Guia de diapositives.

EGIPTE  3000 aC. - 330 aC.

1. Mapa d’Egipte.
2. Baix relleu mural de la “Capella Blanca” de Sesostris I. Imperi Mitjà, XII dinastia Karnak, Tebes.
3. Tríade de Micerí (El faraó entre la deesa Harthor i la deesa del Gos Negre). Grauwaca, pedra granítica (96 cm). Temple de Micerí. Gizeh. Regne Antic, dinastia IV. El Caire, Museu Egipci.
4. Deus egipcis. En el centre: Tríade osiríaca (Horus, Osiris i Isis). Or i lapislàzuli. París, Louvre.
5. Vestuari i atributs dels faraons.
6. Cànon de les proporcions humanes, segons Iversen a partir d’un model de Lepsius.
7. El príncep Rahotep i la seva esposa Nofret. Calcàrea policromada (1,20 i 1,18 m). Regne Antic, dinastia IV. El Caire, Museu Egipci.
8. Dignatari egipci. Mural de la tomba de Bani Hasan. Regne Mitjà. Viena, Museu d’Història de l’Art.
9. Anubis, el dèu-xacal, procedint a una momificació. Pintura d’una cambra funerària voltada. Tomba de Sennutem. Regne Nou, Necròpoli de Deir el -Medineh, Tebes.
10. Màscara d’or de Tutamkamon. Fusta, làmines d’or, pasta vítrea acolororida i pedres dures. Tercer taüt momiforme de la tumba de Tutamkamon. Regne Nou, dinastia XVIII. El Caire, Museu Egipci.
11. Gran Esfinx (Kefrén). Relleu tallat a la roca (un contrafort sobrer de les piràmides). Vall de Kefrén.
12. Obelisc de Tuthmès I. És l’únic que es manté en peu dels quatre erigits per Tuthmosis I i Tuthmosis III i es troba entre els pilons II i IV. Gran temple d’Ammó. Karnak, Tebes.
13. Pati del temple d’Horus. Les columnes estan ordenades segons capitells aparellats, de formes diverses (compostes, umbel.les de papir múltiples: umbel.la decorada amb tiges; palmiforme) Baixa època. Edjú.
14. Reconstitució dels temples funeraris de Mentuhotep i de Hat-sep-sut.
15. Mastaba. Tomba privada dels nobles. A la secció es pot distingir la capella (A) i la cambra soterrània (B).  Regne Antic, Saqqarà.
16. Piràmide esglaonada de Djoser, 6 esglaons, 62,6 m. Regne Antic, dinastia III. Saqqarà.
17. Piràmides de Gizeh. En primer terme, la de Micerí (La Piràmide Divina) 65,5 m. Centre: Kefrèn (La Gran Piràmide) 143,5 m. Al fons: Keops (La Pràmide que és el lloc de l’albada i de l’ocàs) 146,6 m. Regne Antic, dinastia IV. Gizeh.
18. Complex de Keops i tall de la piràmide.
19. Cap de dona (probablement una filla d’Alchenaton). Quarsita. Tell el-‘Amarna. Regne Nou, dinastia XVIII. El Caire, Museu Egipci.
20. Cinocèfal. Granit. Tomba de Nectanebo II. Baixa Època, dinastia XXX. Roma, Museu Capitolí. La deesa Bastet en forma de gata. Bronze (34 cm.). Ulls de vidre blau incrustats. Baixa Època, s. VI aC. París, Louvre.