Relativitat, Rubén García Perdomo, 2012
Observa atentament aquesta imatge, del fotògraf tarragoní Rubén García Perdomo, i responeu als apartats 2.1 i 2.2.
2.1. Analitza aquesta imatge considerant els aspectes següents: [4 punts]
— enquadrament, tipus de pla i angle;
— ordre de lectura, recorregut visual;
— composició (estructura dels elements), profunditat de camp;
— il·luminació, valoració cromàtica i textures.
L’enquadrament escollit pel fotògraf és quadrat i lleugerament inclinat, aquest tipus d’enquadrament transmet sensació d’estabilitat, però es contraposa amb el moviment i dinamisme que transmet la inclinació de la composició, creant així, un joc d’equilibris. El tipus de pla és general i l’angle picat, aquesta imatge abarca l’entorn d’un interior d’un edifici i el punt de vista seleccionat pel fotògraf exagera la perspectiva i ens endinsa en una escala de baixada que ens porta fins a l’últim replà, on veiem el final de la barana.
L’ordre de lectura de la imatge és d’esquerre a dreta, i el recorregut visual de dalt a baix, per tant, comença en el primer quadrant superior esquerre i acaba en el quadrant inferior dret. Aquesta observació ens permet deduir que el tipus de composició s’ajusta a la llei de terços (divisió de la imatge en nou quadrants), ja que el principal centre d’interès coincideix amb una de les interseccions de la composició. Les principals línies dominants són l’espiral i les diagonals concurrents a un punt, la primera està representada per la barana i accentua el moviment de descens acabant en un punt de fuga representat pel final de la barana, i les diagonals parteixen de les finestres i la porta, acabant també en el punt de fuga. Totes les línies et dirigeixen la mirada cap el centre principal d’atenció creant un focus de tensió i potenciant més el sentit de concentració en aquest punt de fuga. La no inclusió d’altres elements com per exemple persones, reforça la sensació de solitud i centra l’atenció en l’espai com a únic referent de comunicació. Respecte la profunditat de camp cal destacar que en aquesta imatge tots els plans estan perfectament enfocats, ja que, al fotògraf l’interesa que el principal centre d’atenció sigui nítid per no perdre la seva rellevància.
En aquesta fotografia la llum natural i directa té una gran importància perquè genera un joc de contrastos entre llums i ombres, accentua els volums i resalta les textures. Respecte la valoració cromàtica, també influeix molt el fet que el fotògraf utilitzi l’escala de grisos per fer aquesta imatge, la no inclusió de colors fa que l’espectador no es distregui en altres aspectes i emfatitza l’efecte d’antic que té la imatge. Finalment cal destacar el mosaic de rajoles del terra que recrea aquesta sensació de profunditat i vertígen de la imatge, juntament amb les textures que observem de la barana i les parets que ens transporta a una altre època.
2.2. Expliqueu detalladament les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear questa fotografia. Tingueu en compte els següents conceptes: digital o analògic, tipus d’objectiu, diafragma, ISO, obturador, trípode, HDR. Argumenteu les vostres deduccions. [3 punts]
Tenin en compte la data de realització de la fotografia (2012) i la tècnica (HDR), podriem dir que es tracta d’una fotografia realitzada amb càmera digital. El procediment HDR permet un grau més elevat de definició en els contrastos lumínics i el resultat obtingut és més proper a la visió que obtenim amb l’ull humà.
Com la perspectiva es veu una mica exagerada i abarca un ampli angle de visió, podríem dir que el fotògraf ha utilitzat una òptica de gran angular. Respecte el diafragma, podem deduir que ha utilitzat una obertura petita, per tant, un número elevat com un 22, per tal d’obtenir la màxima profunditat de camp i l’enfocament nítid de tots els plans.
Per captar el màxim de llum que prové de les finestres, el fotògraf ha necessitat escollir una velocitat d’exposició més aviat baixa, i perquè la imatge no surti borrosa, ha tingut que utilitzar un trípode per immobilitzar la càmara, i a més, col·locar-lo agafat a la barana, d’aquesta manera permet que la càmara quedi dintre del forat de les escales per obtenir el pla picat.
La nitidesa o falta de “soroll" de la imatge ens fa pensar que l’ISO, que és el grau de sensibilitat a la llum del sensor o pel·lícula utilitzat, sigui baix, pot ser un 200 ASA, tot i que, per fotografia en blanc i negre s’utilitzan ASA més elevats com un 400.
- Explica dos procediments de manipulació de la imatge.
RETOC. Procediment de modificació d’una imatge que comprèn una sèrie d'intervencions del negatiu o del positiu en petits detalls (trets cosmètics d'un rostre, elements destorbadors d'un paisatge, etc.).
REENQUADRAMENT. Procediment de modificació d’una imatge que consisteix en tallar o delimitar l'espai visual que donem a l'espectador. Segons el punt de vista i la composició podem fer que un auditori sembli vuit o ple, o segons a quin bàndol ens situem, podem mostrar simpaties vers el policies o els manifestants. La tensió entre camp (el que veiem) i fora de camp (el que ens ha estat vedat) és una forma primària però eficaç de controlar la informació.
FOTOMUNTATGE. És una tècnica consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage. El fotomuntatge permet manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotin el seu ús o que li aportin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. Aquestes possibilitats afavoreixen el seu ús publicitari, no tan sols per a anunciar productes sinó també en la publicitat institucional o en la propaganda política.
- Explica en què es diferencien el fotoperiodisme i la fotoil·lustració.
El fotoperiodisme és un gènere de fotografia i també de periodisme. Els professionals que s'hi dediquen són coneguts generalment com fotoperiodistes o reporters gràfics, i solen ser fotògrafs o periodistes especialitzats en aquesta disciplina; el reportatge fotogràfic és la història que expliquen amb fotografies, a partir d'un determinat succés i de l'impacte que aquest causa en la gent. Aquest gènere es basa en l'objectivitat i no accepta cap tipus d'alteració de la realitat, ja sigui amb una preparació prèvia o una manipulació posterior a la presa de la imatge.
La fotoil·lustració és un gènere fotogràfic vinculat al periodisme de serveis. La seva vocació és il·lustrar tots aquells continguts de la premsa que atenen a necessitats quotidianes i pràctiques dels lectors: decoració, cuina, moda, cotxes, viatges, bricolatge, esports, etc. La fotoil·lustració està lligada, doncs, a l’àmbit dels suplements i les revistes. El seu objectiu no és representar la realitat de forma objectiva, com és el cas del fotoperiodisme, sinó acompanyar de forma artística i creativa les informacions contingudes en el periodisme de serveis.
- Anomena i explica breument els procediments que s'utilitzen per a seleccionar la realitat en una imatge.
L'enquadrament és el procediment pel qual s'escull quins elements apareixeran en camp, és a dir, dins dels límits del marc de la imatge.
L'enfocament és l'operació que consisteix en seleccionar l’element o elements que apareixeran nítids dins de l’enquadrament. Dependrà de la col·locació de l’objectiu i vindrà determinat per la profunditat de camp.
- Explica en què consisteix la regla de terços.
La regla dels terços divideix una imatge en nou parts iguals utilitzant dues línies imaginàries paral·leles i equiespaiades de forma horitzontal i dues més de forma vertical, i recomana utilitzar els punts d'intersecció d'aquestes línies per distribuir els objectes de l'escena.
- Defineix profunditat de camp.
Espai existent entre el primer i l’últim terme que queden enfocats en un mateix enquadrament; és a dir, espai que queda determinat pel camp visual on la imatge roman nítida.
- Anomena quins elements es tenen en compte quan parlem del codi gràfic d'una imatge.
La codificació gràfica està vinculada als instruments tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual (què s’utilitza per a la confecció de la imatge: pintura, instruments de plàstica, càmera, tipus d’objectiu, pel·lícula, programa d’edició...). Aquests instruments determinen particularitats formals que matisen el sentit total de les imatges, identifiquen el missatge amb determinats estils o comportaments socials i influeixen en l’exactitud de la representació i en la nostra manera de percebre-la.
ENQUADRAMENT, TIPUS DE PLA I ANGLE
La imatge que se'ns presenta té un format vertical que suggereix força i fermesa. El motiu principal, el noi, està captat amb un pla sencer malgrat que no veiem un dels seus peus; aquest tipus de pla remarca l'acció del protagonista, que avança feliç amb una ampolla sota cada braç. L'angle picat empetiteix el noi, ja que proporciona un punt de vista de superioritat. És contraproduent el seu ús en persones (especialment nens), precisament perquè ajuda a veure’ls com a inferiors, els resta importància i, a més, pot deformar les proporcions del cap respecte al cos. També podem considerar un angle aberrant en la presa de la imatge donat que les verticals dels edificis suggereixen una línia de l'horitzó lleugerament inclinada. Podem imaginar que el fotògraf estava més interessat en captar l'instant que en cuidar un enquadrament perfecte.
COMPOSICIÓ (ESTRUCTURA DELS ELEMENTS), ORDRE DE LECTURA I RECORREGUT VISUAL
Podem considerar que és una imatge complexa perquè podem observar més de quatre elements, també podriem afegir que és monosèmica perquè no utilitza cap recurs expressiu com la metàfora visual o altres, que impliqui una doble lectura de la imatge. És una imatge on predominen les línies diagonals per tant, implica una sensació de dinamisme i moviment.
Es tracta d’una estructura totalment clàssica on l’element principal a destacar és situat pel fotògraf just al centre de la imatge. La imatge es centra en el rostre feliç del noi que, suposem, torna triomfant a casa seva després d’haver complert amb l’encàrrec de comprar dues ampolles de vi, una felicitat a la que se suma el fet de veure’s escollit com a objectiu de la càmera del fotògraf. De fet, només la figura del noi està perfectament enfocada en aquesta imatge, i per tant la primera lectura visual se centra només amb ell i la seva particular càrrega. En segon pla, hi ha una nena desenfocada que s’adona perfectament de la intenció del fotògraf i també n’és partícep amb una mirada còmplice. Finalment, igualment desenfocat, la resta del fons, persones anònimes i un carrer qualsevol del París de finals dels anys 50.
IL·LUMINACIÓ I TEXTURES
Una llum natural (perquè és una imatge presa a l'exterior) i plana (ja que no percebem ombres ben definides) fa brillar la cara del noi i les ampolles que porta, i ens permet destacar bàsicament dos tipus principals de textures. La primera és la de les ampolles que porta el noi i que desprenen una mena de brillantor que les fa co-protagonistes de l’instant. La segona textura destacable seria la de la roba del noi, una textura que ara ens recorda un temps passat.
PROFUNDITAT DE CAMP
La profunditat de camp és força reduïda, ja que el noi és l’únic element que podem distingir amb nitidesa. Tota la resta apareix desdibuixat, tot i que podem distingir les persones i les característiques de l'espai que ocupen.
