Pagines

diumenge, 17 de novembre del 2013

Mediatriu, bisectriu, Teorema de Tales

Triangles







Conceptes 4: Teoria Tema 4

CONCEPTES DE VISUAL I PLÀSTICA 4rt ESO


Tema 4: El dibuix amb mesura.


1. Què és el dibuix tècnic? Funció i finalitat.
És un llenguatge que té un emissor, un missatge, un receptor, un vocabulari i una gramàtica i sintaxi pròpies, que cal conèixer per poder utilitzar-lo i interpretar-lo de manera objectiva, fiable i universal. És el mitjà d’expressió utilitzat per enginyers, arquitectes, decoradors i tots aquells professionals que treballen amb descripcions espacials (constructors, mecànics, instal.ladors, etc.) és també un mitjà d’expressió que comunica les propietats dels objectes com la forma que tenen, les mides i proporcions, l’espai que ocupen, l’orientació, per tant té una finalitat descriptiva.

2. Diferència entre geometria plana i geometria descriptiva. Temes treballats a cadascuna.
Quan es treballa en un sol pla (suport de paper) per representar formes de manera objectiva, parlem de geometria plana. A la geometria plana només hi ha dues dimensions, és a dir, no hi ha cap profunditat representada (cap tercera dimensió). 
Temes treballats: Traçats bàsics, relacions mètriques i tranformacions geomètriques, triangles, quadrilàters, polígons, corbes tècniques (tangències, enllaços), corbes còniques (el.lipse, paràbola, hipèrbola).
Quan es representen elements de tres dimensions en el paper de manera objectiva, l’anomenen geometria descriptiva. 
Temes treballats: els sistemes de representació. Sistema dièdric, sistema axonomètric (perspectiva isomètrica, cavallera i militar, DIN 5),  sistema cònic, sistema acotat.

3. Diferències entre una imatge creada com a mapa de bits i una altra creada en base a equacions vectorials. Utilitat de cadascuna i programes.
Hi ha dos tipus de programes:
Els que organitzen la imatge com a mapa de bits ( Photoshop, Corel Draw, Gimp, Paint, Pixelmator) s’utilitzen per al disseny gràfic i el retoc fotogràfic. Un mapa de bits és un format en què per a cada píxel de la imatge s’especifiquen el color, intensitat, transparència, etc. Aquesta informació pot estar sense comprimir (BMP) o comprimida (JPG, GIF, PNG). Cada imatge té una resolució determinada, i no es pot ampliar sense perdre qualitat (efecte pixelat).
Els que basen la imatge en equacions vectorials (Autocad, InDesing, Librecad, Freecad, Geozebra) s’utilitzen normalment per al dibuix tècnic. En un format vectorial la informació es representa mitjançant equacions matemàtiques, que representen rectes, corbes, gruixos, etc. Com que aquestes equacions són independents de la mida, es pot ampliar la imatge sense perdre qualitat.

4. Quines dues lleis hem de conèixer per la construcció dels triangles i anomena quines són les rectes notables i els seus centres.
Tots els polígons de més de tres costats es poden subdividir en triangles, per tant saber construir triangles ens permet resoldre qualsevol polígon. Per poder resoldre exercicis de triangles hem de conèixer les dues lleis d’or:
Els angles interns de qualsevol triangle sumen 180º.
S’ha de tenir com a mínim tres dades del triangle per poder resoldre l’exercici.
Les rectes notables i els seus centres són els següents:
Les mitjanes es troben al baricentre o centre de gravetat.
Les altures es troben a l’ortocentre.
Les bisectrius es troben a l’incentre, que és el centre de la circumferència inscrita.
Les mediatrius es troben a circumcentre, que és el centre de la circumferència circumscrita.

5. Què és un polígon regular, la circumferència circumscrita i la inscrita. Què és un polígon estrellat i el pas.
Quan un polígon és tancat i té tots els costats i tot els angles interns iguals, es diu que és regular. En aquest cas, sempre es pot traçar una circumferència que passa per tots els seus vèrtexs  i es diu circumferència circumscrita i una altra que passa pels punts mitjans dels seus costats i es diu circumferència inscrita.
Si un cop feta la divisió de la circumferència en parts iguals s’uneixen els punts, de manera alterna (saltant-ne algun cada vegada), s’obtenen polígons estrellats. El nombre de punts que se salten cada vegada és el que s’anomena pas.

6. Què és una unió tangencial, un punt de tangència i quines lleis hem de conèixer per construir-la.
Es parla d’unió tangencial quan una recta i una circumferència, o bé dues circumferències, només es toquen en un punt. Aquest punt és el punt de tangència i per trobar-lo es disposa de dues lleis:
Una recta és tangent a una circumferència si en el punt de tangència la recta és perpendicular al radi de la circumferència.
Dues circumferències són tangents entre si, si el punt de tangència està a la recta que uneix els dos centres de les circumferències.

7. Tipus de projecció en el dibuix tècnic.
Per representar un objecte tridimensional s’utilitza el que s’anomena projeccions. La idea de projecció es basa en tres elements: un punt de projecció (ull, punt de llum) que pot ser més petit o igual a l’objecte, un element a projectar i un pla (paper, pantalla) on projectar.
Hi ha dos tipus de projeccions:
La projecció cònica que produeix una imatge molt semblant a la que percep l’ull humà, per tant fàcil d’entendre. El problema d’aquest sistema és que la profunditat és difícil de mesurar i es produeix una alteració en les mides reals de l’element projectat.
La projecció cilíndrica es produeix a partir de línies paral.leles, per tant té l’avantatge que manté les mides reals de l’objecte independentment de si està lluny o aprop. És la més utilitzada al dibuix tècnic. Té l’inconvenient que la imatge que s’obté és sovint molt diferent a la que percep l’ull i, per tant, s’ha de fer un esforç d’abstracció i un aprenentatge per dominar-ne el sistema.

8. Quins són els tres elements principals d'una perspectiva cònica.
El pla del quadre o línia de terra (PQ-LT): és el lloc on es posen les mides reals de l’espai i/o dels objectes que representem. Si l’objecte o element representat és més gran que el paper on el representem, haurem d’aplicar un factor d’escala.
L’altura dels nostres ulls: dintre d’aquest pla del quadre hem de situar l’altura des de la que s’observa i dibuixa l’objecte. Aquesta altura es representa amb una línia d’horitzó (LH) imaginària.
El punt principal (PP): estarà sempre damunt la línia de l’horitzó i és el punt cap on es dirigeix la mirada.

9. Quins són els factors a tenir en compte alhora de dibuixar qualsevol línia en una perspectiva cònica.
Les línies verticals anomenades altures no modifiquen la seva direcció, continuen sent verticals.
Les línies horitzontals i paral.leles als nostres ulls, tampoc modifiquen la seva direcció respecte el pla del quadre i els nostres ulls (punt de vista).
Les línies horitzontals i perpendiculars als nostres ulls (punt de vista) defugen cap el punt principal (PP) entés també com un punt de fuga. Només en els objectes situats paral.lels als nostres ulls (punt de vista).
Les línies horitzontals i perpendiculars als nostres ulls (punt de vista) defugen cap els punts de fuga (F, F’) situats a cada costat del punt principal. Només en els objectes situats oblics als nostres ulls (punt de vista).

10. Quins són els elements i factors principals alhora d'utilitzar el sistema axonomètric.
El sistema axonomètric utilitza per representar l’espai i/o els objectes, els tres eixos de l’espai. Les alçàries estan orientades per l’eix Z i sempre es mantenen verticals. Les llargàries (eix X) i les amplàries (eix Y) es disposen en diferents angles, que mai no poden ser menors de 90º.

Totes les rectes dibuixades han d’ésser paral.leles als seus eixos respectivament i en funció a la perspectiva dibuixada (isomètric, DIN 5, cavallera, militar) aplicarem uns coeficients de reducció a les mides de l’objecte representat per evitar deformacions exagerades i una representació més propera a la nostra visió.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Aquarel.la: veladura

Llapis de color

Interpretació d'una obra artística amb procediments varis

PROJECTE: INTERPRETACIÓ D'UNA OBRA ARTÍSTICA




























Procés de treball:

  • Escollir i presentar en un full, una imatge d'una obra pictòrica, escultòrica o arquitectònica. Aquesta imatge la pots fotocopiar d'un llibre de història de l'art, d'una revista, de internet...Realitza una correcta presentació.
  • Interpreta a la teva manera l'obra escollida però utilitzant una de les següents expressions artístiques. Escull i determina quina realitzaràs:
  1. Treball pictòric. 
Pots combinar els següents procediments i tècniques de treball:

Tècniques humides: guaix, aquarel.la, acrílic, oli.
Tècniques seques: llapis de colors, retoladors, ceres, pastel.
Recursos artístics: collage, gradacions tonals, puntillisme, estampació, frottage, grattage, decalcomania.


b. Treball escultòric amb materials reciclats, fang, plastilina, paper maxé, fil d'alumni, etc.

  • Fer un esboç o croquis, és a dir, un estudi previ del disseny que representi la idea del treball que vols fer. Pot ser a llapis damunt paper.
  • Presentació del treball artístic amb una memòria de tot el procés que has seguit, explicant la idea, els materials utilitzats i la teva opinió personal del resultat final del treball.

Quan hagis triat quina opció vols, i finalitzat tot el procés de treball, hauràs de preveure quin és el format de presentació més adient per qué la professora pugui endur-se el teu treball i corregir-lo sense cap dificultat.









divendres, 11 d’octubre del 2013

Conceptes 4: Teoria Tema 2

VISUAL I PLÀSTICA  4rt ESO

Tema 2: Quants procediments!


 1. Explica les fases del procés pictòric.
  • Elecció del tema o motiu.
  • Elecció del procediment, material, eines i suport.
  • Planificació inicial: l’encaix. Es comença amb esborranys petits que permeten fer correccions i experimentar amb el color, les textures i les formes. Aquests es faran amb llapis o carbonet.
  • Planificació general: amb pinzells gruixuts aplicarem grans taques de color de caràcter general amb colors molt diluits que serveixen per tapar el blanc del suport. En aquests inicis els colors aplicats han de ser suaus i clars, i poc a poc s’aniran enfosquin i intesifican. Després triarem les diferents tècniques a utilitzar com: empastes, veladures, fregat, fusionat...

 2. Què és una emulsió. Tipus de vernissos, pinzells i estris.
És una barreja estable d’un líquid aquós amb una substància oliosa, grassa, cèrica o resinosa.
Els vernissos són de tres tipus: el màstic, el dammar i el copal.
Els pinzells poden ser molt variats: de pèls de marta, llúdriga o sintètics. Poden tenir dues formes bàsiques: rodons i plans. Es netegen amb dissolvent i sabó.
Altres estris són la paleta per barrejar els colors, l’oli de llinassa per diluir-los, els dissolvents per netejar, els vernissos per protegir l’obra o donar-li més llum, les espàtules per aplicar la pintura i aconseguir diferents textures, el cavallet per recolzar el suport on es pinta.

 3. Completa la següent graella:


TREMP
OLI
ACRÍLIC
PASTEL
AQUAREL.LA
Aglutinant
Ou, cola, caseïna, gomes, gelatina, ceres
Oli de llinassa
Resines: làtex
Goma de tragacant o cola
Goma aràbiga o mel
Diluent
Aigua
Essència de trementina
Aigua

Aigua
Suport més adequat
Mur/paret
Fusta revestida de guix
Tela de lli o cotó
Mur
Tots en general
Paper o cartró
Paper aquarel.la
Procés d'assecament
Ràpid
Molt lent
Ràpid 1 h. aprox.
Tècnica seca
Ràpid

 4. Explica els tipus de collage (cita alguns artistes) i la decalcomania.
  • Amb papers retallats i enganxats per crear superfícies amb poc relleu. Es busca el contrast entre les textures visuals i tàctils.
  • Amb materials sòlids per crear contrast de volums i riquesa de textures. Es pot utilitzar material de recliclatge.
  • Afegint relleus i pintura amb el color. Pintors que utilitzan el collage: Picasso, Tàpies i Dubuffet.
La decalcomania és una tècnica basada en el monotip. Consisteix a aplicar un full cobert de gouache sobre un altre i pressionar, després es desenganxa lentament. També es pot aplicar a un sol full ple de pintura i doblegat per la meitat, com a resultat obtindrem una forma simètrica.

 5. Frottage i grattage.
Frottage: consisteix a fregar amb un llapis tou un full de paper col.locat a sobre d’una superfície irregular, deixant així la seva textura en el paper.
Grattage: la tela plena de pintura líquida, s’ha de posar sobre diferents tipus de suports irregulars i es frega diverses vegades la pintura amb una espàtula, alliberant matèria en aquells llocs en què el suport té relleu, de manera que queden impresos els relleus de la textura.

 6. Defineix escultura i anomena les tècniques bàsiques.
L’escultura és un objecte o composició tridimensional en la qual treballem l’espai, el volum (ple o buit), la matèria, la llum, les textures…
Les tècniques bàsiques es basen en: treure matèria, afegir matèria, posar i unir elements diferents fent una construcció o utilitzar totes les tècniques alhora que seria una tècnica mixta.

 7. Explica els tipus de materials naturals utilitzats per l'escultura.
El fang és dels més antics i més utilitzats. Permet afegir matèria i modelar la forma. Es complementa amb el guix per fer motllos i crear una escultura definitiva. 
La pedra es manipula treient matèria, tallant o polint. La talla directa en base a cops de martell i d’escarpí es va trencant la duresa de la pedra, es llima, se li passa un paper d’estrassa, fins aconseguir la forma desitjada.
La fusta es pot tallar, enganxar, unir, polir, pintar. La forma natural mateixa de les fustes serveix d’inspiració als escultors.

 8. Explica els tipus de materials artificials utilitzats per l'escultura.
El guix: serveix de matèria escultòrica i de suport per fer motllos. Es pot treure i posar material com el fang i passa de líquid a sòlid amb facilitat. Es pot pintar i envernissar. És fàcil d’utilitzar i econòmic.
El formigó: utilitzat darrerament per escultors contemporanis com Chillida, Oteiza...És un material robust i pesat, però útil per fer obres grans i d’exteriors.
Els metalls: es poden motllurar fàcilment amb el foc. Es poden treballar amb la forja i la soldadura, i fondre entre ells. Es poden polir i obtenir diferents tipus de textures, oxidar-los artificialment...El ferro, l’acer, el plom, el coure, l’or, s’utilitzen freqüentment.

 9. Explica les principals diferències entre l'escultura anterior al s. XX i la de les avantguardes.

Fins el s. XX les escultures es dedicaven a continuar amb la tradició, a expressar la realitat del seu voltant reflexan les preocupacions i els interessos de les classes dominants que pagaven els encàrrecs, sense opció a criticar, modificar o deformar la realitat. El personatge escultòric centra l’atenció, és una obra tancada en si mateixa que  concentra la mirada passiva de l’espectador. 

Amb les avantguardes l’escultor és lliure per expressar la seva personalitat, la seva concepció del món i la seva subjectivitat. Els artistes incorporen idees, tècniques i materials nous, utilitzen un llenguatge més abstracte amb influències africanes i de cultures antigues o nous pensaments basats en l’inconscient com el Surrealisme. Les propostes escultòriques esdevenen obertes a la interpretació i les vivències dels espectadors, es tornen vives i dinàmiques i conviden a la participació. Això també provoca un distanciament entre els espectadors i l’artista en relació a la comprensió de l’obra escultòrica.

10. Identifica les tendències escultòriques segons les següents característiques:
  • Accions en les quals es tracta de decorar o deformar el cos mateix de l'artista. Body-art
  • Imposa una visió racionalista, geomètrica, matemàtica de l'art, amb línies rectes que no representan res en concret. Constructivisme, abstracció geomètrica
  • Art experimental que reemplaça l'objecte per idees que es desenvolupen en espais, utilitzen materials efimers col.locats per terra, realitzen accions exhibint-se a si mateixos com si fossin escultures vivents...Art conceptual o povera
  • Defensen un art sensible en el qual predomini l'instint sobre la raó, que pugui transmetre emocions, sentiments...Expressionisme abstracte, informalisme
  • Proposa composicions lineals austeres, complicades, a partir de formes geomètriques elementals. Art concret
  • Reflecteix escenes de la vida quotidiana de manera molt real. S'utilitza el poliester pintat. Hiperrealisme
  • Busca formes simples, reduïdes, essencials. Utilitza materials com llums de neó, contraxapat...que permet fer peces adaptades a l'espai. Minimalisme
  • Defensen la utilització de materials quotidians i vulgars, de imatges inspirades en la publicitat, en els còmics, intenten reflectir la mentalitat consumista.…Pop-art

diumenge, 22 de setembre del 2013

Tècniques de dibuix


Representar una esfera amb diferents materials de dibuix.

Còmic: aspectes a tractar

Còmic: aspectes a tractar

Còmic: el cabell.

Còmic: les mans

Còmic: animals

Còmic: moviment del cos

Còmic: el cos

Còmic: canviar trets facials

Còmic: Canviar trets facials

Còmic: Expressions facials

Còmic: Expressions facials

Tècniques de dibuix i pintura



Aquarel.la: primers pasos

Materials i estris de dibuix tècnic

Recorregut històric del dibuix




dissabte, 21 de setembre del 2013

Conceptes 4: Teoria Tema 1

VISUAL I PLÀSTICA  4rt ESO

Tema: Què és l’art?

 1. Explica la funció social de l'artista al llarg de la història.
Inicialment fou la d’un bruixot que intentava mitjançant la representació gràfica que els resultats reals posteriors fossin positius per al grup, per tant té una funció màgica. 
A l’antiguitat clàssica, l’artista començà a dependre dels gustos dels espectadors i del poder econòmic, polític o religiós del moment. Es valoraven més positivament les arts més intelectuals com la música, la poesia, el teatre i menys les arts més manuals com l’arquitectura, la pintura o l’escultura. 
A partir del Renaixement es valora l’artista com a globalitat, comença a ser important l’expressió de la personalitat, de la subjectivitat de cada creador, fins arribar al Romanticisme i les Avantguardes del s. XX, en què els artistes estan molt ben considerats, si arriben a tenir fama.

 2. Quins factors influeixen en la defició d'art i digues cinc objectius (característiques) de l'art.
La definició d’art depèn del context social, de la època, dels interessos econòmics, polítics, religiosos, etc.
(En el llibre exposen 12 factors que produeix l’art, esculls només cinc).
  • Provoca bellesa (Plató, Alberti…).
  • Representa o reprodueix d’alguna manera la realitat (Sòcrates, da Vinci…)
  • És la recerca i la creació de formes noves (Aristòtil, Bell…)
  • Expressa els sentiments dels artistes (Croce, Kandinsky...)
  • Produeix una vivència estètica en els espectadors (Hegel, els romàntics…)

 3. Defineix l'art i explica els trets característics de la funció de l'art al llarg de la història.
L’art és una forma d’expressió individual i colectiva. A través del procés artístic que es concreta en una obra, l’ésser humà sap captar les experiències i transformar-les en expressions: pintura, escultura, fotografia, música, cinema…
La funció de l’art consisteix en canviar la societat que l’envolta, a l’antiguitat l’art es considerava una habilitat per crear o produir alguna cosa, una mena d’ofici. Els grecs diferenciaven entre arts superiors com l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la poesia i la dansa i les arts menors com la ceràmica, fusteria, joieria...A finals s. XV es començà una diferència entre els artesans, productors d’obres en “sèrie” i els artistes productors d’obres úniques. A partir del Renaixement es comença a parlar de Belles Arts, escultura, pintura i arquitectura, que tenen com a finalitat expressar bellesa. Al s. XIX amb la revolució industrial la diferència entre obra en sèrie i obra única s’accentua i apareixen les primeres coleccions privades importants, les acadèmies d’art, els museus i galeries d’art…

 4. Explica el concepte de creativitat i sentiment estètic.
La creativitat és la capacitat d’innovar, de resoldre problemes i d’aportar solucions noves, al fet de ser originals. La creativitat és necessària per a l’evolució de la societat, per al desenvolupament, per al progrés i és a més una qualitat imprescindible per ser artista.
El sentiment estètic és la capacitat de gaudir i patir davant d’una obra d’art o de qualsevol element de la realitat que ens envolta, que ens emocioni.

 5. Happening, performance i multimèdia.
El Happening és una manifestació artística que vol dir esdeveniment, ocurrència, succés on el públic pot participar de forma espontànea i lliure. La performance és una actuació teatral on hi ha una important posada en escena per parts dels artistes i el públic és només espectador.
Multimèdia és un sistema que utilitza més d’un mitjà de comunicació al mateix temps en la presentació de la informació, com el text, la imatge, l’animació, el vídeo i el so.

 6. Explica l'evolució del dibuix des de la Prehistòria fins Roma.
Les primeres imatges creades a la Prehistòria com senyals, marques, signes i més endavant escenes de caça, d’animals, de lluita, es representaven de forma esquemàtica i directa. En el Neolític els dibuixos es van tornar més abstractes i geomètrics. 
Amb les religions van adquirir un sentit més simbólic. En Mesopotàmia i Egipte destaquen les línies dels contorns de les figures que després són acolorides. Les representacions són pictogrames a mig camí entre el dibuix i l’escriptura. 
A Grècia i Roma el dibuix és converteix en una eina expressiva bàsica, amb teories com el Cànon de Políclet per representar l’ésser humà o la proporció àurea utilitzada pels arquitectes.

 7. Explica l'evolució del dibuix des del Renaixament fins el s. XIX.
En el Renaixement als s. XIV i XV amb artistes com Leonardo da Vinci i Miquel Àngel va créixer l’interés pel dibuix. Amb el descobriment de la perspectiva s’aporta al paper bidimensional l’efecte tridimensional, l’artista aporta una visió més realista i humana i s’allibera de la dependència visual de la naturalesa. 
Al s. XIX es tornà independent de la resta d’arts. Predominava la representació naturalista i realista, es copiava del natural, cal destacar artistes com David, Goya i Ingres.

 8. Explica l'evolució del dibuix des de les avantguardes fins l'actualitat.
Amb les avanguardes el dibuix és lliure com a forma expressiva i ja no té dependència de la representació realista. Amb els impressionistes es fa més directe i espontani, i utilitza tècniques noves i materials nous. Cal destacar artistes com Degas, Van Gogh, Cézanne. 
Més endavant artistes com Picasso, Matisse, Rodin qüestionen les formes tradicionals artístiques i l’art en si mateix. 
Surrealistes com Miró, Dalí, Magritte, Picabia, Duchamp van utilitzar el dibuix com a eina preparatòria de les seves obres. 
L’Expressionisme i l’Informalisme van posar l’èmfasi en la gestualitat, en el traç, en el dinamisme i en el procés creatiu, més que en l’obra final, prescindint de tota referència a una realitat externa. 
Actualment, la presència del dibuix és constant tant en el món de la publicitat, com en el disseny, les arts visuals, etc.

 9. Explica les tres fases del procés d'un dibuix.
L’esquema o encaix: situar les formes generals, de caràcter geomètric dintre de l’espai que es té per dibuixar, buscant que quedi centrat i proporcionat. No es busquen els detalls del dibuix, sino que hi hagi coherència entre forma i fons.
Les línies de delimitació del contorn: es dona protagonisme a les formes d’allò que es vol dibuixar mitjançant línies. El traç i l’expressivitat de l’artista són molt importants per determinar l’estil. Els instruments, tècniques utilitzades i el suport escollit també influencien en el resultat final: tipus de llapis, tintes (retoladors, puntafines, bolígrafs), carbonet, guixos, programes de dibuix per ordinador i la textura del suport.
La perspectiva o punt de vista: els diferents sistemes de representació. Representar formes i espais amb exactitud i objectivitat com en el dibuix tècnic o l’utilització de la subjectivitat del dibuix artístic.

 10.Quins efectes s'aconsegueix transmetre amb les llums i les ombres en un dibuix. Anomena eines o tècniques per treballar el dibuix (tradicionals i tecnològiques).
Gràcies a la llum i l’ombra es pot obtenir la sensació visual de volum o tercera dimensió sobre una superfície bidimensional, el clarobscur fa que els dibuixos siguin més realistes i descriptius. Per això és important determinar quins són els focus de llum i com incideixen sobre el cossos.
Amb el carbonet i els llapis tous es pot aconseguir una bona gamma de grisos. Amb la tinta i aigua amb pinzells de diferent tipus i mida cal triar el tipus de paper adequat, també es pot utilitzar l’aerògraf.
Els programes de dibuix com el Paint Brush, Corel Draw, Adobe Photoshop, l’Autocad, etc.

divendres, 20 de setembre del 2013

Performance i Happening: Educatina

Performance i Happening: Educatina

Happening Piccadilly

Happening & Performance

Happening i Performance


Funció de l'art i evolució social de l'artista


Què és l'ART?