Conceptes temes 2 i 4 teoria

CONCEPTES DE VISUAL I PLÀSTICA     4t ESO

Tema 2 i 4: Quants procediments i El dibuix amb mesura.

 1. Explica les fases del procés pictòric.
Elecció del tema o motiu.
Elecció del procediment, material, eines i suport.
Planificació inicial: l’encaix. Es comença amb esborranys petits que permeten fer correccions i experimentar amb el color, les textures i les formes. Aquests es faran amb llapis o carbonet.
Planificació general: amb pinzells gruixuts aplicarem grans taques de color de caràcter general amb colors molt diluits que serveixen per tapar el blanc del suport. En aquests inicis els colors aplicats han de ser suaus i clars, i poc a poc s’aniran enfosquin i intesifican. Després triarem les diferents tècniques a utilitzar com: empastes, veladures, fregat, fusionat…

2. Explica els tipus de collage (cita alguns artistes) i la decalcomania.
Amb papers retallats i enganxats per crear superfícies amb poc relleu. Es busca el contrast entre les textures visuals i tàctils.
Amb materials sòlids per crear contrast de volums i riquesa de textures. Es pot utilitzar material de recliclatge.
Afegint relleus i pintura amb el color. Pintors que utilitzan el collage: Picasso, Tàpies i Dubuffet.
La decalcomania és una tècnica basada en el monotip. Consisteix a aplicar un full cobert de gouache sobre un altre i pressionar, després es desenganxa lentament. També es pot aplicar a un sol full ple de pintura i doblegat per la meitat, com a resultat obtindrem una forma simètrica.

3. Defineix escultura i anomena les tècniques bàsiques.
L’escultura és un objecte o composició tridimensional en la qual treballem l’espai, el volum (ple o buit), la matèria, la llum, les textures…
Les tècniques bàsiques es basen en: treure matèria, afegir matèria, posar i unir elements diferents fent una construcció o utilitzar totes les tècniques alhora que seria una tècnica mixta.

4. Explica els tipus de materials naturals utilitzats per l’escultura.
El fang és un del materials més antics i més utilitzats. Permet afegir matèria i modelar la forma. Es complementa amb el guix per fer motllos i crear una escultura definitiva.
La pedra es manipula treient matèria, tallant o polint. La talla directa en base a cops de martell i d’escarpí va trencant la duresa de la pedra, es llima, se li passa un paper d’estrassa, fins aconseguir la forma desitjada.
La fusta es pot tallar, enganxar, unir, polir, pintar. La mateixa forma natural d'aquest material serveix d’inspiració als escultors.

5. Explica les principals diferències entre l'escultura anterior al s. XX i la de les avantguardes.
Fins el s. XX les escultures es dedicaven a continuar amb la tradició, a expressar la realitat del seu voltant reflexan les preocupacions i els interessos de les classes dominants que pagaven els encàrrecs, sense opció a criticar, modificar o deformar la realitat. El personatge escultòric centra l’atenció, és una obra tancada en si mateixa que  concentra la mirada passiva de l’espectador.
Amb les avantguardes l’escultor està lliure per expressar la seva personalitat, la seva concepció del món i la seva subjectivitat. Els artistes incorporen idees, tècniques i materials nous, utilitzen un llenguatge més abstracte amb influències africanes i de cultures antigues o nous pensaments basats en l’inconscient com el Surrealisme. Les propostes escultòriques esdevenen obertes a la interpretació i les vivències dels espectadors, es tornen vives i dinàmiques i conviden a la participació. Això també provoca un distanciament entre els espectadors i l’artista en relació a la comprensió de l’obra escultòrica.

6. Quines dues lleis hem de conèixer per la construcció dels triangles i anomena quines són les rectes notables i els seus centres.
Tots els polígons de més de tres costats es poden subdividir en triangles, per tant saber construir triangles ens permet resoldre qualsevol polígon. Per poder resoldre exercicis de triangles hem de conèixer les dues lleis d’or:
Els angles interns de qualsevol triangle sumen 180º.
S’ha de tenir com a mínim tres dades del triangle per poder resoldre l’exercici.
Les rectes notables i els seus centres són els següents:
Les mitjanes es troben al baricentre o centre de gravetat.
Les altures es troben a l’ortocentre.
Les bisectrius es troben a l’incentre, que és el centre de la circumferència inscrita.
Les mediatrius es troben a circumcentre, que és el centre de la circumferència circumscrita.

7. Què és un polígon regular, la circumferència circumscrita i la inscrita. Què és un polígon estrellat i el pas.
Quan un polígon és tancat i té tots els costats i tot els angles interns iguals, es diu que és regular. En aquest cas, sempre es pot traçar una circumferència que passa per tots els seus vèrtexs i es diu circumferència circumscrita i una altra que passa pels punts mitjans dels seus costats i es diu circumferència inscrita.
Si un cop feta la divisió de la circumferència en parts iguals s’uneixen els punts, de manera alterna (saltant-ne algun cada vegada), s’obtenen polígons estrellats. El nombre de punts que se salten cada vegada és el que s’anomena pas.

8. Què és una unió tangencial, un punt de tangència i quines lleis hem de conèixer per construir-la.
Es parla d’unió tangencial quan una recta i una circumferència, o bé dues circumferències, només es toquen en un punt. Aquest punt és el punt de tangència i per trobar-lo es disposa de dues lleis:
Una recta és tangent a una circumferència si en el punt de tangència la recta és perpendicular al radi de la circumferència.
Dues circumferències són tangents entre si, si el punt de tangència està a la recta que uneix els dos centres de les circumferències.

9. Quins són els factors a tenir en compte alhora de dibuixar qualsevol línia en una perspectiva cònica.
Les línies verticals anomenades altures no modifiquen la seva direcció, continuen sent verticals.
Les línies horitzontals i paral.leles als nostres ulls, tampoc modifiquen la seva direcció respecte el pla del quadre i els nostres ulls (punt de vista).
Les línies horitzontals i perpendiculars als nostres ulls (punt de vista) defugen cap el punt principal (PP) entés també com un punt de fuga. S'aplica només en els objectes situats paral.lels als nostres ulls (punt de vista).
Les línies horitzontals i perpendiculars als nostres ulls (punt de vista) defugen cap els punts de fuga (F, F’) situats a cada costat del punt principal. S'aplica només en els objectes situats oblics als nostres ulls (punt de vista).

10. Quins són els elements i factors principals alhora d'utilitzar el sistema axonomètric.
El sistema axonomètric utilitza per representar l’espai i/o els objectes, els tres eixos de l’espai. Les alçàries estan orientades per l’eix Z i sempre es mantenen verticals. Les llargàries (eix X) i les amplàries (eix Y) es disposen en diferents angles, que mai no poden ser menors de 90º.
Totes les rectes dibuixades han d’ésser paral.leles als seus eixos respectivament i en funció a la perspectiva dibuixada (isomètric, DIN 5, cavallera, militar) aplicarem uns coeficients de reducció a les mides de l’objecte representat per evitar deformacions exagerades i una representació més propera a la nostra visió.