diumenge, 24 de maig del 2015
dissabte, 23 de maig del 2015
divendres, 22 de maig del 2015
dimecres, 13 de maig del 2015
dimarts, 12 de maig del 2015
Repàs general de cinema: narrativa audiovisual, moviments i gèneres cinematogràfics.
ACCIÓ ALTERNA: Forma de muntatge que presenta dues seqüències que s'alternen de manera simultània a mesura que progressa l'acció, fent-la evolucionar. ACCIÓ CONTINUADA: Manera de fer progressar la narració fílmica sense interrupcions ni salts enrera.
ACCIÓ PARAL·LELA: Presenta de manera alterna el que està succeint en dues o més escenes diferents dins la mateixa acció, i que o bé es complementen o bé l'una puntua l'altra.
ANGULACIÓ: Diferència que hi ha entre el nivell de la presa i l'objecte o figura humana que es filma.
ANTICLÍMAX: Moment de baix interès o emoció en l'acció del film, que segueix el desenllaç a amanera de complement o d'aclariment.
ARGUMENT: Història o assumpte que tracta el film a partir d'una idea esquemàtica o general. Pot ser original o bé adaptat d'una altra obra. Les quatre fases de creació d'un argument són: sinopsi, tractament, continuïtat i guió tècnic.
ASINCRONISME: Efecte que es produeix quan no concorden el muntatge visual i el sonor.
"ATREZZO": Conjunt d'instruments, estris i tota mena d'objectes que s'usen en decoració.
"BACKGROUND": Fons d'un escenari o d'un decorat.
BANDA D'EFECTES: Banda magnètica separada que ha d'anar sincronitzada amb la imatge per a l'obtenció del "master de so", o banda completa de so o mescla final.
BANDA D'IMATGES: Zona de la pel·lícula que conté els fotogrames.
BANDA DE SO: Conté el so del film, o sia, el resultat de la mescla de les bandes separades de diàlegs, música i efectes.
CÀMERA RÀPIDA: Efecte que es produeix quan es filma a una cadència inferior a la normal (24 ips).
CÀMERA LENTA: És quan es filma a una cadència superior a la normal.
CAMP: Espai visual que pren la càmera des del punt de vista en què es troba i segons l'angle d'enquadrament.
CLÍMAX: Moment del més alt interès o emoció en l'acció del film, en especial de caire dramàtic o espectacular, que es crea abans del desenllaç.
CONTRACAMP: Espai visual simètric al camp, o sia, el camp contrari, l'invers.
CONTRAPICAT: Angulació que s'obté quan la càmera filma des de baix cap a dalt, i s'engrandeix l'objecte o la figura humana que pren.
CORTINETA: Efecte òptic que permet substituir de manera gradual una imatge per una altra, en diferents direccions.
DESENLLAÇ: Moment de l'argument que conduirà ben aviat al final de la història que es vol narrar; posa en ordre les distintes peces que han intervingut fins aleshores i prepara, doncs, el final.
DISSOLVÈNCIA: Acció d'esvair gradualment una escena, la qual cosa indica el pas del temps d'una escena a una altra, en passar d'un pla a un altre.
EIX DE L'ACCIÓ: Línia imaginària al llarg de la qual es desenvolupa l'acció dels personatges en l'espai. Aquest eix és determinat, en les accions estàtiques, per la direcció de les mirades dels personatges.
EIX ÒPTIC: Línia imaginaria que uneix el centre de l'enquadrament amb el centre de l'objectiu de la càmera.
EL·LIPSI: Espai, o també temps, que veiem simplement suggerits, sense que es mostri de forma clara, evident, nítida.
EMPLAÇAMENT: Situació de la càmera, punt de vista o angulació que adopta a l'hora de captar una escena.
ENCADENAT: Pas d'un pla a un altre per mitjà d'una sèrie de fotogrames intermitjos en què les imatges se superposen.
ENQUADRAMENT: L'objectiu capta aquell espai de la realitat que es vol prendre i que posteriorment es projectarà.
ESCENA: Seguit de plans que formen part d'una mateixa acció o també ambient dins d'un espai i d'un temps concrets.
ESCOMBRADA: Pas d'un pla a un altre per mitjà d'una imatge intermèdia quasi difosa, que resulta d'un moviment rapidíssim i sec de la càmera, de tipus panoràmic.
ESCORÇ: Efecte que es produeix quan un objecte o una figura humana és presa en un gran primer pla i, per tant, queda desfigurada a causa de l'enquadrament.
ESPAI: És el determinat pel camp que pren l'enquadrament de la càmera.
"FLASH-BACK": Salt enrera en el temps.
FORA DE CAMP: Acció o diàleg que té lloc fora del camp visual de la càmera.
FOSA (en negre o en blanc o color): Pla que es va fent cada cop més fosc (o blanc o de color), fins que a la pantalla es fa el negre (el blanc o el color) total. N'hi ha de tancament i d'obertura.
GRAN PLA GENERAL: Mostra un paisatge o un gran decorat on les figures humanes i els objectes no tenen pràcticament cap relleu.
GUIÓ LITERARI: Narració argumental del film que conté els personatges, els decorats, l'ambientació, el vestuari..., així com els diàlegs i l'"off".
GUIÓ TÈCNIC: Especifica allò que s'ha de veure i que s'ha d'escoltar durant la projecció del film, i en el mateix ordre en què apareixerà a la pantalla.
IDEA: Punt de partença per a elaborar l'argument.
INSERIT: Pla que s'intercala enmig d'altres dos per destacar un detall, descriure un aspecte...
MOVIMENT DE BALANCEIG: És l'obtingut quan la càmera es mou de dreta a esquerra i a l'inrevés sense aturar-se.
MUNTATGE: Procés d'escollir, ordenar i empalmar tots els plans rodats segons una idea prèvia i un ritme determinat.
PANORÀMICA: Moviment de rotació de la càmera. Pot ser horitzontal, vertical, obliqua (combinació de les altres dues) i circular.
PICAT: Angulació obtinguda quan la càmera filma de dalt a baix, i que fa que l'objecte o la figura humana presa s'empetiteixen.
PLA: Conjunt d'imatges que constitueixen una mateixa presa; és, doncs, la unitat de presa. N'hi de diferents tipus segons l'angulació de la càmera.
PLA AMERICÀ: És el que mostra la figura humana des dels genolls en amunt.
PLA GENERAL: És el que mostra les figures i els objectes d'una manera total, incloent-hi l'escena on es troben.
PLA INCLINAT: S'obté quan la posició de la càmera no és vertical.
PLA "MASTER": Seqüència que es roda en un sol pla per presentar la continuïtat d'una acció i que serà enriquida amb inserts.
PLA MITJÀ: És el que mostra la figura humana, tallada per la cintura o bé a l'alçada del pit.
PLA-SEQÜÈNCIA: Seqüència que es roda en un sol pla, en una única presa, sense cap tipus de muntatge, directament i sense interrupció, i per això conserva les unitats espacial i temporal.
PLA SUBJECTIU: Mostra allò mateix que veuen els ulls d'un personatge. A vegades el pla té el mateix moviment que l'intèrpret.
PLANIFICACIÓ: Desglossament del guió en plans.
PLANTEJAMENT: Inici o arrencada de la història que que hom vol narrar.
PRIMER PLA: Mostra el rostre sencer o una part de la figura humana, o bé un objecte globalment.
PRIMERÍSSIM PLA: Mostra una part del rostre de la figura humana, o n'apropa una zona, o bé només una porció d'un objecte.
PROFUNDITAT DE CAMP: Espai entre el primer terme i el darrer que s'enfoquen en un mateix enquadrament.
"RACCORD": Enllaçament o continuïtat d'un pla a un altre sense que es produeixi cap salt. N'hi ha per moviment, color, llum, contingut, so..., i fins i tot per combinació d'alguns d'aquests aspectes.
RITME: Impressió dinàmica donada per la durada dels plans, les intensitats dramàtiques i, en darrer terme, per efecte del muntatge.
SALT D'EIX: Efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos d'acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.
SEQÜÈNCIA: Seguit d'escenes que formen part d'una mateixa unitat narrativa.
SINCRONITZAR: Fer concordar exactament la banda sonora amb la banda d'imatges.
SINOPSI: Resum o esquema del tema o de l'argument en què s'inclouen les característiques majors dels protagonistes.
SOBREIMPRESSIÓ: És quan s'impressiona dues vegades el mateix fragment de film, filmant cada vegada imatges diferents que adquireixen significat amb la superposició.
TALL: Pas o unió d'un pla amb un altre, mitjançant l'enllaç o empalmament directe sense que hi hagi cap altre pla intermig.
"TRAVELLING": Moviment mecànic de translació de la càmera en l'espai quan aquesta es desplaça damunt d'un mòbil o bé sobre l'espatlla de l'operador.
TRANSFOCUS consisteix en el canvi d'enfocament en un mateix pla d'un objecte/personatge que està en primer terme a un altre objecte/personatge que està en segon terme o viceversa. La seva funció narrativa Ès denotar el canvi de protagonisme de l'un a l'altre sense necessitat de canviar de pla amb objecte d'indicar una alternança, un canvi de protagonisme narratiu, com per exemple en una conversa, una sorpresa, un comiat, o una nova acció. (1 punt)
ACCIÓ PARAL·LELA: Presenta de manera alterna el que està succeint en dues o més escenes diferents dins la mateixa acció, i que o bé es complementen o bé l'una puntua l'altra.
ANGULACIÓ: Diferència que hi ha entre el nivell de la presa i l'objecte o figura humana que es filma.
ANTICLÍMAX: Moment de baix interès o emoció en l'acció del film, que segueix el desenllaç a amanera de complement o d'aclariment.
ARGUMENT: Història o assumpte que tracta el film a partir d'una idea esquemàtica o general. Pot ser original o bé adaptat d'una altra obra. Les quatre fases de creació d'un argument són: sinopsi, tractament, continuïtat i guió tècnic.
ASINCRONISME: Efecte que es produeix quan no concorden el muntatge visual i el sonor.
"ATREZZO": Conjunt d'instruments, estris i tota mena d'objectes que s'usen en decoració.
"BACKGROUND": Fons d'un escenari o d'un decorat.
BANDA D'EFECTES: Banda magnètica separada que ha d'anar sincronitzada amb la imatge per a l'obtenció del "master de so", o banda completa de so o mescla final.
BANDA D'IMATGES: Zona de la pel·lícula que conté els fotogrames.
BANDA DE SO: Conté el so del film, o sia, el resultat de la mescla de les bandes separades de diàlegs, música i efectes.
CÀMERA RÀPIDA: Efecte que es produeix quan es filma a una cadència inferior a la normal (24 ips).
CÀMERA LENTA: És quan es filma a una cadència superior a la normal.
CAMP: Espai visual que pren la càmera des del punt de vista en què es troba i segons l'angle d'enquadrament.
CLÍMAX: Moment del més alt interès o emoció en l'acció del film, en especial de caire dramàtic o espectacular, que es crea abans del desenllaç.
CONTRACAMP: Espai visual simètric al camp, o sia, el camp contrari, l'invers.
CONTRAPICAT: Angulació que s'obté quan la càmera filma des de baix cap a dalt, i s'engrandeix l'objecte o la figura humana que pren.
CORTINETA: Efecte òptic que permet substituir de manera gradual una imatge per una altra, en diferents direccions.
DESENLLAÇ: Moment de l'argument que conduirà ben aviat al final de la història que es vol narrar; posa en ordre les distintes peces que han intervingut fins aleshores i prepara, doncs, el final.
DISSOLVÈNCIA: Acció d'esvair gradualment una escena, la qual cosa indica el pas del temps d'una escena a una altra, en passar d'un pla a un altre.
EIX DE L'ACCIÓ: Línia imaginària al llarg de la qual es desenvolupa l'acció dels personatges en l'espai. Aquest eix és determinat, en les accions estàtiques, per la direcció de les mirades dels personatges.
EIX ÒPTIC: Línia imaginaria que uneix el centre de l'enquadrament amb el centre de l'objectiu de la càmera.
EL·LIPSI: Espai, o també temps, que veiem simplement suggerits, sense que es mostri de forma clara, evident, nítida.
EMPLAÇAMENT: Situació de la càmera, punt de vista o angulació que adopta a l'hora de captar una escena.
ENCADENAT: Pas d'un pla a un altre per mitjà d'una sèrie de fotogrames intermitjos en què les imatges se superposen.
ENQUADRAMENT: L'objectiu capta aquell espai de la realitat que es vol prendre i que posteriorment es projectarà.
ESCENA: Seguit de plans que formen part d'una mateixa acció o també ambient dins d'un espai i d'un temps concrets.
ESCOMBRADA: Pas d'un pla a un altre per mitjà d'una imatge intermèdia quasi difosa, que resulta d'un moviment rapidíssim i sec de la càmera, de tipus panoràmic.
ESCORÇ: Efecte que es produeix quan un objecte o una figura humana és presa en un gran primer pla i, per tant, queda desfigurada a causa de l'enquadrament.
ESPAI: És el determinat pel camp que pren l'enquadrament de la càmera.
"FLASH-BACK": Salt enrera en el temps.
FORA DE CAMP: Acció o diàleg que té lloc fora del camp visual de la càmera.
FOSA (en negre o en blanc o color): Pla que es va fent cada cop més fosc (o blanc o de color), fins que a la pantalla es fa el negre (el blanc o el color) total. N'hi ha de tancament i d'obertura.
GRAN PLA GENERAL: Mostra un paisatge o un gran decorat on les figures humanes i els objectes no tenen pràcticament cap relleu.
GUIÓ LITERARI: Narració argumental del film que conté els personatges, els decorats, l'ambientació, el vestuari..., així com els diàlegs i l'"off".
GUIÓ TÈCNIC: Especifica allò que s'ha de veure i que s'ha d'escoltar durant la projecció del film, i en el mateix ordre en què apareixerà a la pantalla.
IDEA: Punt de partença per a elaborar l'argument.
INSERIT: Pla que s'intercala enmig d'altres dos per destacar un detall, descriure un aspecte...
MOVIMENT DE BALANCEIG: És l'obtingut quan la càmera es mou de dreta a esquerra i a l'inrevés sense aturar-se.
MUNTATGE: Procés d'escollir, ordenar i empalmar tots els plans rodats segons una idea prèvia i un ritme determinat.
PANORÀMICA: Moviment de rotació de la càmera. Pot ser horitzontal, vertical, obliqua (combinació de les altres dues) i circular.
PICAT: Angulació obtinguda quan la càmera filma de dalt a baix, i que fa que l'objecte o la figura humana presa s'empetiteixen.
PLA: Conjunt d'imatges que constitueixen una mateixa presa; és, doncs, la unitat de presa. N'hi de diferents tipus segons l'angulació de la càmera.
PLA AMERICÀ: És el que mostra la figura humana des dels genolls en amunt.
PLA GENERAL: És el que mostra les figures i els objectes d'una manera total, incloent-hi l'escena on es troben.
PLA INCLINAT: S'obté quan la posició de la càmera no és vertical.
PLA "MASTER": Seqüència que es roda en un sol pla per presentar la continuïtat d'una acció i que serà enriquida amb inserts.
PLA MITJÀ: És el que mostra la figura humana, tallada per la cintura o bé a l'alçada del pit.
PLA-SEQÜÈNCIA: Seqüència que es roda en un sol pla, en una única presa, sense cap tipus de muntatge, directament i sense interrupció, i per això conserva les unitats espacial i temporal.
PLA SUBJECTIU: Mostra allò mateix que veuen els ulls d'un personatge. A vegades el pla té el mateix moviment que l'intèrpret.
PLANIFICACIÓ: Desglossament del guió en plans.
PLANTEJAMENT: Inici o arrencada de la història que que hom vol narrar.
PRIMER PLA: Mostra el rostre sencer o una part de la figura humana, o bé un objecte globalment.
PRIMERÍSSIM PLA: Mostra una part del rostre de la figura humana, o n'apropa una zona, o bé només una porció d'un objecte.
PROFUNDITAT DE CAMP: Espai entre el primer terme i el darrer que s'enfoquen en un mateix enquadrament.
"RACCORD": Enllaçament o continuïtat d'un pla a un altre sense que es produeixi cap salt. N'hi ha per moviment, color, llum, contingut, so..., i fins i tot per combinació d'alguns d'aquests aspectes.
RITME: Impressió dinàmica donada per la durada dels plans, les intensitats dramàtiques i, en darrer terme, per efecte del muntatge.
SALT D'EIX: Efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos d'acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.
SEQÜÈNCIA: Seguit d'escenes que formen part d'una mateixa unitat narrativa.
SINCRONITZAR: Fer concordar exactament la banda sonora amb la banda d'imatges.
SINOPSI: Resum o esquema del tema o de l'argument en què s'inclouen les característiques majors dels protagonistes.
SOBREIMPRESSIÓ: És quan s'impressiona dues vegades el mateix fragment de film, filmant cada vegada imatges diferents que adquireixen significat amb la superposició.
TALL: Pas o unió d'un pla amb un altre, mitjançant l'enllaç o empalmament directe sense que hi hagi cap altre pla intermig.
"TRAVELLING": Moviment mecànic de translació de la càmera en l'espai quan aquesta es desplaça damunt d'un mòbil o bé sobre l'espatlla de l'operador.
TRANSFOCUS consisteix en el canvi d'enfocament en un mateix pla d'un objecte/personatge que està en primer terme a un altre objecte/personatge que està en segon terme o viceversa. La seva funció narrativa Ès denotar el canvi de protagonisme de l'un a l'altre sense necessitat de canviar de pla amb objecte d'indicar una alternança, un canvi de protagonisme narratiu, com per exemple en una conversa, una sorpresa, un comiat, o una nova acció. (1 punt)
ELS MOVIMENTS CINEMATOGRÀFICS.
El cinema, com a manifestació artística, compta amb diversos moviments o corrents al llarg del segle XX. Les escoles estètiques constitueixen un conjunt de moviments expressius innovadors de la història del cinema. En alguns casos, suposa la ruptura amb els estils anteriors, sobretot del cinema clàssic de Hollywood, i en altres casos suposen un desenvolupament dels estils predecessors. El cinema d'Avantguarda, suposa una ruptura en la narrativa del cinema convencional. Juntament amb la literatura i l'art van dominar el primer terç del segle XX. Els corrents avantguardistes qüestionen les maneres tradicionals de producció, difusió, exhibició i consum dels objectes artístics; i recorren a qüestions relatives a la modernitat.
Els moviments cinematogràfics més significatius són l’Expressionisme Alemany, el Neorealisme italià, la Nouvelle Vague francesa entre d’altres.
Les característiques principals de l’Expressionisme alemany són:
L’Expressionisme alemany es caracteritza per una tendència antinaturalista i posa l’émfasi en el que és subjectiu. L’acció teatral dels personatges exterioritza les emocions de forma exagerada i utilitza un maquillatge molt marcat per resaltar les expressions.
Critica el materialisme, la vida urbana, dóna unes visions apocalíptiques sobre la civilització, té un contingut revolucionari. També descriu la tirania, fa referència a la nostàlgia d’èpoques passades i a la doble personalitat.
En la temàtica destaca el que és sobrenatural, màgic, fantàstic, desconegut, sinistre i tenebrós.
L’estètica es caracteritza per l’utilització d’escenografies distorsionades amb façanes asimètriques, carrers oblics amb perspectives falsejades, espais tancats amb deformacions expressionistes, els enquadraments semblen composicions pictòriques. Utilitza la llum com a element decoratiu, el contrast entre llum i ombra, les llums sobtades i les penombres esdevenen protagonistes de la narració.
ELS GÈNERES CINEMATOGRÀFICS
El gènere cinematogràfic és la manera de classificar les pel·lícules segons
les seves característiques formals o de contingut. Cada pel·lícula pot
adscriure’s a un o altre gènere determinat segons el seus elements narratius,
l’època en què es situa l’acció, l’argument, els símbols, la base temàtica, el
major o menor grau de ficció i versemblança, la tècnica, el plantejament, el
desenvolupament i la intenció dramàtica.
Entre els diferents gèneres cinematogràfics poden anomenar:
- Fantàstic
- Terror
- Ciència Ficció
- Cinema negre/thriller
- Bèl·lic
- Comèdia
- Melodrama
- Western
- Musical
- Documental
- D’animació
- Romàntic
- Drama
- Suspens
- Històric
- Aventures
- Acció
- Policíac
- Eròtic
- Religiós
- Infantil
- Polític
En les pel·lícules d'un mateix gènere podem establir relacions tant de contingut com de forma. Entre elles hi sol haver semblances de tema i de trama argumental, però també d'ambients recreats, de tipologies de personatges, de maneres de gravar i de concebre els plans i el muntatge... Els gèneres ens serveixen com a tipologia classificatòria dels films.
En molts casos no podem parlar de pel·lícules que pertanyin només a un gènere. En d'altres casos la classificació és complicada, ja que, més que a un gènere, les pel·lícules pertanyen a allò que s'ha anomenat cinema d'autor que mostra essencialment el món personal del seu creador.
EL CINEMA D’ACCIÓ O D’AVENTURES
El que caracteritza les pel·lícules d'aquest gènere són els fets i les accions realitzades pels protagonistes amb la finalitat d'aconseguir quelcom, després de passar una sèrie de proves o situacions.
En molts casos, les accions que es desenvolupen tenen la seva causa en lluites entre el bé i el mal, per tant, són pel·lícules en les quals hi sol haver un dolent i un bo. En les pel·lícules d'agents secrets, un altre dels temes favorits del cinema d'acció, la lluita entre contraris sol ser el plat fort de l'argument. Aquest contrari pot ser un individu concret, un grup o organització o, fins i tot, un país.
En d'altres casos l'enemic és una catàstrofe natural o sobrenatural, temàtica de molt èxit a principis de la dècada del 1970 i que s'ha anat repetint segons les circumstàncies socials. Aquest tipus de pel·lícules suposaven l'augment de l'acció, del ritme i dels efectes especials.
Als anys vuitanta apareix una nova nissaga d'homes d'acció, ràpids, musculosos, armats fins a les dents, que normalment utilitzen la força bruta, les accions contundents per aconseguir els seus fins (Arnold Schwarzenegger, Bruce Willis).
Aquest tipus d'herois han anat en augment, i a les pel·lícules d'aquesta tipologia se’ls ha afegit en els últims anys les arts marcials, les noves tecnologies com a arma i com a enemic, i els efectes especials generats a partir de les possibilitats de l'animació i la simulació.
Enmig d'aquesta barreja d'acció i tecnologia, han aparegut també alguns herois no tan sofisticats, molts més propers a la realitat, que no destaquen tant per la seva gran força sinó per la seva voluntat d'acció.
Els efectes i les noves tecnologies són una altra característica cada vegada més freqüent en aquest gènere.
LA COMÈDIA
La comèdia és un gènere que es caracteritza per la seva intenció crítica, satírica i fins i tot moralitzant. En ell s'ironitza sobre els problemes, les persones i el seu comportament. Es presenten les situacions de manera còmica perquè el públic acabi rient d'elles. Generalment, les històries contades solen acabar amb un desenllaç feliç o positiu.
La comèdia cinematogràfica entronca directament amb el teatre còmic, amb la farsa, la sàtira o el vodevil i també amb la pantomima. Fou un dels gèneres més explotat als inicis del cinema, quan aquest encara no parlava i basava gran part de la seva capacitat comunicativa en el gest i l'acció. En aquest moment van aparèixer grans personatges com Charlot o Buster Keaton.
Dins la comèdia ens podem trobar amb diferents variants o recursos: les històries estructurades a partir de gags o diverses situacions sense sentit, absurdes, insòlites, grotesques o burlesques, es pretén fer riure al públic; les pel·lícules plenes de pallassades, cops, patacades, plats trencats o desastres; les centrades en acudits, sortides enginyoses; l'humor basat en l'exageració de les situacions, l'esbojarrament o els equívocs; les que juguen amb la paròdia o la ridiculització de situacions que normalment són presentades com a serioses; les basades en l'humor cínic, els diàlegs i les referències i qüestionaments de la vida des de la ironia i la perplexitat.
Fonamentalment, podem dir que les històries es solen desenvolupar en interiors, utilitzant una il·luminació clara, brillant, diàfana, tot jugant amb els espais i els ritmes, cuidant els aspectes gestuals en la interpretació, els diàlegs, i les caracterit- zacions dels personatges.
EL DOCUMENTAL
El documental treballa a partir de la representació de la realitat, tot pretenent ser el reflex més o menys fidel d'una certa època, fragment històric, situació o problema social. Per tant, el documental es relaciona directament amb la història i amb els fets socials. El documental evita la invenció de la realitat però tampoc no n'és una reproducció en forma de reportatge. Podem dir que el documental i sobretot allò que s'ha anomenat el documental de creació, construeix un argument per a presentar-nos una realitat determinada. Per a fer el muntatge d'un documental s'utilitzen imatges gravades en viu d'esdeveniments o situacions reals, però no només hi apareixen imatges gravades directament sinó que hi pot haver elements simulats o preparats
expressament. La càmera busca, registra, documenta i construeix una narració particular dels fets.
El documental treballa a partir de fets coneguts, de dades, d'opinions, contrastant parers més o menys objectius, que s'han d'ordenar, se'ls ha de donar forma i un sentit narratiu. La forma final que s'atribueix al documental, allò que s'escull i la manera com s'ordena, pot acabar oferint un punt de vista determinat i particular sobre la realitat.
La diferència entre documental i reportatge es basa en part en el criteri d'objectivitat. El primer pot basar-se tant en
l'objectivitat com en la subjectivitat, tot fent valoracions analítiques, ideològiques, polítiques..., el segon pretén basar- se més en mostrar una realitat objectiva dels fets. Les formes també són diferenciades, ja que en el reportatge se'ns sol explicar la informació i els fets de forma narrada, hi ha algú que ens ho explica.
EL CINEMA BÈL·LIC
Són moltes les pel·lícules que han pres la guerra com a temàtica principal dels seus arguments. Totes elles han estat englobades sota l'epígraf de cinema bèl·lic que, a causa de la gran quantitat de films que aplega, es pot considerar gairebé com un gènere o subgènere a cavall del cinema d'aventures, el cinema històric i el documental.
És interessant veure com el cinema bèl·lic i els seus múltiples enfocaments s'han anat relacionant amb el moment històric i amb els diferents conflictes que ha patit el món al llarg del segle XX, optant en alguns casos per productes amb finalitats propagandístiques i de difusió ideològica o d'exaltació patriòtica i d'altres per una visió més humanista i antibel·licista.
EL CINEMA NEGRE O THRILLER
El cinema negre neix vinculat essencialment al context nord-americà. Així, la intriga domina generalment les trames argumentals d'aquest gènere.
Tot i els seus orígens vinculats al gangsterisme i als conflictes dels anys 1930, el gènere ha presentat diferents variants: el policíac pur, el thriller i els assassinats, el de gàngsters, l'espionatge, els clàssics de suspens (com els de Hitchcock), els basats en la màfia, el de lladregots i atracadors, la guerra de bandes, el d'agents especials o detectius privats, els drames judicials...
Tot i les variants temàtiques, hi ha element que es solen repetir: la violència, certa tipologia de personatges masculins (normalment els protagonistes són homes), el racisme, la intriga, els herois fora de la llei, la llei... Formalment, és important el ritme, la utilització de la llum, els clars i els foscos, les accions paral·leles, els primers plans o plans de detall, la presència constant del fora de camp, l’acompanyament de la música en moments tensos, l'ambigüitat dels diàlegs, entre d'altres.
EL DRAMA
El cinema dramàtic ens ofereix històries amb un alt contingut tràgic, on els sentiments, els problemes en la vida de les persones són els elements essencials de l'argument. Sol basar-se en el conflicte entre persones, mostrant-nos les seves relacions, conflictes, passions i desenganys sentimen- tals. Tot plegat pretén crear emocions i commoció entre el públic i ser espectadors de la vida i problemes dels altres. El drama prové del gènere teatral del melodrama i, en certa mesura, de la tragèdia literària.
Podem considerar el cinema romàntic com a variant del cinema dramàtic, molt més basat en les relacions sentimen- tals i amoroses, donant lloc en molts casos a l'idil·li, el fracàs, la impossibilitat o l'amor etern. Dins d'aquest gènere podem destacar diferents temàtiques: amors dissortats o conflictes amorosos, problemes familiars, problemes d'in- fants, problemes relacionats amb l'adolescència.
Cal destacar la major presència de les dones en aquestes pel·lícules, a diferència d'altres gèneres com el policíac o el d'aventures que històricament han estat protagonitzats per homes. També cal destacar el drama històric, basat en grans fets històrics o en fets de caràcter bíblic.
Els drames poden contenir elements d'aventura, moralitzants o crítics. L'argument sol tenir molts alts i baixos i moments dramàtics tensos, reforçats per la interpretació, pels contrastos fotogràfics i per la música, la qual sol tenir un paper important per a exaltar els sentiments de l'espectador. En aquest tipus de pel·lícules els espais, l'ambientació i la caracterització dels personatges solen ser molt importants.
EL MUSICAL
Allò que caracteritza el cinema musical, però, no és la combinació de música i imatges, sinó la utilització de diàlegs cantats per a desenvolupar una història, part de la trama argumental o de les situacions que s'expliquen o es resolen a través de números musicals a vegades acompanyats de ball. El film sol tenir també una banda sonora impactant i significativa per a la història que es narra.
Es tracta essencialment d'un gènere creat per la indústria nord-americana, sobretot des dels anys trenta i quaranta. Hollywood promocionà aquest gènere combinant-lo amb les històries de caràcter dramàtic i les comèdies. Normalment, eren films que comportaven grans coreografies, on es combinava el cant, la música i el ball, això suposava en molts casos la utilització d'escenografies grandiloqüents, mobilitat de la càmera, ritme mogut seguint la música, una fotografia acolorida, un desplegament important d'actors convenient- ment vestits.
A Hollywood van aparèixer diferents parelles d'actors / cantants / ballarins que protagonitzaren tot un seguit de pel·lícules. En els mateixos anys es realitzaren produccions de caràcter més fantàstic, dirigides especialment als nens o d'altres que incorporaven els fragments cantats en accions quotidianes sense la necessitat de fer un gran desplegament de mitjans. A partir dels anys seixanta, la música rock i el pop començaren a ser utilitzades en els musicals, és quan apareixen pel·lícules ambientades en contextos urbans, protagonitzades per joves o protagonitzades per grups de música (com és el cas dels Beatles).
EL WESTERN
El western és un gènere eminentment americà. El western clàssic ens explica la conquesta de l'oest, la història i naixement d'Amèrica. Els costums, personatges i fets pertanyen tots a aquests territoris i a la seva història.
Els arguments relaten la història dels pobles del Far West, amb la presència dels indis, dels vaquers o grangers, i dels exèrcits americans. Els temes solen ser recurrents: la justícia, l'ocupació de territoris, la recerca de la terra somniada, l'aventura de l'or, l'enfrontament entre ramaders o grangers, la construcció del ferrocarril, la guerra civil, el joc i les juguesques... Els personatges també són recurrents: el cowboy, el xèrif, el vaquer dolent, el bandit, els indis, els segrestats, l'home bo que defensa la llei, el jugador, l'amo del bar... així com els ambients: el desert, el poble, el saló, l'estable, la granja...
EL CINEMA DE TERROR O FANTÀSTIC
Si el cinema obre les portes dels somnis, les pel·lícules de por les obren als pitjors malsons. Les ombres, els xiulets del vent, les portes que grinyolen i els crits de les víctimes ens han espantat durant molts anys. Les pel·lícules modernes, a més, hi han afegit els efectes especials més espectaculars, però les pel·lícules més terrorífiques encara són les que ens deixen imaginar les coses inexplicables.
Méliès ja va incorporar, en els inicis del cinema, aquella possibilitat màgica del mitjà, tot creant invencions amb les imatges, possibilitant l'aparició o desaparició d'elements i personatges. El mateix autor també va incorporar monstres en narracions fantàstiques o irreals. Méliès representà el primer graó cap aquell potencial imaginatiu de la imatge i el llenguatge cinematogràfic. Moltes de les primeres pel·lícules de por narraven llegendes populars, incorporaven éssers llegendaris, dimonis, bruixes, fantasmes i esperits. També parlaven de personatges mítics i de monstres terribles. Aquests elements ja els utilitzava Éttienne Robertson amb les seves Fantasmagories (1790), un dels precedents de la utilització de la projecció d'imatges per a crear por o temor entre el públic. Els inicis de les pel·lícules de por s'inspiraven en les novel·les de ficció del segle XIX. Els ambients eren localitzats en espais rurals o en espais tancats i foscos: castells, monestirs, ruïnes...
L'element essencial d'aquest gènere és la producció de temor, terror, horror, fàstic, angoixa, desig de rebuig o repugnància entre el públic, ja sigui mostrant elements estranys, a través de la intriga, a través de la por envers elements concrets: la mort, el mal, el patiment, etc. El cinema de terror sol jugar amb situacions sorpresa, intrigants, incertes, inusuals i estranyes o amb aquells elements que culturalment ens fan fàstic o han estat titllats d'anormals.
Es podria fer un recorregut des del cinema de l'expressionisme alemany, amb el conegut film de Murnau Nosferatu, passant per les temàtiques protagonitzades per personatges literaris com Dràcula, Frankenstein, l'home-llop o d'altres criatures estranyes, fins a les criatures extraterrestres, sobrenaturals o fruit d'invents humans.
Durant els anys seixanta i setanta del segle XX apareix un tipus de pel·lícules que fuig d'allò més fantàstic i sobrenatural per parlar d'elements estranys dins de la vida quotidiana, dins allò que s'ha anomenat 'el malson americà': l'aparició de quelcom estrany i perillós en una petita comunitat tranquil·la, ja sigui un assassí trastocat, un maníac homicida. D'aquí van aparèixer les carnisseries, els afers truculents, el desfici i el gaudi per allò fastigós i prohibit.
Aquest cinema requereix en molts casos la utilització de nombrosos i constants efectes especials, el control del ritme de la narració, per a generar la intriga, l'ambientació, el maquillatge i l'atrezzo, la il·luminació, amb jocs d'ombres, parts ocultes, i la música inquietant.
LA CIÈNCIA FICCIÓ
Està basat essencialment en ingredients de caràcter extraordinari i centrat en les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència.
EL FILM HISTÒRIC
Aquesta base històrica del film pot adoptar un argument que els acosti a d'altres gèneres, com el d'aventures, el bèl·lic, el western, el policíac, el dramàtic, el documental...
dilluns, 11 de maig del 2015
dissabte, 9 de maig del 2015
APPS i eines web
Silvia Soteras (tic cep de menorca) Enllaços
Eines WEB Pintarest
150 eines per crear materials didàctics FREE
APPS for Education
Com utilitzar Edmodo
Creació de codis QR
Eines WEB Pintarest
APPS for Education
Simo 2014 - Donde encontrar Apps para educación. from Silvia Soteras Gibert
On trobar apps educatives.
Crear una línia del temps.
Com es crea un còmic amb Pixton.
Pixton pàgina web.
On trobar apps educatives.
Crear una línia del temps.
Com es crea un còmic amb Pixton.
Pixton pàgina web.
Com utilitzar Edmodo
Creació de codis QR
Crear itineraris, experiències basades en la localització. Aplicació per fer recorreguts pel territori, ajuda a desenvolupar un projecte a través d'una mena de ginkana on els alumnes van trobant informació que han de verificar si és certa o no i finalment fer una conclusió o donar resposta a un problema plantejat relacionat amb la informació trobada.
Educacontic mis-10-apps-imprescindibles
Linoit: taulell de feines notícies, pluja d'idees.
Prezi
Tiny-tap
Free photos
Dispositivos-digitales-android/tablets: tot el que necessites saber
Educacontic mis-10-apps-imprescindibles
Linoit: taulell de feines notícies, pluja d'idees.
Prezi
Tiny-tap
Free photos
Dispositivos-digitales-android/tablets: tot el que necessites saber
divendres, 8 de maig del 2015
dimarts, 5 de maig del 2015
Muybridge
"Muybridge race horse animated 184px" by Photos made by Eadweard Muybridge Animation by User Waugsberg - The sequence is set to motion using these frames (Human and Animal Locomotion, plate 626, thoroughbred bay mare "Annie G." galloping). Licensed under Public Domain via Wikimedia Commons.
"Muybridge race horse gallop" by Photos taken by Eadweard Muybridge (d. 1904). Edit by User:Waugsberg - Eadweard Muybridge, Human and Animal Locomotion, plate 626, thoroughbred bay mare "Annie G." galloping. Licensed under Public Domain via Wikimedia Commons.
divendres, 1 de maig del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)