dimecres, 26 de febrer del 2014
diumenge, 23 de febrer del 2014
dissabte, 22 de febrer del 2014
Conceptes 4
CONCEPTES DE VISUAL I PLÀSTICA 4rt ESO
UNITAT 1 Què és l'art?
1. Explica la funció social de l'artista al llarg de la història.
2. Quins factors influeixen en la defició d'art i digues cinc objectius (característiques) de l'art.
3. Defineix l'art i explica els trets característics de la funció de l'art al llarg de la història.
4. Explica el concepte de creativitat i sentiment artístic.
5. Happening, performance i multimèdia.
6. Explica l'evolució del dibuix des de la Prehistòria fins Roma.
7. Explica l'evolució del dibuix des del Renaixament fins el s. XIX.
8. Explica l'evolució del dibuix des de les avantguardes fins l'actualitat.
9. Explica les tres fases del procés d'un dibuix.
10.Quins efectes s'aconsegueix transmetre amb les llums i les ombres en un dibuix. Anomena eines o tècniques per treballar el dibuix (tradicionals i tecnològiques).
UNITAT 2 Quants procediments!
1. Explica les fases del procés pictòric.
2. Què és una emulsió. Tipus de vernissos, pinzells i estris
3. Completa la següent graella:
|
|
TREMP |
OLI |
ACRÍLIC |
PASTEL |
AQUAREL.LA |
|
Aglutinant |
|
|
|
|
|
|
Diluent |
|
|
|
|
|
|
Suport més adequat |
|
|
|
|
|
|
Procés d'assecament |
|
|
|
|
|
4. Explica els tipus de collage (cita alguns artistes) i la decalcomania.
5. Frottage i grattage.
6. Defineix escultura i anomena les tècniques bàsiques.
7. Explica els tipus de materials naturals utilitzats per l'escultura.
8. Explica els tipus de materials artificials utilitzats per l'escultura.
9. Explica les principals diferències entre l'escultura anterior al s. XX i la de les avantguardes.
10. Identifica les tendències escultòriques segons les següents característiques:
• Accions en les quals es tracta de decorar o deformar el cos mateix de l'artista.
• Proposa composicions lineals austeres, complicades, a partir de formes geomètriques elementals.
• Imposa una visió racionalista, geomètrica, matemàtica de l'art, amb línies rectes que no representan res en concret.
• Reflecteix escenes de la vida quotidiana de manera molt real. S'utilitza el poliester pintat.
• Art experimental que reemplaça l'objecte per idees que es desenvolupen en espais, utilitzen materials efimers col.locats per terra, realitzen accions exhibint-se a si mateixos com si fossin escultures vivents...
• Busca formes simples, reduïdes, essencials. Utilitza materials com llums de neó, contraxapat...que permet fer peces adaptades a l'espai.
• Defensen un art sensible en el qual predomini l'instint sobre la raó, que pugui transmetre emocions, sentiments...
• Defensen la utilització de materials quotidians i vulgars, de imatges inspirades en la publicitat, en els còmics, intenten reflectir la mentalitat consumista....
UNITAT 4 El dibuix amb mesura
1. Què és el dibuix tècnic? Funció i finalitat.
2. Diferència entre geometria plana i geometria descriptiva. Temes treballats a cadascuna.
3. Diferències entre una imatge creada com a mapa de bits i una altra creada en base a equacions vectorials. Utilitat de cadascuna i programes.
4. Què és un polígon regular, la circumferència circumscrita i la inscrita. Què és un polígon estrellat i el pas.
5. Quines dues lleis hem de conèixer per la construcció dels triangles i anomena quines són les rectes notables i els seus centres.
6. Què és una unió tangencial, un punt de tangència i quines lleis hem de conèixer per construir-la.
7. Tipus de projecció en el dibuix tècnic.
8. Quins són els tres elements principals d'una perspectiva cònica.
9. Quins són els elements i factors principals alhora de dibuixar qualsevol línia en una perspectiva cònica.
10. Quins són els elements i factors principals alhora d'utilitzar el sistema axonomètric.
UNITAT 5 Vivim a l'espai
1. Explica l'objectiu de l'homotècia, què és el centre d'homotècia i la seva raó.
2. Arc capaç:
3. Explica les lleis d'or per construcció de quadrilàters.
4. Tipus de tangències:
5. Realitza l'esquema dels sistemes de representació.
6. Tipus de rectes:
7. Tipus de plans:
8. Sistema isomètric:
9. Sistema dimètric:
10.Perspectiva cavallera i militar:
UNITAT 7 La imatge en acció
1. Objectiu i obturador:
2. Diafragma, temps d'exposició i profunditat de camp:
3. Explica els passos a seguir en el revelatge de la fotografia analògica.
4. Enquadrament, angle picat i contrapicat:
5. Identifica en cada concepte els tipus de plans:
• Descriu l'entorn i pot destacar la solitud d'una persona respecta aquest entorn.
• Interessa l'acció i la situació dels personatges.
• Era l'enquadrament més utilitzat en els westerns i té un valor narratiu.
• Té un valor expressiu i psicològic.
6. Qui, quan i on es va descobrir el cinema. Explica en quin efecte es basa i els moviments de la càmera.
7. Guió tècnic i storyboard:
8. Rodatge i muntatge:
9. Qui i quan es va inventar l'animació. Explica els dibuixos animats tradicionals.
10.Stop motion i animació 3D:
divendres, 21 de febrer del 2014
Sistema dièdric: tipus de rectes i plans
Sistema dièdric: vistes, tipus de rectes i plans
Exercicis de tipus de rectes i plans, pertinença.
- Representa en 2D, digues la característica i identifica la veritable magnitud dels següents tipus de rectes: recta frontal, recta de punta i una paral.lela a LT.
- Representa en 2D les quatre definicions d'un pla.
- Representa en 2D, digues la característica i identifica la veritable magnitud dels següents tipus de plans: pla de perfil i projectant vertical o pla de cantell.
- Representa en 2D un pla projectant de perfil i dibuixa-li un punt P que pertanyi. Demostra gràficament el raonament utilitzat.
- Representa en 2D una recta de perfil i un punt P que no pertanyi. Demostra gràficament el raonament utilitzat.
- Dibuixa en 2D un pla oblic i traça-li una recta de màxim pendent.
- Representa en 2D una recta horitzontal i un punt P que tingui la mateixa altura i estigui per darrera la recta.
- Dibuixa en 2D la projecció vertical i horitzontal d'un triangle equilàter que és paral.lel al PV.
- Dibuixa en 2D la projecció vertical i horitzontal d'un rombe paral.lel al PH.
- Dibuixa en 2D la projecció vertical i horitzontal d'un quadrat que té una diagonal perpendicular al PH i l'altre diagonal és una recta horitzontal.
Quadrilàters: exercicis
QUADRILÀTERS
1. Construeix un quadrat donada la diagonal AC = 55 mm.
2. Construeix un rectangle donada la diagonal AC = 55 mm i un costat AD = 25 mm.
3. Construeix un rectangle donat un costat AD = 30 mm i l’angle de 30º que forma amb la diagonal.
4. Construeix un rombe donades les diagonals AC = 75 mm i BD = 50 mm.
5. Construeix un rombe donada una diagonal AC = 65 mm i el costat AB = 40 mm.
6. Construeix un rombe donats un costat AB = 40 mm i un angle de 60º.
7. Construeix un rombe donat un angle ∝ = 50º que formen dos dels seus costats i el radi r = 20 mm del cercle inscrit.
8. Construeix un rombe donat un costat que mesura 50 mm i el radi del cercle inscrit r = 20 mm.
9. Construeix un romboide donats els costats AD = 20 mm i AB = 34 mm i la diagonal BD = 34 mm.
10. Construeix un romboide donades les longituds de les diagonals, 50 i 70 mm, i l’angle que formen, ∝ = 55º.
11. Construeix un trapezi rectangle i un trapezi isòsceles donades les bases AB = 35 mm i DC = 24 mm i l’altura 24 mm.
12. Construeix un trapezi escalè donades les bases AB = 85 mm i DC = 60 mm i dos costats AD = 39 mm i CB = 42 mm.
13. D’un quadrilàter es coneixen: les longituds de dos costats consecutius a = 50 mm i b = 45 mm, la mesura de la diagonal que els uneix d = 58 mm, l’amplitud de l’angle alfa = 80º oposat a aquests dos costats i un altre costat c = 30 mm. Dibuixa’n un digues quantes solucions té.
dimarts, 11 de febrer del 2014
dissabte, 8 de febrer del 2014
Conceptes: teoria Tema 2AB
VISUAL I PLÀSTICA 3r ESO Grup AB
Tema 2: Línia i textura com a elements visuals de la imatge.
1. Definicions de línia i per a què s’utilitza: la línia s’utilitza per comparar, descriure, concretar i representar l’aparença de les formes que ens envolten. La línia és el resultat del moviment d’un punt que, en desplaçarse per una superfície, deixa com a petjada una línia. És utilitzada per reproduir i delimitar els perfils dels objectes: marca límits, dibuixa espais i configura objectes.
2. Contorn: és la línia perifèrica que tanca espais delimitant formes, representa el perfil dels objectes.
To: terme amb el que es denomina al color (vermell, blau…)
3. Traç:quan la línia es materialtza damunt una superfície es converteix en traç.
Grafisme: els artistes transmeten amb la línia els trets més intims de la seva personalitat.
4. Funcions de la línia: la línia configura objectes mitjançant la seva estructura, organitza la superfície de la imatge i és l’element més expressiu i dinàmic.
Significació plàstica de la línia segons la….:
5. Direcció: cada línia funciona com un vector de direcció, aporta dinamisme i condiciona la direcció de lectura.
6. Distribució espacial: la línia separa plans i espais, donant a cada superfícies qualitats gràfiques diferents.
7. Volum: la modulació del to i el gruix dona volum als cossos i objectes i mitjançant l’ombrejat es dona la sensació de volum tridimensional en espais bidimensionals com el paper.
8. Profunditat: la línia és un element dinamitzador. Quan situent formes seguint una direcció diagonal s’aporta profunditat a l’escena.
9. Estructura:s’utilitza per estudiar la proporció dels objectes i organitza l’espai que ocupen.
Segons les sensacions que produeixen identifica els següents tipus de línies (a l’examen l’ordre es presenta diferent):
10. Rigidesa i fredor
|
geomètrica |
Espiritualitat i elegància
|
vertical |
11. Moviment, decisió i voluntat
|
inclinada |
Llum, explosió i lluminositat
|
radial |
12. Moviment, acció i dinamisme
|
corba |
Segons com s'utilitzen poden expressar força i determinació o subtilesa i elegància
|
modulades |
13. Repòs i estabilitat
|
horitzontal |
Dirigeix la mirada creant un centre de tensió i atenció
|
concurrent |
14. Crean volum, segons com s'utilitzen poden transmetre sensualitat, dolçor o pel contrari tenebrisme
|
ombrejat |
Desequilibri, caos, desorganització, contradicció i dolor
|
trencada |
15. Definicions de textura: és la representació gràfica d’una superfície. És la característica visual o tàctil de totes les superfícies. El material amb el que es fan té característiques pròpies ( rugositat, suavitat…).
16. Textures tàctils: poden tocar-se si tenen rugositats o protuberàncies d’estructura tridimensional.
Textures òptiques: no transmeten sensacions al tacte i són bidimensionals. Depenen de dos factors: dels suport on s’elabora la imatge i dels materials i instruments que s’utilitzen per crear diferents superfícies.
17. Textures orgàniques: són les superfícies amb qualitats gràfiques que no segueixen un ordre matemàtic i semblen estar realitzades a l’atzar.
textures geomètriques: estan basades en la geometria i la seva organització segueix un ordre matemàtic.
18. Trames: són una textura visual geomètrica realitzades industrialment i de superfície uniforme. Per sí soles tenen poc valor expressiu, però combinant trames diferents s’aconsegueixen efectes òptics interessants.
19. Finalitat expressiva de la textura: la textura ajuda a identificar objectes i qualitats, és necessària per percebre l’espai, la profunditat i el volum. La combinació de diferents textures transmet sensacions de dinamisme, vitalitat, subtilesa, desordre, agressivitat…
20. Explica com es crea una textura amb la línia:
Controlant l’espaiat entre línies, segons estiguin més o menys juntes, transmet més sensació d’ombra i profunditat.
Controlant la intensitat del to de la línia, per crear diferents sensacions com suavitat, força…
Canviant la direcció de la línia, fent paral·leles, creuant-les, seguint la direcció de la forma o del volum, per explicar diferents plans.
21. Explica com es crea una textura amb el color: es poden obtenir textures amb la barreja de colors, les barreges s’aconsegueixen superposant els tons (uns tons damunt d’altres) o superposant-los (uns tons al costat d’altres).
22. Anomena tres estils artístics que utilitzin la textura com a element configurador de l’obra artística: l’Informalisme, l’Impressionisme i l’Expressionisme.
23. Anomena i explica les tècniques que utilitzan la textura com a principal element expressiu:
Collage: enganxar sobre el suport diferents materials.
Grattage: raspats i fissures,
Dripping: acolorir deixant degotar la pintura.
24. Anomena quatre pintors que es caracteritzin per treballar la textura en les seves obres pictòriques:
Jackson Pollock, Albert Gleizes, Jean Dubuffet i Antoni Tàpies.
25. Explica en què consisteix el procés de la percepció.
A través dels estímuls rebuts, la percepció relaciona la imatge que veiem amb el coneixement que tenim d’ella i l’associem a altres experiències. Percebre no significa veure tots els elements, si no els més significatius. De vegades es percebem elements que no estan objectivament a la imatge i altres que si estan, no es perceben.
26. Op-art: l’art òptic basa les seves obres en la creació d’il·lusions òptiques que transmeten la sensació de moviment i inestabilitat.
27. Post-imatge i efecte moaré: davant els canvis de lluminositat l’ull s’adapta lentament per tant, davant un contrast llampant, a l’ull es produeix una post-imatge que es desplaça quan nosaltres movem l’ull. Quan es produeixen una superposició de post-imatges és quan es produeix l’efecte moaré.
28. Dibuix picat: consisteixen a esquitxar la superfície amb pintures utilitzant un polvoritzador, un raspall de dents..Aquesta tècnica es pot realitzar sobre paper humit (amb aquarel·la, sucre o sal) o sobre paper sec (amb líquid d’emmarcarar i tinta).
29. Carbonet: són palets que es presenten amb diferents gruixos i s’obtenen de la combustió de pals de fusta. És una tècnica tradicional que s’utilitza molt en el dibuix d’estàtues i del natural. És caracteritza per la seva inestabilitat (s’ha de fixar) i amb ell s’obtenen negres intensos i vellutats.
30. Compostos: es presentan en barra o en llapis, s’anomenen compost perquè afegeixen al carbonet un aglutinant (substància que uneix les partícules de pigment) que els atorga més estabilitat. Aquest material és més difícil d’esborrar i els seus negres són més intensos.
31. Crayons conté: són unes barretes prismàtiques que els seus colors provenen de l’òxid de ferro (ocres, vermellosos i negres) la terracota (sanguines), la tinta del calamar o la sépia (marrons) i el sutge de fusta (bistre). És freqüent tenyir el suport per utilitzar-lo com a to intermedi.
32. Tintes: són transparents i de colors molt purs, de manera que es poden mesclar entre elles i realitzar veladures amb superposicions de colors. Les tintes no són solubles a l’aigua però es pot utilitzar si es vol aclarir el color. Els colors més tradicionals són el negre i el sépia.
33. Plomes: existeixen diferents tipus, per una banda hi ha la ploma d’au o de canya que permet una gran capacitat de modulació del traç, els plomins metàl·lics que varien el gruix del traç en funció de la pressió exercida i els estilògrafs que fan traços uniformes i llargs, utilitzats en el dibuix tècnic i que presenta diferents gruixos de punta 0.2, 0.4 i 0.8 mm.
34. Pinzells: el pinzell fa un traç sensible a la força i al moviment de qui el manipula, per tant és important controlar la força que apliques (més pressió traços més gruixuts, menys pressió per taços més fins) la posició de la mà i l’altura a la que agafes el pinzell (aprop dels pèls per treballar detalls o més a l’extrem per fer esboços…).
35. Retoladors: existeixen una gran varietat segons la tinta, la forma i el gruix de la punta. La permanéncia del color està directament lligada a la qualitat de la tinta. Les puntes poden ser rodones, permeten un sol tipus de traç, o bisellades, permeten traços diferents segons com la recolzes al suport.
36. Papers: és fabrica bàsicament amb una mescla de fibres vegetals, aigua i pasta de fusta que s’estén sobre una reixa, després es premsa i es deixa eixugar. Segons cada tècnica s’utilitza un paper diferent: per tècniques a l’aigua es necessita un paper absorbent amb un cert gruix, per tècniques seques, un paper de gra més fi,més llis i prim.
37. Grafit: es troba en llapis o en barra, està compost per grafit i argila. Amés quantitat d’argila presenta més duresa. Es classifiquen segons les lletres i numeracions que els acompanya, els més tous amb la lletra B, d’ells s’obté un negre més intens i s’utilitzen pel dibuix artístic. Els més durs s’identifiquen amb la lletra H, amb un to gris i s’utilitzen per dibuix tècnic. Amb una duresa mitjana serien els HB.
Conceptes 3: teoria Tema 1AB
VISUAL I PLÀSTICA 3r ESO Grup AB
Examen Tema 1: El llenguatge visual i plàstic.
1. Explica els elements que intervenen en la comunicació:
Emissor.Persona, grup o objecte que emet un missatge.
Receptor. Qui rep el missatge.
Missatge. Els continguts que reben els nostres sentits.
Codi. Conjunt de regles i signes estructurats de manera convenient per fer comprensible el missatge.
Canal. Medi que fa possible la transmissió (fotografia, televisió, cartell, etc.).
Referent. Fi que pretén la comunicació.
2. Explica les funcions de la comunicació visual:
Informativa. Les imatges centren el missatge a transmetre informació.
Expressiva. Les imatges provoquen i fan aflorar els nostres sentiments.
Estètica. Les imatges volen comunicar principalment bellesa i harmonia.
Representativa. Representen la realitat i estan realitzades per l'ésser humà.
3. Símbol: és un signe que representa una realitat de forma abstracta, fonamentant-se en unes idees que han d'ésser conegudes per comprendre el seu significat.
4. Marca: és un signe distintiu que les empreses posen als seus productes per informar del seu origen, qualitat, etc.
Logotip: és una imatge que està formada per aquelles característiques més significatives d'una marca; és el signe que acostuma a identificar-la.
5. Pictograma: és un signe molt simplificat, però el missatge del qual és entés ràpidament pel receptor. És una imatge informativa i figurativa.
Senyal: és similar al pictograma però de configuració abstracta i utilitza figures geomètriques senzilles, indiquen prohibicions, perillositat, etc.
6. Imatge estàtica: representen un instant de la realitat, com si l'acció que capten s'hagués quedat aturada, fixa en el temps i en l'espai.
Cita sis exemples: premsa, fotografia, disseny, pintura, escultura, arquitectura i còmic.
7. Dissenyar: és una operació tècnica, creativa i estètica que consisteix a concebre, idear, projectar i representar un objecte o imatge abans que aquesta es fabriqui en sèrie.
El seu objectiu: és unir dos conceptes, utilitat amb estètica en la creació d'un producte.
8. Disseny gràfic: es centra en el camp de les publicacions com llibres, revistes, cartells, periòdics, etc.
Disseny industrial: es dedica al disseny d'objectes de producció industrial, com a cadires, cotxes, etc.
9. Cita el nom d'un escultor espanyol contemporani i una obra arquitectònica contemporània del tema: Gregorio Fernández, Eduardo Chillida. Museu Guggenheim, Casa Milà.
10. Ordena amb números les següents fases d'un disseny (aquí es presenten ordenades a l’examen estaran desordenades):
1
|
Detectar les necessitats i analizar les preferències estètiques dels consumidors sobre el producte que es dissenyarà.
|
2
|
Precisar la possible demanda que es pot presentar del producte i fer un estudi avaluant els aspectes econòmics de la situació.
|
3
|
Observar les característiques que tenen d'altres productes semblants al que es dissenyarà per millorar-les.
|
4
|
Reflexionar sobre les idees que es volen desenvolupar, tenint en compte els aspectes anteriors.
|
5
|
Concretar alternatives mitjançant la realització d'esbossos, plans, maquetes i prototips de la idea.
|
6
|
Estudiar els materials que s'empraran.
|
7
|
Realitzar el projecte tècnic, compost per esbossos, plànols amb cotes i perspectives, tots ells a escala, necessaris per a la seva fabricació.
|
8
|
Construir la maqueta del producte desenvolupat, també a escala.
|
11. Escultura exempta: es coneix com de bulto rodó, és una forma aïllada que permet girar al seu voltant i observar-la des de múltiples punts de vista.
12. Relleu i tipus: el relleu és quan les formes estan adherides a un pla. Segons sobresurti del pla es denomina alt relleu, mig relleu o baix relleu.
13. Arquitectura: és un art funcional la finalitat del qual és la creació i el disseny d'espais per albergar i servir de refugi a l'ésser humà i realitzar tota mena d'activitats.
Quatre materials utilizats: atovó, fusta, ciment, maó, pedra, ferro, alumini.
14. Planta: és la representació horitzontal d'un edifici. Aquesta vista permet de percebre millor la distribució de l'espai arquitectònic.
Proporció: és l'aspecte que s'ocupa d'ordenar les diferents parts d'un edifici en relació al conjunt.
15. Columnes: element arquitectònic de sustentació de forma cilíndrica.
Pilars: element arquitectònic de sustentació de forma prismàtica.
16. Llindes: és una peça horitzontal que serveix per suportar càrregues com la part horitzontal superior de portes i finestres.
Arcs: és un element corb de construcció que s'utilitza per cubrir el buit creat entre dos pilars.
17. Explica els tipus de cobertes.
Planes: són sostrades, horitzontals.
Voltes: amb forma d'arc, per cobrir l'espai entre dos murs o diversos pilars.
Cúpules: amb forma semiesfèrica, cubreixen un espai quadrat o circular.
18. Què és el còmic: és un mitjà d'expressió i comunicació que narra una història a través d'imatges i text.
19. Digues quan i on va ser la primera publicació: a la fi del s. XIX, als Estats Units.
20. Vinyeta: representa un espai i un temps de l'argument o història que es narra. La forma de les vinyetes pot variar segons les necessitats expressives i narratives del guió.
21. Identifica i escriu cada tipus d'enquadrament i plans segons les següents definicions (a l’examen l’ordre es presenta diferent):
| És el punt des del qual s’observa l’acció en un espai concret dins la vinyeta. | Enquadrament |
| Mostra la figura humana o un grup i l'espai que l'envolta per situar l'escena. | Pla general |
| Mostra una gran extensió d'espai, la figura humana passa a un pla secundari. | Gran pla general |
| Mostra els personatges des dels genolls o cintura cap amunt. | Pla mitjà |
| Mostra una part molt petita d'un objecte o figura, com l’ ull d’una cara. | Pla de detall |
| Representa una part petita del cos d’una figura, ja sigui persona o objecte, com la cara. | Primer pla |
22. Línies cinètiques: transmeten la sensació de moviment a figures o objectes.
Onomatopeies: són expressions verbals que imiten el so mitjançant lletres.
23. Globus: representen les expressions verbals dels personatges, poden tenir diferent forma si es refereix a diàleg o pensament.
24. Quadrícules o cartutxos: són textos que expliquen el que la imatge representa i traslladen al lector a un altre lloc.
25. Quan i qui va projectar la primera pel.lícula cinematogràfica: el 1895, Louis i Auguste Lumière.
26. Explica com s'aconsegueix la sensació de moviment en el cinema: es projectar a gran velocitat unes imatges fixes, en les que apareixen petits canvis de posició, color, llum, etc. en les seves formes.
27. Seqüencia: és la part de la pel.lícula que conté la narració completa d’una acció concreta.
28. Escena: relata l’acció que es porta a terme en un mateix temps i lloc.
29. Presa: és l’enregistrament obtingut en el temps transcorregut des del moment en que es comença a funcionar la càmera fins que s’atura.
30. Pla: és la imatge immediata de cada acció.
31. Travelling: és el pla que descriu la càmera en acompanyar al personatge o qualsevol altre element durant el seu desplaçament d’un lloc a un altre.
32. Panoràmica: mostra una visió general de l’escena. S’obté en realitzar un moviment de càmera de dreta a esquerre.
33. Quan i qui va idear la televisió: començament del s. XX, pel nord-americà Carey.
34. Quan i on van ser les primeres emisions: la britànica BBC el 1929 amb imatges en blanc i negre; la nord-americana CBS, en 1940, en color. A Espanya TVE en 1956 i TV3 en 1983.
35. Com es produeixen les imatges televisives: les imatges estan formades per línies lluminoses contínues compostes, per punts de llum (vermell, verd i blau) molt petits que van alternant-se i mesclant-se entre si de forma additiva, generant tota la gamma de colors que percebem.
36. TV per cable: és independent de les antenes de recepció de les ones hertzianes, es transmet mitjançant un cable òptic que envia els senyals de forma codificada.
37. TDT: la informació a transmetre es codificada en forma de codi binari i després és captada i decodificada, donant lloc a les imatges i sons que visualitzem. Permet una transmissió de la informació més ràpida i amb una major qualitat i com fa servir menys ample de banda permet transmetre més canals de televisió.
38. Qui i quan va enregistrar la primera imatge fotogràfica: Joseph Nicéphore Niépce, el 1839.
39. Vessants de la fotografia: d’una banda, permet captar la realitat i informar sobre ella i per una altre, possibilita l’expressió i interpretació de la realitat de manera creativa i lliure.
40. Comunicació multimèdia: és el conjunt de treballs realitzats mitjançant l’ordinador que uneixen diferents mitjans d’expressió, com imatges fixes i en moviment, text i so.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)