divendres, 31 d’octubre del 2014
dijous, 30 d’octubre del 2014
dissabte, 25 d’octubre del 2014
Presentació i Pràctiques del tema: El llenguatge audiovisual.
PRÀCTICA 1
CREACIÓ D'IMATGES
Per a posar en pràctica el que ja coneixeu, haureu de realitzar de manera individual 9 fotografies:
Funcions
Una imatge amb funció informativa
Una imatge amb funció expressiva-emotiva
Una imatge amb funció poètica
Una imatge amb funció suggestiva
Recursos expressius
Una imatge que expressi una metàfora visual
Una imatge que expressi una comparació-analogia
Una imatge que expressi una personificació
Una imatge que expressi una hipèbole
Una imatge que expressi una sinècdoque
Cada fotografia estarà numerada i portarà un títol, el lloc i la data.
Es valorarà la creativitat i la qualitat de la il·luminació en l'execució de totes les imatges.
blue from juri gilabert on Vimeo.
dilluns, 20 d’octubre del 2014
diumenge, 19 d’octubre del 2014
dissabte, 11 d’octubre del 2014
dimarts, 7 d’octubre del 2014
Pràctica fotogràfica amb cámera reflex
Per a posar en pràctica el que ja coneixeu, haureu de realitzar de manera individual o per parelles 15 fotografies que muntareu en forma de presentació (powerpoint o altre).
Aquesta sessió fotogràfica ha de servir per a saber utilitzar tots els controls de la càmeres rèflex: entendre el funcionament general de la càmera, dels objectius, l'ús manual del diafragma i la velocitat d'obturació i d'altres dispositius.
Totes les fotografies s'han de realitzar segons les especificacions demanades a la taula adjunta. Les fotografies es faran a partir d'uns quants objectes que vosaltres mateixos trieu, ells seran els protagonistes. Podeu col·locar els objectes com vulgueu, instal·lar-los en diferents ubicacions perquè les composicions i els enquadraments siguin idonis per a fer totes les fotografies que se us demanen. A part de les qüestions tècniques, heu de procurar que els enquadraments siguin interessants.
Es valorarà la qualitat de la il·luminació en l’execució de les imatges.
Llei dels tres terços
Consisteix a dividir mentalment l'enquadrament de la càmera en terços equivalents, amb dues línies horitzontals i dues de verticals, amb quatre punts d'intersecció. Cadascun d'aquests punts són l'àrea de màxima atenció visual, on habitualment s'acostuma a centrar la nostra mirada en primera instància. La zona emmarcada per aquests quatre punts es coneix com la zona àuria. Si en una foto tenim dos elements importants, es recomana que aquests es situïn en diagonal.
L'altre punt important d'aquesta llei, és la llei de l'horitzó. Es diu que en una fotografia d'un paisatge, si es vol prioritzar el cel, la línia de l'horitzó es situarà en la línia horitzontal inferior, si es vol prioritzar la terra (o el mar) l'horitzó es situarà en la línia superior.
Per tant, contràriament al que ens diu la intuïció, els elements principals d'una fotografia no han d'estar centrats si volem destacarlos. Cal que es situïn en algun d'aquests quatre punts d'intersecció.
Quan tenim més d'algun punt d'interès en una fotografia, val la pena situarlos en diagonal. No és recomanable que una fotografia tingui masses punts d'interès perquè resulta difícil centrar la mirada en els elements que es volen destacar.
La llei de terços no només parla dels punts d'intersecció d'aquestes línies, també parla de les pròpies línies. Per exemple, a la foto d'un paisatge situarem l'horitzó a l'alçada de la línia horitzontal superior si el què volem és destacar el que hi ha a sota de l'horitzó. Podríem generalitzar encara més aquesta norma pensant en totes aquelles línies horitzontals que ens poden aparèixer en diferents imatges, una barana, una carretera, .... El mateix passaria amb les línies verticals. L'inici o el final de les barres d'una barana, el marge d'un edifici, la silueta d'una persona dreta…
PER REALITZAR UN ANÀLISI DE TRES TERÇOS...
...cal seguir els següents passos:
- Dibuixar la quadrícula, dos horitzonals i dos verticals
- Veure si hi ha algun element que queda en l’encreuament dels punts. Si hi ha alguna element, es dóna la llei dels tres terços.
- Comprovar d’altres aspectes com ara:
- Què queda en la primera, en la segona i en la tercera columna horitzontals?
- Què queda en la primera, en la segona i en la tercera fila verticals?
- Què queda en el quadrant del mig (zona àuria)?
Els elements importants quan es tracta d’analitzar la llei dels tres terços els trobarem en les interseccions però també cal comentar què queda en la zona àuria, pot ser important, així com la distribució en columnes i en files.
Característiques i breu història del fotoperiodisme
FOTOPERIODISME
Foto 1: Guardia de asalto, Agustí Centelles, 1936
Foto 2: Napalm strike, Huynh Cong Ut, 1972.
Tot i que entre les dues fotografies hi ha gairebé quatre dècades de diferència, totes dues pertanyen al mateix gènere fotogràfic. Identifiqueu quin és aquest gènere i expliqueu-ne les característiques principals.
El gènere fotogràfic al que ambdues fotografies pertanyen és el fotoperiodisme, tot i que reflecteixen dues formes molt diferents de fer periodisme fotogràfic, l’un amb la preparació i construcció de la imatge, i l’altre com a testimoni de l’instant. Aquest gènere neix a l’any 1880 amb la primera fotografia publicada amb un diari, sorgeix vinculat amb el moviment de la fotografia humanista de després de la Segona Guerra Mundial i ha evolucionat fins els nostres dies sempre molt vinculat a la representació gràfica dels conflictes armats. Així, formen part de la història visual del món les imatges de la Guerra Civil Espanyola, de la II Guerra Mundial, de la Guerra del Vietnam i d’altres conflictes o esdeveniments mundials, com ara els Jocs Olímpics.
El fotoperiodisme és la representació gràfica d’un esdeveniment en qualsevol dels seus formats (escrit, digital o audiovisual) vinculat amb l’actualitat i molt lligat a l’evolució de les noves tecnologies. Com a gènere periodístic s’organitza en seccions i especialitats, així podem parlar de fotoperiodisme de guerra, polític, esportiu, etc.
El fotoperiodisme comparteix, tot i que amb matisos, els principals trets diferencials del periodisme. D’aquesta manera es pot dir que el fotoperiodista utilitza la càmera com el periodista ha fet servir la ploma, la màquina d’escriure i, ara, l’ordinador per copsar la realitat i fer-la arribar al seu públic.
Les seves característiques principals son:
*Actualitat: El contingut de les imatges del fotoperiodisme ha de reflectir un fet actual, es tracta de portar a la audiència allò que està esdevenint en aquell moment, allò que es notícia per que és rellevant, important o interessant.
*Objectivitat: El fotoperiodisme ha de fugir per definició de qualsevol manipulació de la imatge prèvia o posterior a la seva realització. Es suposa que allò que reflecteix l’objectiu del fotoperiodista ha de ser la realitat, un reflex de la veritat sense filtrar, i adequat al principis de l’ètica del periodisme i el seu codi deontològic. Així, són habituals en les seves fotografies les imatges crues i dures dels conflictes bèl·lics o altres esdeveniments dramàtics.
*Qualitats estètiques: Al fotoperiodisme coincideixen la voluntat periodística de reflectir la realitat amb la capacitat del artista plàstic d’evocar sensacions i sentiments mitjançant les seves imatges. D’aquesta manera, ens troben amb una estètica molt cuidada i una construcció visual molt treballada (llum, enquadrament…). Són habituals les imatges visualment molt espectaculars, que inclouen grans esdeveniments històrics i moments claus del nostre passat immediat.
*També es caracteritza per la espontaneïtat del fet que reflecteix, el que fa que el fotoperiodista hagi de triar entre la perfecció tècnica de la fotografia i la necessitat de copsar el moment just en que es produeix l’acció.
Tradicionalment associem el fotoperiodisme amb les imatges en blanc i negre, ja que els diaris no solien publicar fotografies en color, això a fet que després, tot i generalitzar-se l’ús del color en diaris i revistes, encara i hagi molts autors que prefereixin el blanc i negre a l’hora de realitzar el seu treball.
BREU HISTÒRIA
- L’inici del fotoperiodisme es considera el 1880, la primera vegada que un diari utilitza una fotografia (Daily Graphic, New York).
- L’època daurada del fotopeiodisme es considera entre el 1930-1950.
- El paper dels fotoperiodistes (o reporters gràfics) ha estat vital per a enregistrar la història d’esdeveniments com la Guerra Civil Española, la Guerra de Vietnam i les dues Guerres Mundials, entre d’altres.
- El segle XXI, amb tres grans fets històrics importants (atemptats de l’11 de setembre al World Trade Center (2001), l’invasió d’Irak (2003) i el Tsunami de l’oceà índic (2004) han influenciat la realitat del fotoperiodisme ja que la gran quantitat de material de primera mà dels esdeveniments que es van publicar en els mitjans de comunicació van ser aficionats.
dilluns, 6 d’octubre del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)