Conceptes: teoria Tema 3 AB

VISUAL I PLÀSTICA   3r ESO   Grup AB

Examen Tema 3: El color en el llenguatge visual i plàstic.

1. Per què els objectes o cossos transmeten la sensació de color. (1)

Els objectes o cossos transmeten la sensació de color segons les propietats químiques i físiques de la seva superfície. Segons sigui la seva naturalesa, un cos opac absorbeix i reflecteix part de la llum blanca que l’il·lumina. Es veu blanc quan un objecte reflecteix tota la llum i negre quan l’absobeix tota. Un objecte es percep d’un determinat color, quan absorbeix totes les longitud d’ona excepte la que reflexa, qué serà la que nosaltres percebem. Una superfície es percep transparent quan els raigs de llum travessen el cos sense reflexar cap longitud d’ona.

2. Explica qui és Issac Newton i el seu experiment. (1)

Va ser el primer físic que va demostrar que el color sorgeix de la llum blanca. El seu experiment consistia a passar un fil de llum solar per un prisma de vidre triangular en una habitació fosca. El resultat va ser l’aparició de l’arc de Sant Martí com a conseqüència de la refracció de la llum blanca.

3. Digues qui va descobrir els colors llum primaris, quins són i quines són les barreges additives que es poden realitzar. (0,75)

Thomas Young va descobrir que existeixen tres colors de llum amb els que es poden obtenir tots els altres. Aquests colors es denominen primaris i no es poden obtenir amb altres llums de colors. Els colors de llum primaris són el blau (violaci), el verd i el vermell (ataronjat). Quan mesclem llums de colors realitzem barreges additives (perquè sumem llum), la barreja ordenada de colors llum primaris dóna com a resultat els colors llum secundaris:

Llum blava (violàcea) + llum verda = llum cian

Llum blava (violàcea) + llum vermella (ataronjada) = llum magenta

Llum verda + llum vermella (atanjonjada) = llum groga

Mesclan els tres colors de llum primaris en la mateixa quantitat obtenim la llum blanca.

4. Què són els colors pigment, quins són i quines barreges sostractives es poden fer per obtenir els colors pigment secundaris. (0,75)

Les pintures que utilitzem per acolorir sobre un suport (paper, cartró, tela…) es coneixen com a color pigment perquè estan compostes per pols de colors (pigments) barrejats amb aglutinants (que adhereixen la pols al suport). Existeixen tres colors pigment que no es poden obtenir mitjançant barreges, però amb ells si es poden obtenir tots els altres. Aquests colors s’anomenen colors pigment primaris i són el cian, el magenta i el groc llimona. La barreja d’aquests s’anomena sostractiva perquè amb cada nova barreja s’enfosqueix el color final. La barreja dels colors pigment primaris dóna com a resultat els colors pigment secundaris.

Cian + magenta = blau violaci

Magenta + groc llimona = vermell ataronjat

Groc llimona + cian = verd

Mesclant els tres colors primaris en la mateixa proporció obtenim el color negre.

5. Defineix to i explica què és el cercle cromàtic.(1)

El to és el nom de cada color (vermell, verd…).

El cercle cromàtic és una forma d’ordenar els colors bàsics (primaris, secundaris, terciaris) en funció dels seus canvis de to.

6. Defineix valor propi d'un to i explica la diferència amb el concepte de definir un to pel seu valor.(1)

El valor és el grau de lluminositat d’un to. Per definir el valor d’un to hem de considerar la quantitat de negre o blanc que té un color a la seva barreja; més valor implica més blanc a la barreja. Els colors que contenen negre tenen menys lluminositat, per tant són més foscos.

El groc i el cian purs són tons amb una sensació de valor diferent (el groc és més lluminós i el cian menys) i en canvi cap dels dos porta blanc o negre, això és el que denominem valor propi d’un to.

7. Què és la saturació, quins són els tons més i menys saturats.(1)

La saturació és el grau de puresa que té un color. Els tons més saturats són els colors bàsics (primaris i secundaris). Aquells colors menys barrejats es consideren més purs (terciaris), i els d’aspecte grisenc (resultat d’una barreja de més de dos tons no primaris en diferents proporcions) es consideren menys purs.

8. Què són els colors complementaris i anomenal's.(1)

Els colors complementaris formen parelles de colors amb característiques oposades. A cada color pigment primari li correspon un color pigment secundari, si els mesclem entre si el color que obtenim és el negre.

El groc llimona és complementari del blau violaci.

El magenta és complementari del verd.

El cian és complementari del vermell ataronjat.

9. Quines observacions hem de tenir en compte alhora d'utilitzar els colors complementaris. (0,75)

Dos colors complementaris junts (juxtaposats) provocan vibració i cansament a la vista i la percepció d’un to grisenc.

Quan s’observa durant un temps un color complementari, l’ull produeix la visió del seu complementari sense que aquest sigui present. 

Manipular la seva barreja per disminuir la vibració, és a dir, utilitzar tons lleugerament modificats, per exemple, violeta i groc ataronjat.

10. Defineix les següents sèries o gammes: (1)

D'acord amb el to: un to passa a ser un altre de forma gradual. Podem formar famílies de tons quan aquests tenen en la seva barreja un color en comú.

Gamma de blaus (tenen cian en tots els tons).

Gamma de vermells (tenen magenta en tots els tons).

Gamma de grocs (tenen groc llimona en tots els tons).

D'acord amb el valor: un to passa de més clar a més fosc. Es parteix del to neutre al mig i es va afegint per una banda blanc i per l’altre negre.

D'acord amb la saturació: els colors purs es tornen cada vegada més grisencs. Es parteix d’un to saturat i es va afegint gris, aquest gris sempre ha de ser el mateix quan treballem en una mateixa gamma.

D'acord amb les seves sensacions tèrmiques: els colors poden crear la sensació de fred o de calor.

Gamma de freds: blaus, violacis i verds blavosos…

Gamma de càlis: grocs, taronjes, vermellosos…

Gamma de tebis: magentes i verds, segons els situem amb diferents tons canvien de sensació.

11. Explica quines alteracions visuals dels seus atributs pot tenir un color situat al costat d'un altre. (0,75)

Alteració del to: un mateix color col·locat sobre dos fons diferents pot variar la seva sensació tonal. Per exemple, un to verd es torna blavós sobre un fons groc, mentre que si el fons és cian el verd es veu més groguenc.

Alteració del valor: qualsevol color pot variar el seu valor d’acord amb el color del fons on estigui situat. Per exemple, un to taronja sobre un fons blanc semblarà més fosc que si es co·loca sobre un fons negre.

Alteració de la saturació: sempre que col·loquem un to molt saturat sobre un altre poc saturat es veu més pur. Per exemple, si posem un to magenta grisenc sobre un fons gris, sembla més pur que si el col·loquem sobre un fons magenta.

12. Identifica i escriu al costat de cada frase, el nom del personatge que li correspongui de la següent llista: Newton, Munsell, Goethe, Klee, Lambert, Runge, Ostwald i Hickethier. A l’examen l’ordre està modificat. (1)

Va emprar un cub o hexàedre dret sobre un vèrtex que conté el negre.				Hickethier
Proposa tres zones en forma de mitja lluna i introdueix a la figura el clarobscur.				Klee
Va col.locar els colors en una esfera.				Runge
El seu cercle està dividit en deu parts iguals: cinc colors principals i cinc intermedis.				Munsell
Va dividir el cercle cromàtic en set parts, que corresponen als colors de l'arc de Sant Martí.				Newton
Va construir una piràmide de base triangular i va situar en els vèrtex els tres colors primaris.				Lambert
La figura que va utilitzar és un doble con amb la base comuna.				Ostwald
La seva figura, es basa en dos triangles invertits formant un polígon estrellat de sis puntes.				Goethe

13. Explica què és el pastament i la juxtaposició. (1)

Consisteix a mesclar la pintura (fer les diferents barreges) amb un pinzell o espàtula damunt la paleta o directament al suport (paper, cartró, taula, llenç..)

Quan es col·loca un to al costat d’un altre la barreja dels colors es realitza a la retina, per aquesta raó les barreges juxtaposades vibren i creen moviment.

14. Explica què és la superposició amb veladura humida i amb transparències. (1)

La superposició es quan es col·loca un color sobre un altre i es pot veure el to que hi ha a sota.

Veladura humida: es col·loca un to transparent sobre un opac, és convenient que el color que és a sota sigui més clar.

Transparències: es treballa de tons clars a foscos, les zones més clares s’han de respectar des del començament del treball per no tapar-les.

15. Explica la pintura de l'aquarel.la. (1)

L’aquarel·la és una pintura transparent que s’aplica per superposició de capes fines de color. El paper que s’empra és especial per aquesta tècnica. Existeixen diferents processos de realització:

Humit sobre humit: aplicar el color sobre paper humit realitzant tons uniformes o taques d’un o diversos colors.

Humit sobre sec: les taques de color aplicades amb el pinzell resalten els contorns.

Raspats i emmascaraments: es protegeix les zones del paper que no es vulguin pintar amb un fluid de làtex de cautxú, que al finalitzar l’obra es retira.

16. Identifica i escriu al costat de cada frase, el nom de l'artista postimpressionista que li correspongui de la següent llista: Cézanne, Gauguin, Van Gogh i Seurat. A l’examen l’ordre està modificat. (1)

En les seves pintures a través del color i de pinzellades molt marcades, aboca una forta intensitat emocional que donen pas a l'Expressionisme.					Van Gogh
Es va concentrar en l'anàlisi científica de les teories del color i va utilitzar pinzellades menudes com a punts juxtaposats per realitzar barreges a la retina.					Seurat
En les seves obres explora l'ús simbólic del color i de la línia.					Gauguin
En les seves pintures profunditza en l'estudi de l'estructura de la forma mitjançant el color.					Cézanne

17. Escriu al costat de cada característica, el moviment artístic i un artista (tría un de la llista) corresponent. A l’examen l’ordre està modificat.(2)

Característica				Moviment Artístic	Artista
Utilitza una pinzellada molt expressiva i distorsiona la realitat amb una marcada violència cromàtica de tons purs i saturats. El paisatge i el retrat són temes freqüents.				Fauvisme	H. Matisse M. Vlaminck A. Derain
Van investigar la manera de transmetre la sensació de velocitat combinant la línia, la pinzellada i el dinamisme del color.				Futurisme	U. Boccioni C. Carrà L. Russolo
Representen imatges deformades i exagerades per obtenir una més gran expressió emocional. Utilitza el color de forma violenta i distorsiona les formes per expressar temor, amor, odi....				Expressionisme	E. Munch J. Ensor F. Marc
Estaven en contra de les normes acadèmiques establertes i es van centrar en la impressió de llum que l'ull rep en un moment determinat utilitzant exclusivament el color per construir imatges.				Impressionisme	Cézanne Degas Manet Monet Rendir
Dinamisme i moviment dintre l'obra. Utilitzen la juxtaposició i busquen la vibració de les barreges mitjançant contrastos i jocs visuals.				Art cinètic	Vasarely J.R. Soto E. Sempere B. Riley
Reflecteix la vida quotidiana.utilitza un llenguatge senzill de colors bàsics, molt saturats i plans.				Pop Art	Jasper Johns Andy Warhol R. Lichtenstein T. Wesselmann
Llenguatge agressiu, tràgic, però combinat amb humor i ironia. Pinzellades ràpides i segures amb colors bàsics que formen taques planes amb línies i contorns molt definits.				Neoexpressionisme	G. Baselitz M. Basquiat L. Haring
Escola innovadora de conceptes d'art i disseny, van proposar diferents teories sobre el color, com a mitjà d'investigació dels seus atributs i característiques expressives.				Bauhaus	J. Itten Paul Klee O.Schlemmer V. Kandinsky Josef. Albers

18. En relació amb la simbologia del color escriu al costat de cada grup de paraules quin color et sembla més adient. Pot haver-hi colors repetits. A l’examen l’ordre està modificat.(1)

esperança ecologia, natura	verd	perill violència passió	vermell	set saviesa sol	groc	immortalitat tristor saludable	blau
vida ansietat luxe	groc	frescor espiritualitat	blau	puresa absència veritat	blanc	por obscuritat buit	negre

19. Explica el guaix o trempa. (1)

Amb aquesta pintura s’aconsegueix zones de color uniformes i planes. És una tècnica opaca que dóna un resultat mat i vellutat. Els colors es mesclen a la paleta, no és aconsellable utilitzar empastaments (gruix de pintura) ja que pot craquelar o desprendre’s. Es pot cmbinar amb l’aquarel·la i crear veladures. Es pot mesclar amb el rovell de l’ou per donar-li més lluentor.

20. Explica la pintura acrílica. (1)

L’aglutinant de la pintura acrílica prové de resines sintètiques, per tant, en eixugar-se la pintura presenta una pel·lícula flexible i sòlida resistent a l’aigua (a diferència del guaix i l’aquarel·la) amb un acabat que pot ser brillant, setinat o mat. Amb aquesta tècnica es pot treballar tots els recursos que vulguem: pastament (s’afegeix una substància tipus gel per crear textures), juxtaposició, superposició amb veladures humides (es poden utilitzar retardants d’assecament) o seques (damunt superfícies acolorides i texturades es passa un capa de pintura que només s’adhereix a les protuberàncies).