VISUAL I PLÀSTICA CONCEPTES 4rt ESO
Tema 7: La imatge en acció.
1. Diferència entre fotografia analògica i digital. Explica l’objectiu i obturador:
Fotografiar vol dir dibuixar amb llum, és a dir, en una càmera analògica la llum quan entra dins la càmera impressiona el material fotosensible i dibuixa les imatges. En les càmeres digitals la llum es captada per un sensor electrònic que disposa de moltes unitats fotosensibles que s’arxiven en la memòria
L'objectiu és la lent òptica convexa que ens permet capturar les imatges. La llum arriba a l’objectiu formant la imatge invertida, nítida i lluminosa. L’obturador és el dispositiu que permet decidir el moment exacte en el qual es fa la fotografia i el temps que estaran exposades a la llum l’emulsió o les unitats fotosensibles.
2. Diafragma, temps d'exposició i profunditat de camp:
El diafragma sempre està situat prop de l’objectiu. Actua com el nostre iris; variant el seu diàmetre es pot controlar la quantitat de llum que entra en la càmera. Una gran obertura amb llum dèbil pot proporcionar la mateixa lluminositat que una obertura petita amb llum intensa. En la càmara observem unes xifres precedides de la lletra f (focal) que van des del nombre més baix 1,2 (que indica màxima obertura) fins f22 (obertura més petita). Cal relacionar el diafragma amb el temps d’exposició: quan més gran és l’obertura més llum entra i quan més lenta sigui la velocitat d’obturació, més serà la quantitat de llum admesa. Per tant, a més obertura de diafragma menys temps d’exposició.
La profunditat de camp és la zona dins de la qual l’objecte fotografiat apareix més nítid. Aquesta profunditat de camp augmenta a mesura que es redueix l’obertura de diafragma. Així, f22 representa la màxima profunditat de camp.
3. Explica els passos a seguir en el revelatge de la fotografia no digital, analògica.
En la fotografia no digital el procés de revelatge (fase en què es forma la imatge) consta de dues parts el revelatge del negatiu i el revelatge del paper. Tot el procés es realitza amb llum vermella, primerament es submergeix el material sensible a la llum en el líquid revelador, després en àcid acètic que atura el revelatge (bany d’atur) i seguidament es fa el fixatge en què la imatge es deixa invariable i permanent.
4. Enquadrament, angle picat i contrapicat:
L’enquadrament és la porció de la realitat que decidim retallar i enregistrar. L’objectiu capta aquell espai de la realitat que es vol prendre i que posteriorment es projectarà.
Un angle picat es realitza amb la càmera inclinada cap al terra. Una angulació com aquesta expressa inferioritat, humiliació d’un subjecte o la impressió de pesadesa, fatalitat. L’angulació contraria és el contrapicat: la càmara s’inclina cap amunt. Allarga els personatges, expressa superioritat, triomf.
5. Identifica en cada concepte els tipus de plans (a l'examen l'ordre és diferent):
• Interessa l'acció i la situació dels personatges.
• Té un valor expressiu i psicològic.
• Era l'enquadrament més utilitzat en els westerns i té un valor narratiu.
• Descriu l'entorn i pot destacar la solitud d'una persona respecta aquest entorn.
6. Qui, quan i on es va descobrir el cinema. Explica en quin efecte es basa i els moviments de la càmera.
Els inicis del cinema daten de 1895, els germans Lumière van projectar la primera filmació al Grand Café de París.
El cinema es basa en un principi òptic anomenat persistència retiniana, segons aquest, la nostra retina triga un temps a desprendre’s de les imatges que rep i aquesta memòria visual permet que en rebre un seguit d’imatges fixes, que s’anomenen fotogrames, es creï la il.lusió òptica del moviment.
El zoom és un mecanisme òptic que permet apropar-se als objectes i persones mantenint la càmera fixa, però donant la sensació d’aproximació en moviment.
En el travelling la càmara es desplaça sobre un peu mòvil, endavant, endarrere o lateralment.
La panoràmica és un moviment de càmera que es produeix quan aquesta gira al voltant del seu eix. Pot ser horitzontal o vertical.
7. Guió literari i tècnic, l’storyboard:
El guió literari és l’argument de la pel·lícula i el guió tècnic es posterior al guió literari i serveix per classificar les escenes i seqüències de forma detallada, per tant es descriuen els plans necessaris per a cada escena, la durada, els possibles moviments de la càmera, el so, etc. Seguidament es realitza l’storyboard, que és un document semblant al còmic en què es representa, dibuixat, el conjunt visual, pla per pla, d’un film o programa de televisió.
8. Rodatge i muntatge:
El rodatge és la filmació de la pel·lícula i es pot realitzar en interiors, exteriors, en un plató o un estudi cinematogràfic.
La majoria de les vegades les seqüències no es roden seguides i se solen fer diferents preses, per tant, cal muntar-les segons les intencions del guió, i se’ls dóna la continuïtat per obtenir un sentit narratiu, és el anomenen el muntatge.
9. Qui i quan es va inventar l'animació. Explica els dibuixos animats tradicionals (quins són els primers i com es creen).
L’animació va aparèixer abans que el cinema. En 1888, Reynaud va inventar el praxinoscopi, més tard es va perfeccionar la tècnica amb el teatre òptic, que possibilitava projectar pel·lícules animades amb argument en una pantalla i es complementava amb música i efectes sonors. Els primers van ser pel·lícules comercials de Walt Disney, com Blancaneus i els set nans i Popeye o curtmetratges de la Warner Bros com Bugs Bunny, l’ànec Lucas, Porky, etc. En 2004 l’empresa Disney abandonà els dibuixos animats i la infografia i els tractament de les imatges amb ordinador va sorgir amb gran empenta amb pel·lícules com Toy Story, Bichos, Monstres S.A. o Shrek. També cal destacar l’ànime japonés i l’animació amb personatges de plastilina com Evasió a la granja.
10. Anomena les tècniques i estils d’animació i explica l’Stop motion i animació 3D:
Dibuixos animats, Stop motion, animació 3D, pixelació, rotoscòpia, animació de retalls.
Stop motion s’utilitza per animar objectes, ninots, titelles, figures de plastilina i altres materials i es grava fotograma a fotograma. Per captar el moviment cal realitzar diverses fotografies o dibuixos al llarg del seu recorregut, entre les diverses imatges cal variar lleugerament la posició per descriure el moviment desitjat.
Animació 3D es basa en l’ús d’aplicacions informàtiques en 3D. Entre les aplicacions més conegudes es troben Maya, Softimage, 3D Studio Max, Cinema 4D. S’utilitzen models tridimensionals i se’ls apliquen uns controls a través dels quals poden fer moure aquests personatges o objectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada