Pagines

diumenge, 22 de setembre del 2013

Tècniques de dibuix


Representar una esfera amb diferents materials de dibuix.

Còmic: aspectes a tractar

Còmic: aspectes a tractar

Còmic: el cabell.

Còmic: les mans

Còmic: animals

Còmic: moviment del cos

Còmic: el cos

Còmic: canviar trets facials

Còmic: Canviar trets facials

Còmic: Expressions facials

Còmic: Expressions facials

Tècniques de dibuix i pintura



Aquarel.la: primers pasos

Materials i estris de dibuix tècnic

Recorregut històric del dibuix




dissabte, 21 de setembre del 2013

Conceptes 4: Teoria Tema 1

VISUAL I PLÀSTICA  4rt ESO

Tema: Què és l’art?

 1. Explica la funció social de l'artista al llarg de la història.
Inicialment fou la d’un bruixot que intentava mitjançant la representació gràfica que els resultats reals posteriors fossin positius per al grup, per tant té una funció màgica. 
A l’antiguitat clàssica, l’artista començà a dependre dels gustos dels espectadors i del poder econòmic, polític o religiós del moment. Es valoraven més positivament les arts més intelectuals com la música, la poesia, el teatre i menys les arts més manuals com l’arquitectura, la pintura o l’escultura. 
A partir del Renaixement es valora l’artista com a globalitat, comença a ser important l’expressió de la personalitat, de la subjectivitat de cada creador, fins arribar al Romanticisme i les Avantguardes del s. XX, en què els artistes estan molt ben considerats, si arriben a tenir fama.

 2. Quins factors influeixen en la defició d'art i digues cinc objectius (característiques) de l'art.
La definició d’art depèn del context social, de la època, dels interessos econòmics, polítics, religiosos, etc.
(En el llibre exposen 12 factors que produeix l’art, esculls només cinc).
  • Provoca bellesa (Plató, Alberti…).
  • Representa o reprodueix d’alguna manera la realitat (Sòcrates, da Vinci…)
  • És la recerca i la creació de formes noves (Aristòtil, Bell…)
  • Expressa els sentiments dels artistes (Croce, Kandinsky...)
  • Produeix una vivència estètica en els espectadors (Hegel, els romàntics…)

 3. Defineix l'art i explica els trets característics de la funció de l'art al llarg de la història.
L’art és una forma d’expressió individual i colectiva. A través del procés artístic que es concreta en una obra, l’ésser humà sap captar les experiències i transformar-les en expressions: pintura, escultura, fotografia, música, cinema…
La funció de l’art consisteix en canviar la societat que l’envolta, a l’antiguitat l’art es considerava una habilitat per crear o produir alguna cosa, una mena d’ofici. Els grecs diferenciaven entre arts superiors com l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la poesia i la dansa i les arts menors com la ceràmica, fusteria, joieria...A finals s. XV es començà una diferència entre els artesans, productors d’obres en “sèrie” i els artistes productors d’obres úniques. A partir del Renaixement es comença a parlar de Belles Arts, escultura, pintura i arquitectura, que tenen com a finalitat expressar bellesa. Al s. XIX amb la revolució industrial la diferència entre obra en sèrie i obra única s’accentua i apareixen les primeres coleccions privades importants, les acadèmies d’art, els museus i galeries d’art…

 4. Explica el concepte de creativitat i sentiment estètic.
La creativitat és la capacitat d’innovar, de resoldre problemes i d’aportar solucions noves, al fet de ser originals. La creativitat és necessària per a l’evolució de la societat, per al desenvolupament, per al progrés i és a més una qualitat imprescindible per ser artista.
El sentiment estètic és la capacitat de gaudir i patir davant d’una obra d’art o de qualsevol element de la realitat que ens envolta, que ens emocioni.

 5. Happening, performance i multimèdia.
El Happening és una manifestació artística que vol dir esdeveniment, ocurrència, succés on el públic pot participar de forma espontànea i lliure. La performance és una actuació teatral on hi ha una important posada en escena per parts dels artistes i el públic és només espectador.
Multimèdia és un sistema que utilitza més d’un mitjà de comunicació al mateix temps en la presentació de la informació, com el text, la imatge, l’animació, el vídeo i el so.

 6. Explica l'evolució del dibuix des de la Prehistòria fins Roma.
Les primeres imatges creades a la Prehistòria com senyals, marques, signes i més endavant escenes de caça, d’animals, de lluita, es representaven de forma esquemàtica i directa. En el Neolític els dibuixos es van tornar més abstractes i geomètrics. 
Amb les religions van adquirir un sentit més simbólic. En Mesopotàmia i Egipte destaquen les línies dels contorns de les figures que després són acolorides. Les representacions són pictogrames a mig camí entre el dibuix i l’escriptura. 
A Grècia i Roma el dibuix és converteix en una eina expressiva bàsica, amb teories com el Cànon de Políclet per representar l’ésser humà o la proporció àurea utilitzada pels arquitectes.

 7. Explica l'evolució del dibuix des del Renaixament fins el s. XIX.
En el Renaixement als s. XIV i XV amb artistes com Leonardo da Vinci i Miquel Àngel va créixer l’interés pel dibuix. Amb el descobriment de la perspectiva s’aporta al paper bidimensional l’efecte tridimensional, l’artista aporta una visió més realista i humana i s’allibera de la dependència visual de la naturalesa. 
Al s. XIX es tornà independent de la resta d’arts. Predominava la representació naturalista i realista, es copiava del natural, cal destacar artistes com David, Goya i Ingres.

 8. Explica l'evolució del dibuix des de les avantguardes fins l'actualitat.
Amb les avanguardes el dibuix és lliure com a forma expressiva i ja no té dependència de la representació realista. Amb els impressionistes es fa més directe i espontani, i utilitza tècniques noves i materials nous. Cal destacar artistes com Degas, Van Gogh, Cézanne. 
Més endavant artistes com Picasso, Matisse, Rodin qüestionen les formes tradicionals artístiques i l’art en si mateix. 
Surrealistes com Miró, Dalí, Magritte, Picabia, Duchamp van utilitzar el dibuix com a eina preparatòria de les seves obres. 
L’Expressionisme i l’Informalisme van posar l’èmfasi en la gestualitat, en el traç, en el dinamisme i en el procés creatiu, més que en l’obra final, prescindint de tota referència a una realitat externa. 
Actualment, la presència del dibuix és constant tant en el món de la publicitat, com en el disseny, les arts visuals, etc.

 9. Explica les tres fases del procés d'un dibuix.
L’esquema o encaix: situar les formes generals, de caràcter geomètric dintre de l’espai que es té per dibuixar, buscant que quedi centrat i proporcionat. No es busquen els detalls del dibuix, sino que hi hagi coherència entre forma i fons.
Les línies de delimitació del contorn: es dona protagonisme a les formes d’allò que es vol dibuixar mitjançant línies. El traç i l’expressivitat de l’artista són molt importants per determinar l’estil. Els instruments, tècniques utilitzades i el suport escollit també influencien en el resultat final: tipus de llapis, tintes (retoladors, puntafines, bolígrafs), carbonet, guixos, programes de dibuix per ordinador i la textura del suport.
La perspectiva o punt de vista: els diferents sistemes de representació. Representar formes i espais amb exactitud i objectivitat com en el dibuix tècnic o l’utilització de la subjectivitat del dibuix artístic.

 10.Quins efectes s'aconsegueix transmetre amb les llums i les ombres en un dibuix. Anomena eines o tècniques per treballar el dibuix (tradicionals i tecnològiques).
Gràcies a la llum i l’ombra es pot obtenir la sensació visual de volum o tercera dimensió sobre una superfície bidimensional, el clarobscur fa que els dibuixos siguin més realistes i descriptius. Per això és important determinar quins són els focus de llum i com incideixen sobre el cossos.
Amb el carbonet i els llapis tous es pot aconseguir una bona gamma de grisos. Amb la tinta i aigua amb pinzells de diferent tipus i mida cal triar el tipus de paper adequat, també es pot utilitzar l’aerògraf.
Els programes de dibuix com el Paint Brush, Corel Draw, Adobe Photoshop, l’Autocad, etc.

divendres, 20 de setembre del 2013

Performance i Happening: Educatina

Performance i Happening: Educatina

Happening Piccadilly

Happening & Performance

Happening i Performance


Funció de l'art i evolució social de l'artista


Què és l'ART?


divendres, 13 de setembre del 2013

Exemple de revista digital del cole

Revista digital

Il.lusions òptiques

Punt, línia i pla: treballs d'alumnes

Enemics de la creativitat.**

Enemics de la creativitat

La intel.ligència creativa (Redes)

Els secrets de la creativitat (Redes)

Què és la creativitat (Redes) ***

Com arribar a ser més creatius.

El club de los poetas muertos

dissabte, 7 de setembre del 2013

Guia diapos


Art Prehistòric: Guia de diapositives

  1. Bisó reclinat i bisó dret. Pintura policroma sobre el sortint de la roca. Sostre de la sala gran de la cova d’Altamira, (12.000 a.C.) Cantàbria, Espanya.
  1. Cavall, bou i altres animals d’Art Rupestre.
  1. Cova de les mans, (9000 a.C.) Santa Creu, República Argentina.
  1. Bisó ferit. Pintura sobre la roca (1,27 m). Saló negre de la cova de Niaux (Arieja), França.
  1. Escena de cacera. Pintura sobre la roca. Cova dels Cavalls, Valltorta (Castelló).
  1. Cavall xinés. Pintura policroma (1,40 m) “Diverticle”, paret de la dreta. Lascaux (Dordonya), França.
  1. Girafa, grup de bisons d’Art Rupestre.
  1. Dança de la Roca dels Moros, (8000-5000 a.C.) Cogul, Lleida.
  1. Pastor guiant el remat, Muntanya Tassili.
  1. Cavall de ivori, (7,5 cm). Cova de Les Espeluges (Lorda, Hautes-Pyrénées), França, St. Germain-en-Laye, Museu de les Antiguitats Nacionals.
  1. Bisó amb el cap girat enrera. Talla sobre banya de ren (10,3 cm) a l’extrem d’un “propulsor”. La Madeleine (Dordonya). St. Germain-en-Laye, Museu de les Antiguitats Nacionals.
  1. Venus de Vestonice. Venus de Willendorf (23000-21000 a.C.), pedra calcària (11 cm). Viena, Museu d’Història Natural. Venus de Lespugue, ivori (14,7 cm). París, Museu de l’Home.
  1. El pensador” i estatueta femenina. Terracota. Mitjan del IV mil.leni. Cernavoda (Romania).
  1. Deessa Mare de Çatal Hüyük, Turquia.
  1. Venus de Brassempouy. Grup pirenaico-aquità.
  1. Venus de Grimaldi o la “Putxinel.li” (Balzi Rossi di Grimaldi, Ventimiglia, Itàlia). Esteatita verda (6,1cm). St, Germain-en-Laye, Museu de les Antiguitats Nacionals.
  1. Venus de Kostenki. Grup rus.
  1. Venus de Laussel (Dordonya). Relleu sobre la roca (42 cm). Bordeus, Museu d’Aquitània.
  1. Venus de Malta. Grup siberià.
  1. Venus de Sireuil i Venus de Tursac. Grup pirenaico-aquità.
  1. Venus de Vestonice XIV. Grup renano-danubià.
  1. Menhir de Champ Dolent, França.
  1. Dolmen de Pedra Gentil, Barcelona.
  1. Crómlech de Stonehenge i vista aèria (4000 a.C.), Anglaterra.
  1. Temple de Mnajdra i Tarxien. Malta.
  1. Taula de Dalt i Naveta, Menorca.
  1. Ceràmica argàrica, campaniforme i ceràmica de Romania.

Projectes Prehistòria










Murals Prehistòria