CONCEPTE DE VISUAL I PLÀSTICA I/II ESO
Tema 2: Elements visuals de la imatge.
1. Punt geomètric:
El punt geomètric s’utilitza en dibuix tècnic i sorgeix quan dues rectes es tallen. Aquest tipus de punt no té dimensions, és a dir, no té alçada, amplada ni profunditat.
2. Punt graficoplàstic:
El punt graficoplàstic o signe gràfic, és el més simple dels elements que s’utilitzen per dibuixar formes. Els punts poden presentar colors, dimensions i formes diferents. La seva utilització és artística.
3. La quantitat de punts (elements visuals) i la seva ubicació determinan les següents sensacions:
4. El punt com element abstracte i element figuratiu:
Si utilitzem el punt com a element figuratiu, podem construir formes conegudes que estan relacionades amb les imatges de la realitat. En canvi com a element abstracte podem fer composicions amb formes imaginàries no relacionades amb la realitat.
5. Digues dos autors que utilitzin principalment els punts en les seves obres artístiques.
Un exemple de pintor que utilitza el punt per crear formes figuratives en les seves obres seria Paul Signac. Un altre pintor que utilitza el punt en les seves obres seria Joan Miró , però aquest l’utilitza amb formes imaginàries.
6. En un treball artístic com donaries volum i sensació de profunditat amb els punts.
La concentració de punts (punts molt junts) genera espais més foscos, mentre que la separació produeix zones més clares. El canvi gradual de punts junts a separats dóna la sensació de volum, el clarobscur el podem accentuar amb el canvi gradual de tonalitat i lluminositat. La utilització de mides diferents de punts pot donar la sensació de divesos plans en l’espai: els punts més petits s’allunyen i els més grans sembla que són més aprop, creant així una sensació de profunditat.
7. Definició de línia. Diferècia entre línia geomètrica i línia graficoplàstica:
La línia és la representació gràfica de la trajectòria d’un punt en moviment. Per dibuixar una línia geomètrica cal utilitzar eines de dibuix tècnic, en canvi la línia gràficoplàstica és més lliure i es pot realitzar variant la forma i modulant el tamany.
8. Funció de la línia a l'espai del suport:
La línia és el principal element estructurador de l’espai, ens permet organitzar el suport dividint-lo en camps visuals i centrar l’atenció en una part de l’espai. Per tant la línia s’utilitza per organitzar i distribuir l’espai en diferents zones. Per exemple, quan dibuixem la línia de l’horitzó i separem el terra del cel.
9. Línies de tensió:
En una obra artística les línies de tensió són les línies imaginàries que uneixen els punts més atractius de les formes que apareixen en la composició. Per tant són línies que dirigeixen de forma inconscient la mirada de l’espectador, cap els centres d’interés de l’obra.
10. Línies d’ordenació:
Les línies d’ordenació són línies generades pels contorns de les figures i per canvis de plans. Aquestes últimes es veuen gràcies als canvis de colors de les superfícies i als contrastos dels tons clars i foscos en una imatge o obra artística.
11. Segons els tipus de línia obtindrem les següents sensacions:
• recorregut en tensió, sensació d’inestabilitat: línies inclinades.
• sensació d'elevació i espiritualitat: línies verticals.
• sensació de repós, estabilitat: línies horitzontals.
• sensació de temps, de concentració i d’interiorització: línies espirals i concurrents.
12. Què significa modular la línia.
La línia configura formes, sovint utilitzem línies de contorn que delimiten els objectes d’una obra artística o imatge i per tal d’accentuar les zones més importants variem el gruix de la línia. D’aquests canvis subtils en el gruix de la línia s’en diu modular la línia.
13. Obtenim diferents efectes d'ombrejat segons com utilitzem la línia, identifica les següents:
• zones fosques: línies paral·leles juntes.
• zones clares, de llum o llunyania dels objectes: separades i fines.
• dinamisme i expressivitat: diferents tipus de línies superposades.
14. Definició dels diferents tipus de plans:
El pla geomètric es representa per una successió de línies juxtaposades, és a dir, de línies paral·leles traçades una al costat de l’altra que originen una superfície bidimensional (amplada i alçada). El pla graficoplàstic és la porció de superfície limitada per una línia tancada (línia de contorn). En el pla graficoplàstic podem modificar el gruix de la línia del contorn i la seva direcció, la forma i la mida del pla i com s’ordena en la composició, també podem crear la sensació de volum i de profunditat utilitzant plans clars i foscos, contrast de colors…
15. Equilibri visual:
L’equilibri visual és el que es deriva de la justa distribució i proporció de les formes i els objectes que participen i configuren una imatge o obra artística.
16. Llei de la balança i llei de la compensació de masses:
La llei de la balança consisteix a col·locar les formes més importants en el centre del suport i les menys importants repartides a l’esquerra i la dreta per igual. La llei de compensació de masses consisteix a situar les formes més importants a la dreta o a l’esquerra i repartir la resta de manera que el conjunt produeixi equilibri visual.
17. Què és la textura. Diferència entre textura gràfica i textura tàctil. Diferència entre el modelat i la talla.
La textura és una qualitat de la superfície i està relacionada amb altres elements gràfics que configuren la imatge com el pla, la taca i el color. La textura gràfica és bidimensional i en canvi la textura tàctil és tridimensional, és a dir, amb relleu. Les textures tàctils les podem conseguir de dues formes diferents, modelant el material com el fang, la plastilina, etc., (per addició) o tallant el material com el guix, la fusta, etc., (per substracció).
18. Fregaments:
La tècnica del frottage consisteix a col·locar fulls de paper sobre diferents superfícies rugoses amb relleus, i fregar cada full amb llapis, ceres, llapis de colors, etc.
19. Estampats:
La tècnica de l’estampat consisteix a estampar un tampó entintat sobre una superfície. Es pot utilitzar com a tampó una esponja o qualsevol superfície amb relleu o irregular. En primer lloc s’entinta el tampó amb pintura i després s’imprimeix sobre el suport (paper, tela…).
20. Raspats (grattage) amb pintura i esgrafiats amb ceres:
La tècnica del raspat o grattage consisteix a raspar una superfície prèviament pintada amb acrílic, oli o altre tècnica sobre un suport rígid (tela, fusta...).Es pinta la superfície i a continuació, es raspa la superfície amb algun instrument com una espàtula o un punxó creant diferents traços linials.
L’esgrafiat consisteix a pintar amb ceres toves la superfície d’un paper i cobrir-la després completament amb cera negra o tinta xinesa. Finalment, s’hi dibuixen formes amb un punxó o un escuradents.
L’esgrafiat consisteix a pintar amb ceres toves la superfície d’un paper i cobrir-la després completament amb cera negra o tinta xinesa. Finalment, s’hi dibuixen formes amb un punxó o un escuradents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada