Pagines

dimecres, 23 d’abril del 2014

Alfabet egipci


Guia de diapositives.


EGIPTE  3000 aC. - 330 aC.
  1. Mapa d’Egipte.
  2. Baix relleu mural de la “Capella Blanca” de Sesostris I. Imperi Mitjà, XII dinastia Karnak, Tebes.
  3. Tríade de Micerí (El faraó entre la deesa Harthor i la deesa del Gos Negre). Grauwaca, pedra granítica (96 cm). Temple de Micerí. Gizeh. Regne Antic, dinastia IV. El Caire, Museu Egipci.
  4. Deus egipcis. En el centre: Tríade osiríaca (Horus, Osiris i Isis). Or i lapislàzuli. París, Louvre.
  5. Vestuari i atributs dels faraons.
  6. Cànon de les proporcions humanes, segons Iversen a partir d’un model de Lepsius.
  7. El príncep Rahotep i la seva esposa Nofret. Calcàrea policromada (1,20 i 1,18 m). Regne Antic, dinastia IV. El Caire, Museu Egipci.
  8. Dignatari egipci. Mural de la tomba de Bani Hasan. Regne Mitjà. Viena, Museu d’Història de l’Art.
  9. Anubis, el dèu-xacal, procedint a una momificació. Pintura d’una cambra funerària voltada. Tomba de Sennutem. Regne Nou, Necròpoli de Deir el -Medineh, Tebes.
  10. Màscara d’or de Tutamkamon. Fusta, làmines d’or, pasta vítrea acolororida i pedres dures. Tercer taüt momiforme de la tumba de Tutamkamon. Regne Nou, dinastia XVIII. El Caire, Museu Egipci.
  11. Gran Esfinx (Kefrén). Relleu tallat a la roca (un contrafort sobrer de les piràmides). Vall de Kefrén.
  12. Obelisc de Tuthmès I. És l’únic que es manté en peu dels quatre erigits per Tuthmosis I i Tuthmosis III i es troba entre els pilons II i IV. Gran temple d’Ammó. Karnak, Tebes.
  13. Pati del temple d’Horus. Les columnes estan ordenades segons capitells aparellats, de formes diverses (compostes, umbel.les de papir múltiples: umbel.la decorada amb tiges; palmiforme) Baixa època. Edjú.
  14. Reconstitució dels temples funeraris de Mentuhotep i de Hat-sep-sut.
  15. Mastaba. Tomba privada dels nobles. A la secció es pot distingir la capella (A) i la cambra soterrània (B).  Regne Antic, Saqqarà.
  16. Piràmide esglaonada de Djoser, 6 esglaons, 62,6 m. Regne Antic, dinastia III. Saqqarà.
  17. Piràmides de Gizeh. En primer terme, la de Micerí (La Piràmide Divina) 65,5 m. Centre: Kefrèn (La Gran Piràmide) 143,5 m. Al fons: Keops (La Pràmide que és el lloc de l’albada i de l’ocàs) 146,6 m. Regne Antic, dinastia IV. Gizeh.
  18. Complex de Keops i tall de la piràmide.
  19. Cap de dona (probablement una filla d’Alchenaton). Quarsita. Tell el-‘Amarna. Regne Nou, dinastia XVIII. El Caire, Museu Egipci.
  20. Cinocèfal. Granit. Tomba de Nectanebo II. Baixa Època, dinastia XXX. Roma, Museu Capitolí. La deesa Bastet en forma de gata. Bronze (34 cm.). Ulls de vidre blau incrustats. Baixa Època, s. VI aC. París, Louvre.

II. Activitat de desenvolupament.

  • Anàlisi d’una obra artística (del model triat i de l’interpretació personal).
Per poder realitzar una lectura organitzada i comprensiva d’una obra artística s’ha d’analitzar els següents elements que componen el llenguatge de la pintura, escultura o arquitectura:

Respecte l’obra triada:
1. Títol de l’obra i data o època.

2. Autor (anònim o reconegut)

3. Tema segons sigui:
Arquitectura: religiós, funerari, civil.
Pintura i escultura: històric, màgic, fantàstic, oníric, mitològic, religiós, bodegó, paisatge, retrat, marina.

4. Ubicació històrica (període o estil artístic)

5. Suport i materials utilitzats (paper, llenç, tipus de pedra, bronze, ferro, alumini, terracota, fusta, cartró, tela, mur, ciment, maó)

6. Tècnica (talla en fusta o en pedra, ceràmica, buidat en metalls, forja en ferro,tèmpera, aquarel.la, oli, acrílics, collage)

7. Figuratiu o abstracte (identificació d’objectes, animals, personatges)

8. Elements que predominan (línia, plans, massa, taca, color, textura)

9. Tipus de formes (orgàniques, geomètriques, tancades o obertes)

10. Colors (primaris, complementaris, freds o càlids, contrastats o harmònics, propi del material)

11. Textures (naturals o artificials, visuals o tàctils)

12. Perspectiva (frontal o amb punt de fuga)

13. Llum (homogènia, contrastada)

14. Composició (simètrica, asimètrica)

Només per ARQUITECTURA
15. Planta (forma) i elements de sustentació (columnes, pilars, llindes, arcs, coberta plana, volta o cúpula)

16. Valoració personal (per què t’agrada l’obra triada, significat…)
17. Passos del procés i objectiu plantejat, de l’obra realitzada.

18. Material i recursos utilitzats a l’obra realitzada.

19. Valoració personal del treball (si t’has trobat amb dificultats per aconseguir els objectius proposats, si l’experiència és positiva o no….)

20. Enganxa una imatge de l’obra comentada.

I. Estructura del procés de treball.

  • REALITZACIÓ D’UN MURAL (tamany DIN A2) DE RECERCA D’INFORMACIÓ. 
Fonts d’informació que es poden consultar: llibres, revistes, diaris, pàgines web...
    Contingut del mural:

    • Títol.
    • Context històric.
    • Funció de l’art.
    • Pintura.
    • Escultura.
    • Arquitectura.
    • Imatges que complementen i amplien l’informació impresa, acompanyades d’una breu explicació que faci referència a què és (peu de foto). 

    Aspectes a tenir en compte i normes de presentació del mural:

    • L’estètica del mural ha d’ésser representativa respecte al tema del que tracta.
    • Els colors escollits per la cartolina, la decoració…també han de tenir una relació estètica.
    • El disseny de la tipografia adequat al tema.
  • REALITZACIÓ D’UN PROJECTE.
Triar una obra artística coneguda de l’época que es treballa i fer una representació/interpretació sencera o d’una part.
  1. Omplir la graella (Anàlisi d’una obra artística), que sintetitza les dades més importants de l’obra triada i el material, recursos i procés necessari per la realización del teu projecte.
  2. Fer uns esbossos de l’obra triada.
  3. Portar a terme el projecte triant la tècnica pictòrica, escultòrica o constructiva més adequada i presentar-lo damunt un suport (fusta o cartró ploma).

I. Activitats inicials.

  • RESPONDRE AL SEGÜENT QÜESTIONARI (comentar en grup).
• T’agrada més dibuixar, pintar, modelar o construir? Per què?

• Quina tècnica pictòrica t’agrada més?

• Quina tècnica pictòrica t’agradaria aprendre?

• Has fet mai escultura? Quin material t’agrada més? I quin menys?

• Quina tècnica escultòrica t’agradaria aprendre?

• T’agrada la història de l’art?

• Creus que saber què han fet artistes anteriors a nosaltres ens ajuda, o creus que no ens serveix de res?

• Quin artista t’agrada més? Per què?

• Sobre quin artista t’agradaria saber més coses?

• Sobre quin període artístic t’agradaria saber més coses?

• Creus que actualment l’art està mal valorat?

• T’agradaria dedicar-te a fer alguna feina relacionada amb l’art? Per què?

• Treballes bé en equip? T’agrada fer-ho?

• Encaixes bé que et comentin la teva obra? Ets capaç de rebre crítiques del professor o dels companys? Per què?

• A l’hora de fer un treball, què et sembla millor: que et suggereixin el tema o pel contrari t’agrada triar-lo tu?

• Digues alguna activitat relacionada amb l’art que hagis fet en els cursos anteriors i que t’hagi agradat molt.

• Digues alguna activitat relacionada amb l’art que hagis fet en els cursos anteriors i que no t’hagi agradat gens.

• Quines activitats artístiques que no has fet mai t’agradaria fer?

• Has anat a algun museu últimament? Si la resposta és sí, a veure-hi què?

• T’agradaria anar a veure alguna exposició?

• Hi ha algun museu on no hagis anat mai que t’agradaria visitar?


• Suggeriments ara que comencem.

I. Activitats inicials

  • Lectura i posada en comú de les idees principals del següent text.
De què s'ocupa la matèria de PINZELLADES D'ART?
Quan ens fem aquesta pregunta és fàcil donar una resposta òbvia: l'estudi de l'art al llarg de la història. Però, sent això així, no és suficient. Si la nostra meta essencial és comprendre l'esforç creador del ser humà en el temps, necessitarem estudiar i aprofundir en els processos creatius i les experiències artístiques, la seva dimensió social i temporal. Perquè, tot i que la matèria té pinzellades de història, la pròpia naturalesa de l'obra d'art li atorga característiques específiques que la posen en relació amb altres disciplines o àrees de coneixement (filosofia, economia, religió, etc.).
El coneixement i valoració de l'obra artística també ens permetrà construir una visió crítica del nostre patrimoni artístic i ens prepararà per a la seva preservació i gaudiment. Aquest coneixement artístic l'assolirem amb projectes que desenvoluparem a partir de la còpia o interpretació d'obres artístiques conegudes i ens permetrà aprofundir en tots els aspectes necessaris per portar a terme una obra creativa. En definitiva, l'estudi de l'obra artística, en qualsevol de les seves modalitats, formats, suport o temps històric, ens ajudarà a comprendre la memòria del passat i del present, ens permetrà desenvolupar la nostra consciència crítica i la nostra sensibilitat per l'entorn cultural. Ens permetrà, en definitiva, comprendre millor la societat i el temps en què vivim, les seves claus estètiques i culturals i el coneixement ampli dels materials, recursos i tècniques per crear qualssevol projecte.
FUNCIÓ DE L’ART

La funció de l’art ens fa pensar en el per què els artistes d’una época van crear (pintar, esculpir, dissenyar, construir, etc.) un objecte artístic d’una manera o d’una altre, segons els pensament social de l’època en la que vivien.

CARACTERÍSTIQUES PLÀSTIQUES

Són tots aquells trets que diferencien un objecte artístic d’un altre i ens permeten identificar-lo.

ELEMENTS CONSTRUCTIUS

Són tots aquells recursos de construcció que caracteritzen l’arquitectura d’una època i permeten identificar-la.

PER QUÈ ENS AGRADEN LES COSES?

Del món que ens envolta hi ha coses que ens agraden i d’altres que no. Tothom pot dir davant d’un vestit: M’agrada!  Igualment passa amb un cotxe, una moto, un edifici... Hi ha molts motius pels quals una cosa ens agrada; per exemple, hi ha persones que consideren que una cosa és bonica perquè els recorda la seva infància, quan eren petits. D’altres valoren les coses pel treball i l’esforç al fer-les, és a dir, valoren les dificultats que s’hi ha hagut de vèncer. Hi ha persones que valoren un objecte pel material de què està fet, com ara l’or o la plata. També hi ha gent que aprecia molt l’originalitat: els agraden les coses que mai ningú no ha fet abans.
Aixó mateix passa amb l’art. Hi ha vegades que podem dir que ens agrada una obra perquè ens porta records agradables: altres vegades valorem els detalls de l’obra. Fins i tot, sovint valorem una obra per la seva simplicitat: ens agrada observar com amb quatre ratlles l’artista ha dibuixat la cara d’una persona.

Tot això vol dir que no hi ha una única manera de veure l’art; n’hi ha moltes. Hi ha persones que menysprean l’obra d’un artista perquè tenen prejudicis sobre allò que és art i allò que no ho és. Estudiar l’art i la seva història vol dir aprendre a conèixer formes diverses de valorar la bellesa. Moltes vegades ens és molt difícil dir per què ens agrada una cosa i perquè no, per tant l’art és un element subjectiu i cada persona el veu diferent.

Material

MATERIAL PER GRUP
  • 1 dossier portafolis (per guardar les fotocòpies repartides a classe).
  • 5 pastilles de fang
  • 2 tuppers grans (tamany Din A4): un per guardar el material i l’altre per guardar el projecte.
  • 2 retoladors permanents de punta gruixuda.
  • 5 colors de guaix de la marca TALENS (groc llimona, magenta, blau cian, blanc i negre).
  • 2 pinzells (nº 4 i 8) i una paletina (pinzell pla).
  • 5 cartolines grans.
  • 4 bases de cartró ploma.
  • 1 rotllo de fil d’alumini.
  • 2 barres adhesives, 1 adhesiu Imedio líquid i 1 cola blanca.
  • 1 celo.
  • 2 tissores i 1 cúter.
  • 4 draps.
  • eines de modelar.
  • escuradents o palets llargs i curts.

Ilustrator: Primers passos