Album icònic

DISSENY D'UN LLIBRE ICÒNIC

• Dissenya un llibre icònic (qualsevol tipus de imatge, dibuix…) tradicional o digital amb les següents característiques:
  
  
   1. Dissenyar una portada i contraportada de presentació. La portada ha de contenir el títol del tema a tractar i una o més imatges relacionades. El llom i contraportada també es treballaran segons aquest criteri.
  Tradicional: utilitza un material tipus cartolina, cartronet o altre, que tingui un cert gruix i diseña un motiu decoratiu relacionat amb el tema triat.
  Digital:crea una composició figurativa o abstracte relacionada amb el tema tractat, pots utilitzar l’editor d’imatge Gimp per retocar o crear imatges.
   2. L'album ha de tenir un mínim de 10 pàgines o diapositives.
  Tradicional: aquestes poden ser també cartolines de color, paper amb diferents tipus de textures o altres treballats de forma manual.
  Digital: pots utilitzar el Powerpoint (Insertar, album fotogràfic), crear un fons per les imatges, afegir marcs decoratius, dissenyar la distribució…
   3. Triar un dels següents temes i desenvolupar-lo seguint un criteri alhora de triar les imatges per fer l'album:
  - Canvi climàtic/ Pobresa/ Inmigració/ Violència de gènere/ Pel·licula o llibre amb tema social o ecològic.
   4. Les imatges seguiran una distribució prèviament dissenyada i aniran acompanyades d'un quadre de text per complementar el missatge visual que es vol transmetre. La tipologia de lletra triada pels quadres de text es pot presentar feta a ordinador i després retallada i adherida correctament.
   5. La presentació ha de ser molt acurada fins l'últim detall i el tema el pots desenvolupar a la manera d'una historieta de còmic, també pots fer servir imatges ilustrades pròpies.
   6. Les imatges fotogràfiques (pots realitzar-les tu mateix, buscar-les a internet), han de tenir les següents característiques:
  • Amb diferents tipus de plans/ Amb molta profunditat de camp/Amb poca profunditat de camp/Amb zoom/Amb diferents il·luminacions/De nit, amb trípode i exposició llarga.

Conceptes temes 2 i 4 teoria

CONCEPTES DE VISUAL I PLÀSTICA     4t ESO

Tema 2 i 4: Quants procediments i El dibuix amb mesura.

 1. Explica les fases del procés pictòric.
Elecció del tema o motiu.
Elecció del procediment, material, eines i suport.
Planificació inicial: l’encaix. Es comença amb esborranys petits que permeten fer correccions i experimentar amb el color, les textures i les formes. Aquests es faran amb llapis o carbonet.
Planificació general: amb pinzells gruixuts aplicarem grans taques de color de caràcter general amb colors molt diluits que serveixen per tapar el blanc del suport. En aquests inicis els colors aplicats han de ser suaus i clars, i poc a poc s’aniran enfosquin i intesifican. Després triarem les diferents tècniques a utilitzar com: empastes, veladures, fregat, fusionat…

2. Explica els tipus de collage (cita alguns artistes) i la decalcomania.
Amb papers retallats i enganxats per crear superfícies amb poc relleu. Es busca el contrast entre les textures visuals i tàctils.
Amb materials sòlids per crear contrast de volums i riquesa de textures. Es pot utilitzar material de recliclatge.
Afegint relleus i pintura amb el color. Pintors que utilitzan el collage: Picasso, Tàpies i Dubuffet.
La decalcomania és una tècnica basada en el monotip. Consisteix a aplicar un full cobert de gouache sobre un altre i pressionar, després es desenganxa lentament. També es pot aplicar a un sol full ple de pintura i doblegat per la meitat, com a resultat obtindrem una forma simètrica.

3. Defineix escultura i anomena les tècniques bàsiques.
L’escultura és un objecte o composició tridimensional en la qual treballem l’espai, el volum (ple o buit), la matèria, la llum, les textures…
Les tècniques bàsiques es basen en: treure matèria, afegir matèria, posar i unir elements diferents fent una construcció o utilitzar totes les tècniques alhora que seria una tècnica mixta.

4. Explica els tipus de materials naturals utilitzats per l’escultura.
El fang és un del materials més antics i més utilitzats. Permet afegir matèria i modelar la forma. Es complementa amb el guix per fer motllos i crear una escultura definitiva.
La pedra es manipula treient matèria, tallant o polint. La talla directa en base a cops de martell i d’escarpí va trencant la duresa de la pedra, es llima, se li passa un paper d’estrassa, fins aconseguir la forma desitjada.
La fusta es pot tallar, enganxar, unir, polir, pintar. La mateixa forma natural d'aquest material serveix d’inspiració als escultors.

5. Explica les principals diferències entre l'escultura anterior al s. XX i la de les avantguardes.
Fins el s. XX les escultures es dedicaven a continuar amb la tradició, a expressar la realitat del seu voltant reflexan les preocupacions i els interessos de les classes dominants que pagaven els encàrrecs, sense opció a criticar, modificar o deformar la realitat. El personatge escultòric centra l’atenció, és una obra tancada en si mateixa que  concentra la mirada passiva de l’espectador.
Amb les avantguardes l’escultor està lliure per expressar la seva personalitat, la seva concepció del món i la seva subjectivitat. Els artistes incorporen idees, tècniques i materials nous, utilitzen un llenguatge més abstracte amb influències africanes i de cultures antigues o nous pensaments basats en l’inconscient com el Surrealisme. Les propostes escultòriques esdevenen obertes a la interpretació i les vivències dels espectadors, es tornen vives i dinàmiques i conviden a la participació. Això també provoca un distanciament entre els espectadors i l’artista en relació a la comprensió de l’obra escultòrica.

6. Quines dues lleis hem de conèixer per la construcció dels triangles i anomena quines són les rectes notables i els seus centres.
Tots els polígons de més de tres costats es poden subdividir en triangles, per tant saber construir triangles ens permet resoldre qualsevol polígon. Per poder resoldre exercicis de triangles hem de conèixer les dues lleis d’or:
Els angles interns de qualsevol triangle sumen 180º.
S’ha de tenir com a mínim tres dades del triangle per poder resoldre l’exercici.
Les rectes notables i els seus centres són els següents:
Les mitjanes es troben al baricentre o centre de gravetat.
Les altures es troben a l’ortocentre.
Les bisectrius es troben a l’incentre, que és el centre de la circumferència inscrita.
Les mediatrius es troben a circumcentre, que és el centre de la circumferència circumscrita.

7. Què és un polígon regular, la circumferència circumscrita i la inscrita. Què és un polígon estrellat i el pas.
Quan un polígon és tancat i té tots els costats i tot els angles interns iguals, es diu que és regular. En aquest cas, sempre es pot traçar una circumferència que passa per tots els seus vèrtexs i es diu circumferència circumscrita i una altra que passa pels punts mitjans dels seus costats i es diu circumferència inscrita.
Si un cop feta la divisió de la circumferència en parts iguals s’uneixen els punts, de manera alterna (saltant-ne algun cada vegada), s’obtenen polígons estrellats. El nombre de punts que se salten cada vegada és el que s’anomena pas.

8. Què és una unió tangencial, un punt de tangència i quines lleis hem de conèixer per construir-la.
Es parla d’unió tangencial quan una recta i una circumferència, o bé dues circumferències, només es toquen en un punt. Aquest punt és el punt de tangència i per trobar-lo es disposa de dues lleis:
Una recta és tangent a una circumferència si en el punt de tangència la recta és perpendicular al radi de la circumferència.
Dues circumferències són tangents entre si, si el punt de tangència està a la recta que uneix els dos centres de les circumferències.

9. Quins són els factors a tenir en compte alhora de dibuixar qualsevol línia en una perspectiva cònica.
Les línies verticals anomenades altures no modifiquen la seva direcció, continuen sent verticals.
Les línies horitzontals i paral.leles als nostres ulls, tampoc modifiquen la seva direcció respecte el pla del quadre i els nostres ulls (punt de vista).
Les línies horitzontals i perpendiculars als nostres ulls (punt de vista) defugen cap el punt principal (PP) entés també com un punt de fuga. S'aplica només en els objectes situats paral.lels als nostres ulls (punt de vista).
Les línies horitzontals i perpendiculars als nostres ulls (punt de vista) defugen cap els punts de fuga (F, F’) situats a cada costat del punt principal. S'aplica només en els objectes situats oblics als nostres ulls (punt de vista).

10. Quins són els elements i factors principals alhora d'utilitzar el sistema axonomètric.
El sistema axonomètric utilitza per representar l’espai i/o els objectes, els tres eixos de l’espai. Les alçàries estan orientades per l’eix Z i sempre es mantenen verticals. Les llargàries (eix X) i les amplàries (eix Y) es disposen en diferents angles, que mai no poden ser menors de 90º.
Totes les rectes dibuixades han d’ésser paral.leles als seus eixos respectivament i en funció a la perspectiva dibuixada (isomètric, DIN 5, cavallera, militar) aplicarem uns coeficients de reducció a les mides de l’objecte representat per evitar deformacions exagerades i una representació més propera a la nostra visió.

Art Prehistòric

Art Prehistòric

Mètode general per dibuixar polígons donat el costat

Construcció de polígons donat el costat: mètode general (endecágono).

Enneàgon donat el costat

Octàgon donat el costat

Heptàgon donat el costat

Hexàgon donat el costat

Pentàgon donat el costat

Quadrat donat el costat

Triangle equilàter donat el costat

Conceptes 3 Tema 4

VISUAL I PLÀSTICA CONCEPTES  3r ESO

Tema 4AB Anàlisi i representació de formes.

Explica, anomena, defineix o dibuixa els següents conceptes. Els dibuixos de figures geomètriques s’han de realitzar amb el corresponent procés gràfic i designar amb les lletres necessàries.

1. Compara el Hiperrealisme i el tractament realista en relació a una obra artística. (0,5 punts)
2. En una obra artística què és el tractament geomètric i com evoluciona cap a la imatge abstracta. (0,5 punts)
3. Formes orgàniques, contorn i silueta (1):
4. Defineix punt de tangència i anomena les tangències més habituals (0,5). Enllaç (0,5):
5. Explica els tres teoremes relacionats amb els traçats de tangències. (0,75)
6. Dibuixa un oval òptim  amb el seu procés gràfic,, sabent que l'eix més gran té una longitud de 90 mm i l'eix més petit de 50 mm. Designa amb les lletres necessàries. (1)
7. Dibuixa un triangle,(0,5), un quadrat (0,5) i un pentàgon (1), sabent que el valor dels seus costats és de 35 mm. cadascun el seu procés gràfic. Designa amb les lletres necessàries.
8. Dibuixa una espiral de dos centres  amb el seu procés gràfic, sabent que la distància entre ells és de 10 mm. Designa amb les lletres necessàries.(1)
9. Donada una circumferència de 25 mm de radi i un punt P exterior a 75 mm del seu centre, traça les rectes tangents a la circumferència des d'aquest punt amb el seu procés gràfic. Designa amb les lletres necessàries.(1)
10. Dues rectes es tallen i formen un angle de 75º. Dibuixa una circumferència de 20 mm de radi tangent a elles amb el seu procés gràfic. Designa amb les lletres necessàries.(1)
11. Ovals i ovoides (0,5):
12. Espirals (0,5):
13. Anomena les tres fases d'elaboració d'un dibuix i explica què és l'encaixat. (1)
14. Alicatats, polígons nassarites: (0,75). Mosaic. (0,25)
15. Motllura: (0,5)
16. Dibuixa un ovoide sabent que el valor del seu eix més petit és 60 mm amb el seu procés gràfic. Designa amb les lletres necessàries. (1)
17. Dibuixa una espiral de tres centres situats en els vèrtexs d'un triangle equilàter de 10 mm de costat amb el seu procés gràfic. Designa amb les lletres necessàries.(1)
18. Donades dues circumferències, una de 15 mm i una altra de 30 mm de radi, els centre de les quals estan separats per una distància de 70 mm; dibuixa les rectes tangents exteriors o interiors d'aquestes circumferències. Tria un dels dos traçats i dibuixa'l amb el seu procés corresponent. Designa amb les lletres necessàries.(1,25)
19. Dibuixa un hexàgon (0,5), un heptàgon (0,75) i un octàgon (0,75) de 25 mm de costat, cadascun el seu procés gràfic. Designa amb les lletres necessàries.
20. Dibuixa un enneàgon regular de 25 mm de costat amb el procés general. Designa amb les lletres necessàries.(1,25)

Conceptes teoria tema 4

VISUAL I PLÀSTICA   CONCEPTES   3r ESO

Tema 4AB Anàlisi i representació de formes.

 1.     Compara el Hiperrealisme i el tractament realista en relació a una obra artística. (0,5 punts)

L’Hiperrealisme és un moviment artístic contemporani que es caracteritza per representar la realitat, amb el màxim grau de fidelitat al model. Aquest moviment té destacats autors espanyols com Antonio López.

En el tractament realista les formes tracten d’imitar la realitat que veiem en el nostre entorn, però el grau de fidelitat no és tan accentuat.

2. En una obra artística què és el tractament geomètric i com evoluciona cap a la imatge abstracta.  (0,5 punts)

En una obra artística el tractament geomètric consisteix bàsicament a suprimir els detalls de les formes que no són imprescindibles per comprendre-les. Aquesta manera de treballar fa que les formes siguin més comprensibles ja que eludeix detalls poc significatius. Malgrat tot, es corre el risc de simplificar tant que la forma inicial no es reconeixi quan l’observem i aleshores el resultat seria una imatge abstracta.

3. Formes orgàniques (0,5 punts):

Les formes orgàniques són aquelles en les que predomina la línia corba sobre la línia recta. Les poden observar en els elements de la natura.

contorn i silueta (0,5 punts):

El contorn és la línia amb la que dibuixem l’exterior de la forma i silueta és una forma amb la superfície interior d’un mateix color o d’una mateixa textura.  4. 

4. Defineix punt de tangència i anomena les tangències més habituals (0,5 punts):

Es diu que dos elements geomètrics són tangents quan tenen un sol punt comú que es coneix com a punt de tangència.
Les tangències més habituals en els dibuixos geomètrics es produeixen entre rectes i circumferències i entre circumferències entre si.

Enllaç (0,5 punts):

La unió harmònica entre corbes i rectes o de corbes entre si s’anomena enllaç.

5. Explica els tres teoremes relacionats amb els traçats de tangències. (0,75 punt)

• Una recta és tangent a una circumferència quan tenen entre si solament un punt en comú, i la recta és perpendicular al radi de la circumferència en el punt T.
• Una circumferència és tangent a dues rectes que es tallen si el seu centre està situat en la bisectriu de l’angle que formen les rectes.
• Dues circumferències són tangents si tenen un punt comú alineat amb els centres de les circumferències.

6. Ovals i ovoides (0,5 punts):

Els ovals i ovoides són corbes planes, tancades i simètriques. Les primeres són simètriques respecte als seus eixos perpendiculars, mentre que les segones només ho són amb relació al seu eix més gran. Aquestes figures estan formades per quatre arcs de circumferència.

7. Espirals (0,5 punts):

Les espirals són corbes planes, obertes i contínues que es configuren en expansió prop d’un nucli central, lineal o poligonal mitjançant arcs de circumferència. En una espiral, el pas és la distància longitudinal que es desplaça un punt d’ella en una volta completa.

8. Anomena les tres fases d'elaboració d'un dibuix (0,25 punts):

Les tres fases d'elaboració d'un dibuix són: Encaixat, desenvolupament i detalls.

    Explica què és l’encaixat. (0,75 punts)

L'encaixat consisteix a situar una o diverses formes dintre de l’espai limitat pel paper de dibuix, de manera que totes les seves parts mantinguin la proporció correcta i ocupin el lloc adequat, es tracta de controlar la situació i el tamany de les formes dibuixades. En aquesta fase no es dibuixen detalls. Es tracen línies generals de situació, simetria…amb un llapis tou, que permeti esborrar amb facilitat els traços no desitjats. Les formes observades de la realitat han de simplificar-se a figures geomètriques senzilles (cercles, triangles…) per després anar concretant les formes amb més detalls.

9. Alicatats, polígons nassarites (0,75 punts):

L’art nassarita és el desenvolupat en el regne musulmà de Granada durant els segles XIV i XV. Els artistes no només van utilitzar xarxes basades en el triangle equilàter o el quadrat en la realització de dissenys per a mosaics; també van emprar la combinació de dos o més polígons regulars diferents però amb els costats de la mateixa longitud.

    Mosaic (0,25 punts):

Un mosaic és una obra realitzada amb petits quadrats de diferents colors fets de pedra calcària o de ceràmica.

10. Motllura (0,75 punts):

Les motllures són ornaments que s’utilitzen principalment en arquitectura. S’acostumen a posar a les façanes dels edificis entre la unió de dos elements arquitectònics o dins de les estances. Consisteix en una banda en relleu amb un perfil uniforme que es repeteix successivament.

11.   Dibuixa un oval òptim amb el seu procés gràfic, sabent que l'eix més gran té una longitud de 90 mm i l'eix més petit de 50 mm. Designa amb les lletres necessàries.(1 punt)

12.  Donades dues circumferències, una de 15 mm i una altra de 30 mm de radi, els centre de les quals estan separats per una distància de 70 mm; dibuixa les rectes tangents exteriors o interiors d'aquestes circumferències. (1,25 punts)

13. Dibuixa amb el seu procés corresponent: un triangle sabent que el valor del seu costat és de 35 mm. Designa amb les lletres necessàries.(0,5 punts)

14. Dibuixa amb el seu procés corresponent: un quadrat sabent que el valor del seu costat és de 35 mm. Designa amb les lletres necessàries.(0,5 punts)

15. Dibuixa amb el seu procés corresponent: un pentàgon, sabent que el valor del seu costat és de 35 mm. Designa amb les lletres necessàries.(1 punt)

16. Dibuixa amb el seu procés corresponent, un hexàgon sabent que el valor del seu costat és de 25 mm. Designa amb les lletres necessàries.(0,5 punts)

17. Dibuixa amb el seu procés corresponent, un heptàgon sabent que el valor del seu costat és de 25 mm. Designa amb les lletres necessàries.(0,75 punts)

18. Donada una circumferència de 25 mm de radi i un punt P exterior a 75 mm del seu centre, traça les rectes tangents a la circumferència des d'aquest punt. Utilitza el procés corresponent i designa amb les lletres necessàries.(1 punt)

19. Dues rectes es tallen i formen un angle de 75º. Dibuixa una circumferència de 20 mm de radi tangent a elles. Utilitza el procés corresponent i designa amb les lletres necessàries.(1 punt)

20. Dibuixa amb el seu procés corresponent, un octàgon, sabent que el valor del seu costat és de 25 mm. Designa amb les lletres necessàries.(0,75 punts)

21. Dibuixa una espiral de tres centres situats en els vèrtexs d'un triangle equilàter de 10 mm de costat i amb el seu procés corresponent, sabent que la distància entre ells és de 10 mm. Designa amb les lletres necessàries.(1 punt)

22. Dibuixa una espiral de dos centres amb el seu procés corresponent, sabent que la distància entre ells és de 10 mm. Designa amb les lletres necessàries.(1 punt)

23. Dibuixa un ovoide sabent que el valor del seu eix més petit és 60 mm. Utilitza el procés corresponent i designa amb les lletres necessàries. (1 punt)

24. Dibuixa amb el seu procés corresponent un enneàgon regular de 25 mm de costat. Designa amb les lletres necessàries.(1,25 punts)

Conceptes teoria tema 7

VISUAL I PLÀSTICA   CONCEPTES    4rt ESO

Tema 7: La imatge en acció.

 1. Diferència entre fotografia analògica i digital. Explica l’objectiu i obturador:

Fotografiar vol dir dibuixar amb llum, és a dir, en una càmera analògica la llum quan entra dins la càmera impressiona el material fotosensible i dibuixa les imatges. En les càmeres digitals la llum es captada per un sensor electrònic que disposa de moltes unitats fotosensibles que s’arxiven en la memòria

L'objectiu és la lent òptica convexa que ens permet capturar les imatges. La llum arriba a l’objectiu formant la imatge invertida, nítida i lluminosa. L’obturador és el dispositiu que permet decidir el moment exacte en el qual es fa la fotografia i el temps que estaran exposades a la llum l’emulsió o les unitats fotosensibles.

 2. Diafragma, temps d'exposició i profunditat de camp:

El diafragma sempre està situat prop de l’objectiu. Actua com el nostre iris; variant el seu diàmetre es pot controlar la quantitat de llum que entra en la càmera. Una gran obertura amb llum dèbil pot proporcionar la mateixa lluminositat que una obertura petita amb llum intensa. En la càmara observem unes xifres precedides de la lletra f (focal) que van des del nombre més baix 1,2 (que indica màxima obertura) fins f22 (obertura més petita). Cal relacionar el diafragma amb el temps d’exposició: quan més gran és l’obertura més llum entra i quan més lenta sigui la velocitat d’obturació, més serà la quantitat de llum admesa. Per tant, a més obertura de diafragma menys temps d’exposició.

La profunditat de camp és la zona dins de la qual l’objecte fotografiat apareix més nítid. Aquesta profunditat de camp augmenta a mesura que es redueix l’obertura de diafragma. Així, f22 representa la màxima profunditat de camp.

 3. Explica els passos a seguir en el revelatge de la fotografia no digital, analògica.

En la fotografia no digital el procés de revelatge (fase en què es forma la imatge) consta de dues parts el revelatge del negatiu i el revelatge del paper. Tot el procés es realitza amb llum vermella, primerament es submergeix el material sensible a la llum en el líquid revelador, després en àcid acètic que atura el revelatge (bany d’atur) i seguidament es fa el fixatge en què la imatge es deixa invariable i permanent.

 4. Enquadrament, angle picat i contrapicat:

L’enquadrament és la porció de la realitat que decidim retallar i enregistrar. L’objectiu capta aquell espai de la realitat que es vol prendre i que posteriorment es projectarà.

Un angle picat es realitza amb la càmera inclinada cap al terra. Una angulació com aquesta expressa inferioritat, humiliació d’un subjecte o la impressió de pesadesa, fatalitat. L’angulació contraria és el contrapicat: la càmara s’inclina cap amunt. Allarga els personatges, expressa superioritat, triomf.

 5. Identifica en cada concepte els tipus de plans (a l'examen l'ordre és diferent):

• Interessa l'acció i la situació dels personatges.

• Té un valor expressiu i psicològic.

• Era l'enquadrament més utilitzat en els westerns i té un valor narratiu.

• Descriu l'entorn i pot destacar la solitud d'una persona respecta aquest entorn.

6. Qui, quan i on es va descobrir el cinema. Explica en quin efecte es basa i els moviments de la càmera.

Els inicis del cinema daten de 1895, els germans Lumière van projectar la primera filmació al Grand Café de París.

El cinema es basa en un principi òptic anomenat persistència retiniana, segons aquest, la nostra retina triga un temps a desprendre’s de les imatges que rep i aquesta memòria visual permet que en rebre un seguit d’imatges fixes, que s’anomenen fotogrames, es creï la il.lusió òptica del moviment.

El zoom és un mecanisme òptic que permet apropar-se als objectes i persones mantenint la càmera fixa, però donant la sensació d’aproximació en moviment.

En el travelling la càmara es desplaça sobre un peu mòvil, endavant, endarrere o lateralment.

La panoràmica és un moviment de càmera que es produeix quan aquesta gira al voltant del seu eix. Pot ser horitzontal o vertical.

 7. Guió literari i tècnic, l’storyboard:

El guió literari és l’argument de la pel·lícula i el guió tècnic es posterior al guió literari i serveix per classificar les escenes i seqüències de forma detallada, per tant es descriuen els plans necessaris per a cada escena, la durada, els possibles moviments de la càmera, el so, etc. Seguidament es realitza l’storyboard, que és un document semblant al còmic en què es representa, dibuixat, el conjunt visual, pla per pla, d’un film o programa de televisió.

 8. Rodatge i muntatge:

El rodatge és la filmació de la pel·lícula i es pot realitzar en interiors, exteriors, en un plató o un estudi cinematogràfic.

La majoria de les vegades les seqüències no es roden seguides i se solen fer diferents preses, per tant, cal muntar-les segons les intencions del guió, i se’ls dóna la continuïtat per obtenir un sentit narratiu, és el anomenen el muntatge.

 9. Qui i quan es va inventar l'animació. Explica els dibuixos animats tradicionals (quins són els primers i com es creen).

L’animació va aparèixer abans que el cinema. En 1888, Reynaud va inventar el praxinoscopi, més tard es va perfeccionar la tècnica amb el teatre òptic, que possibilitava projectar pel·lícules animades amb argument en una pantalla i es complementava amb música i efectes sonors. Els primers van ser pel·lícules comercials de Walt Disney, com Blancaneus i els set nans i Popeye o curtmetratges de la Warner Bros com Bugs Bunny, l’ànec Lucas, Porky, etc. En 2004 l’empresa Disney abandonà els dibuixos animats i la infografia i els tractament de les imatges amb ordinador va sorgir amb gran empenta amb pel·lícules com Toy Story, Bichos, Monstres S.A. o Shrek. També cal destacar l’ànime japonés i l’animació amb personatges de plastilina com Evasió a la granja.

 10. Anomena les tècniques i estils d’animació i explica l’Stop motion i animació 3D:

Dibuixos animats, Stop motion, animació 3D, pixelació, rotoscòpia, animació de retalls.

Stop motion s’utilitza per animar objectes, ninots, titelles, figures de plastilina i altres materials i es grava fotograma a fotograma. Per captar el moviment cal realitzar diverses fotografies o dibuixos al llarg del seu recorregut, entre les diverses imatges cal variar lleugerament la posició per descriure el moviment desitjat.

Animació 3D es basa en l’ús d’aplicacions informàtiques en 3D. Entre les aplicacions més conegudes es troben Maya, Softimage, 3D Studio Max, Cinema 4D. S’utilitzen models tridimensionals i se’ls apliquen uns controls a través dels quals poden fer moure aquests personatges o objectes.

Composició fotogràfica estil Hockney

 FOTOGRAFIA

1. Dissenya un fotomuntatge en una cartolina tamany DIN A2, amb fotografies en blanc i negre. El resultat de la composició ha de ser una yuxtaposició i superposició de imatges que crean un conjunt, és aconsellable que utilitzis temes arquitectònics com ara l’edifici de l’escola i evitar els paisatges massa panoràmics. Recorda d’utilitzar el mateix zoom per poder enquadrar cada fragment fotogràfic sense problemes, i fer les fotografies des del mateix lloc i sense canviar l’angulació de la càmara. Acoloreix les fotografies amb guaix i destaca aquells detalls que consideris més importants pel missatge que vols transmetre. Visualitza els treballs fotogràfics de l’artista David Hockney per entendre l’objectiu d’aquest treball. 

Stopmotion

Tutorial IMovie

Index 2n Trimestre

Conceptes: teoria Tema 3 AB

VISUAL I PLÀSTICA   3r ESO   Grup AB

Examen Tema 3: El color en el llenguatge visual i plàstic.

1. Per què els objectes o cossos transmeten la sensació de color. (1)

Els objectes o cossos transmeten la sensació de color segons les propietats químiques i físiques de la seva superfície. Segons sigui la seva naturalesa, un cos opac absorbeix i reflecteix part de la llum blanca que l’il·lumina. Es veu blanc quan un objecte reflecteix tota la llum i negre quan l’absobeix tota. Un objecte es percep d’un determinat color, quan absorbeix totes les longitud d’ona excepte la que reflexa, qué serà la que nosaltres percebem. Una superfície es percep transparent quan els raigs de llum travessen el cos sense reflexar cap longitud d’ona.

2. Explica qui és Issac Newton i el seu experiment. (1)

Va ser el primer físic que va demostrar que el color sorgeix de la llum blanca. El seu experiment consistia a passar un fil de llum solar per un prisma de vidre triangular en una habitació fosca. El resultat va ser l’aparició de l’arc de Sant Martí com a conseqüència de la refracció de la llum blanca.

3. Digues qui va descobrir els colors llum primaris, quins són i quines són les barreges additives que es poden realitzar. (0,75)

Thomas Young va descobrir que existeixen tres colors de llum amb els que es poden obtenir tots els altres. Aquests colors es denominen primaris i no es poden obtenir amb altres llums de colors. Els colors de llum primaris són el blau (violaci), el verd i el vermell (ataronjat). Quan mesclem llums de colors realitzem barreges additives (perquè sumem llum), la barreja ordenada de colors llum primaris dóna com a resultat els colors llum secundaris:

Llum blava (violàcea) + llum verda = llum cian

Llum blava (violàcea) + llum vermella (ataronjada) = llum magenta

Llum verda + llum vermella (atanjonjada) = llum groga

Mesclan els tres colors de llum primaris en la mateixa quantitat obtenim la llum blanca.

4. Què són els colors pigment, quins són i quines barreges sostractives es poden fer per obtenir els colors pigment secundaris. (0,75)

Les pintures que utilitzem per acolorir sobre un suport (paper, cartró, tela…) es coneixen com a color pigment perquè estan compostes per pols de colors (pigments) barrejats amb aglutinants (que adhereixen la pols al suport). Existeixen tres colors pigment que no es poden obtenir mitjançant barreges, però amb ells si es poden obtenir tots els altres. Aquests colors s’anomenen colors pigment primaris i són el cian, el magenta i el groc llimona. La barreja d’aquests s’anomena sostractiva perquè amb cada nova barreja s’enfosqueix el color final. La barreja dels colors pigment primaris dóna com a resultat els colors pigment secundaris.

Cian + magenta = blau violaci

Magenta + groc llimona = vermell ataronjat

Groc llimona + cian = verd

Mesclant els tres colors primaris en la mateixa proporció obtenim el color negre.

5. Defineix to i explica què és el cercle cromàtic.(1)

El to és el nom de cada color (vermell, verd…).

El cercle cromàtic és una forma d’ordenar els colors bàsics (primaris, secundaris, terciaris) en funció dels seus canvis de to.

6. Defineix valor propi d'un to i explica la diferència amb el concepte de definir un to pel seu valor.(1)

El valor és el grau de lluminositat d’un to. Per definir el valor d’un to hem de considerar la quantitat de negre o blanc que té un color a la seva barreja; més valor implica més blanc a la barreja. Els colors que contenen negre tenen menys lluminositat, per tant són més foscos.

El groc i el cian purs són tons amb una sensació de valor diferent (el groc és més lluminós i el cian menys) i en canvi cap dels dos porta blanc o negre, això és el que denominem valor propi d’un to.

7. Què és la saturació, quins són els tons més i menys saturats.(1)

La saturació és el grau de puresa que té un color. Els tons més saturats són els colors bàsics (primaris i secundaris). Aquells colors menys barrejats es consideren més purs (terciaris), i els d’aspecte grisenc (resultat d’una barreja de més de dos tons no primaris en diferents proporcions) es consideren menys purs.

8. Què són els colors complementaris i anomenal's.(1)

Els colors complementaris formen parelles de colors amb característiques oposades. A cada color pigment primari li correspon un color pigment secundari, si els mesclem entre si el color que obtenim és el negre.

El groc llimona és complementari del blau violaci.

El magenta és complementari del verd.

El cian és complementari del vermell ataronjat.

9. Quines observacions hem de tenir en compte alhora d'utilitzar els colors complementaris. (0,75)

Dos colors complementaris junts (juxtaposats) provocan vibració i cansament a la vista i la percepció d’un to grisenc.

Quan s’observa durant un temps un color complementari, l’ull produeix la visió del seu complementari sense que aquest sigui present. 

Manipular la seva barreja per disminuir la vibració, és a dir, utilitzar tons lleugerament modificats, per exemple, violeta i groc ataronjat.

10. Defineix les següents sèries o gammes: (1)

D'acord amb el to: un to passa a ser un altre de forma gradual. Podem formar famílies de tons quan aquests tenen en la seva barreja un color en comú.

Gamma de blaus (tenen cian en tots els tons).

Gamma de vermells (tenen magenta en tots els tons).

Gamma de grocs (tenen groc llimona en tots els tons).

D'acord amb el valor: un to passa de més clar a més fosc. Es parteix del to neutre al mig i es va afegint per una banda blanc i per l’altre negre.

D'acord amb la saturació: els colors purs es tornen cada vegada més grisencs. Es parteix d’un to saturat i es va afegint gris, aquest gris sempre ha de ser el mateix quan treballem en una mateixa gamma.

D'acord amb les seves sensacions tèrmiques: els colors poden crear la sensació de fred o de calor.

Gamma de freds: blaus, violacis i verds blavosos…

Gamma de càlis: grocs, taronjes, vermellosos…

Gamma de tebis: magentes i verds, segons els situem amb diferents tons canvien de sensació.

11. Explica quines alteracions visuals dels seus atributs pot tenir un color situat al costat d'un altre. (0,75)

Alteració del to: un mateix color col·locat sobre dos fons diferents pot variar la seva sensació tonal. Per exemple, un to verd es torna blavós sobre un fons groc, mentre que si el fons és cian el verd es veu més groguenc.

Alteració del valor: qualsevol color pot variar el seu valor d’acord amb el color del fons on estigui situat. Per exemple, un to taronja sobre un fons blanc semblarà més fosc que si es co·loca sobre un fons negre.

Alteració de la saturació: sempre que col·loquem un to molt saturat sobre un altre poc saturat es veu més pur. Per exemple, si posem un to magenta grisenc sobre un fons gris, sembla més pur que si el col·loquem sobre un fons magenta.

12. Identifica i escriu al costat de cada frase, el nom del personatge que li correspongui de la següent llista: Newton, Munsell, Goethe, Klee, Lambert, Runge, Ostwald i Hickethier. A l’examen l’ordre està modificat. (1)

Va emprar un cub o hexàedre dret sobre un vèrtex que conté el negre.				Hickethier
Proposa tres zones en forma de mitja lluna i introdueix a la figura el clarobscur.				Klee
Va col.locar els colors en una esfera.				Runge
El seu cercle està dividit en deu parts iguals: cinc colors principals i cinc intermedis.				Munsell
Va dividir el cercle cromàtic en set parts, que corresponen als colors de l'arc de Sant Martí.				Newton
Va construir una piràmide de base triangular i va situar en els vèrtex els tres colors primaris.				Lambert
La figura que va utilitzar és un doble con amb la base comuna.				Ostwald
La seva figura, es basa en dos triangles invertits formant un polígon estrellat de sis puntes.				Goethe

13. Explica què és el pastament i la juxtaposició. (1)

Consisteix a mesclar la pintura (fer les diferents barreges) amb un pinzell o espàtula damunt la paleta o directament al suport (paper, cartró, taula, llenç..)

Quan es col·loca un to al costat d’un altre la barreja dels colors es realitza a la retina, per aquesta raó les barreges juxtaposades vibren i creen moviment.

14. Explica què és la superposició amb veladura humida i amb transparències. (1)

La superposició es quan es col·loca un color sobre un altre i es pot veure el to que hi ha a sota.

Veladura humida: es col·loca un to transparent sobre un opac, és convenient que el color que és a sota sigui més clar.

Transparències: es treballa de tons clars a foscos, les zones més clares s’han de respectar des del començament del treball per no tapar-les.

15. Explica la pintura de l'aquarel.la. (1)

L’aquarel·la és una pintura transparent que s’aplica per superposició de capes fines de color. El paper que s’empra és especial per aquesta tècnica. Existeixen diferents processos de realització:

Humit sobre humit: aplicar el color sobre paper humit realitzant tons uniformes o taques d’un o diversos colors.

Humit sobre sec: les taques de color aplicades amb el pinzell resalten els contorns.

Raspats i emmascaraments: es protegeix les zones del paper que no es vulguin pintar amb un fluid de làtex de cautxú, que al finalitzar l’obra es retira.

16. Identifica i escriu al costat de cada frase, el nom de l'artista postimpressionista que li correspongui de la següent llista: Cézanne, Gauguin, Van Gogh i Seurat. A l’examen l’ordre està modificat. (1)

En les seves pintures a través del color i de pinzellades molt marcades, aboca una forta intensitat emocional que donen pas a l'Expressionisme.					Van Gogh
Es va concentrar en l'anàlisi científica de les teories del color i va utilitzar pinzellades menudes com a punts juxtaposats per realitzar barreges a la retina.					Seurat
En les seves obres explora l'ús simbólic del color i de la línia.					Gauguin
En les seves pintures profunditza en l'estudi de l'estructura de la forma mitjançant el color.					Cézanne

17. Escriu al costat de cada característica, el moviment artístic i un artista (tría un de la llista) corresponent. A l’examen l’ordre està modificat.(2)

Característica				Moviment Artístic	Artista
Utilitza una pinzellada molt expressiva i distorsiona la realitat amb una marcada violència cromàtica de tons purs i saturats. El paisatge i el retrat són temes freqüents.				Fauvisme	H. Matisse M. Vlaminck A. Derain
Van investigar la manera de transmetre la sensació de velocitat combinant la línia, la pinzellada i el dinamisme del color.				Futurisme	U. Boccioni C. Carrà L. Russolo
Representen imatges deformades i exagerades per obtenir una més gran expressió emocional. Utilitza el color de forma violenta i distorsiona les formes per expressar temor, amor, odi....				Expressionisme	E. Munch J. Ensor F. Marc
Estaven en contra de les normes acadèmiques establertes i es van centrar en la impressió de llum que l'ull rep en un moment determinat utilitzant exclusivament el color per construir imatges.				Impressionisme	Cézanne Degas Manet Monet Rendir
Dinamisme i moviment dintre l'obra. Utilitzen la juxtaposició i busquen la vibració de les barreges mitjançant contrastos i jocs visuals.				Art cinètic	Vasarely J.R. Soto E. Sempere B. Riley
Reflecteix la vida quotidiana.utilitza un llenguatge senzill de colors bàsics, molt saturats i plans.				Pop Art	Jasper Johns Andy Warhol R. Lichtenstein T. Wesselmann
Llenguatge agressiu, tràgic, però combinat amb humor i ironia. Pinzellades ràpides i segures amb colors bàsics que formen taques planes amb línies i contorns molt definits.				Neoexpressionisme	G. Baselitz M. Basquiat L. Haring
Escola innovadora de conceptes d'art i disseny, van proposar diferents teories sobre el color, com a mitjà d'investigació dels seus atributs i característiques expressives.				Bauhaus	J. Itten Paul Klee O.Schlemmer V. Kandinsky Josef. Albers

18. En relació amb la simbologia del color escriu al costat de cada grup de paraules quin color et sembla més adient. Pot haver-hi colors repetits. A l’examen l’ordre està modificat.(1)

esperança ecologia, natura	verd	perill violència passió	vermell	set saviesa sol	groc	immortalitat tristor saludable	blau
vida ansietat luxe	groc	frescor espiritualitat	blau	puresa absència veritat	blanc	por obscuritat buit	negre

19. Explica el guaix o trempa. (1)

Amb aquesta pintura s’aconsegueix zones de color uniformes i planes. És una tècnica opaca que dóna un resultat mat i vellutat. Els colors es mesclen a la paleta, no és aconsellable utilitzar empastaments (gruix de pintura) ja que pot craquelar o desprendre’s. Es pot cmbinar amb l’aquarel·la i crear veladures. Es pot mesclar amb el rovell de l’ou per donar-li més lluentor.

20. Explica la pintura acrílica. (1)

L’aglutinant de la pintura acrílica prové de resines sintètiques, per tant, en eixugar-se la pintura presenta una pel·lícula flexible i sòlida resistent a l’aigua (a diferència del guaix i l’aquarel·la) amb un acabat que pot ser brillant, setinat o mat. Amb aquesta tècnica es pot treballar tots els recursos que vulguem: pastament (s’afegeix una substància tipus gel per crear textures), juxtaposició, superposició amb veladures humides (es poden utilitzar retardants d’assecament) o seques (damunt superfícies acolorides i texturades es passa un capa de pintura que només s’adhereix a les protuberàncies).