Conceptes: teoria Tema 2AB

VISUAL I PLÀSTICA               3r ESO          Grup AB

Tema 2: Línia i textura com a elements visuals de la imatge.

1. Definicions de línia i per a què s’utilitza: la línia s’utilitza per comparar, descriure, concretar i representar l’aparença de les formes que ens envolten. La línia és el resultat del moviment d’un punt que, en desplaçarse per una superfície, deixa com a petjada una línia. És utilitzada per reproduir i delimitar els perfils dels objectes: marca límits, dibuixa espais i configura objectes.

2. Contorn: és la línia perifèrica que tanca espais delimitant formes, representa el perfil dels objectes.

  To: terme amb el que es denomina al color (vermell, blau…)

3. Traç:quan la línia es materialtza damunt una superfície es converteix en traç.

  Grafisme: els artistes transmeten amb la línia els trets més intims de la seva personalitat.

4. Funcions de la línia: la línia configura objectes mitjançant la seva estructura, organitza la superfície de la imatge i és l’element més  expressiu i dinàmic.

Significació plàstica de la línia segons la….:

5. Direcció: cada línia funciona com un vector de direcció, aporta dinamisme i condiciona la direcció de lectura.

6. Distribució espacial: la línia separa plans i espais, donant a cada superfícies qualitats gràfiques diferents.

7. Volum: la modulació del to i el gruix dona volum als cossos i objectes i mitjançant l’ombrejat es dona la sensació de volum     tridimensional en espais bidimensionals com el paper.

8. Profunditat: la línia és un element dinamitzador. Quan situent formes seguint una direcció diagonal s’aporta profunditat a l’escena.

9. Estructura:s’utilitza per estudiar la proporció dels objectes i organitza l’espai que ocupen.

Segons les sensacions que produeixen identifica els següents tipus de línies (a l’examen l’ordre es presenta diferent):

10. Rigidesa i fredor	geomètrica
Espiritualitat i elegància	vertical
11. Moviment, decisió i voluntat	inclinada
Llum, explosió i lluminositat	radial
12. Moviment, acció i dinamisme	corba
Segons com s'utilitzen poden expressar força i determinació o subtilesa i elegància	modulades
13. Repòs i estabilitat	horitzontal
Dirigeix la mirada creant un centre de tensió i atenció	concurrent
14. Crean volum, segons com s'utilitzen poden transmetre sensualitat, dolçor o pel contrari tenebrisme	ombrejat
Desequilibri, caos, desorganització, contradicció i dolor	trencada

15. Definicions de textura: és la representació gràfica d’una superfície. És la característica visual o tàctil de totes les superfícies. El material amb el que es fan té característiques pròpies ( rugositat, suavitat…).

16. Textures tàctils: poden tocar-se si tenen rugositats o protuberàncies d’estructura tridimensional.

Textures òptiques: no transmeten sensacions al tacte i són bidimensionals. Depenen de dos factors: dels suport on s’elabora la imatge i dels materials i instruments que s’utilitzen per crear diferents superfícies.

17. Textures orgàniques: són les superfícies amb qualitats gràfiques que no segueixen un ordre matemàtic i semblen estar realitzades a l’atzar.

textures geomètriques: estan basades en la geometria i la seva organització segueix un ordre matemàtic.

18. Trames: són una textura visual geomètrica realitzades industrialment i de superfície uniforme. Per sí soles tenen poc valor expressiu, però combinant trames diferents s’aconsegueixen efectes òptics interessants.

19. Finalitat expressiva de la textura: la textura ajuda a identificar objectes i qualitats, és necessària per percebre l’espai, la profunditat i el volum. La combinació de diferents textures transmet sensacions de dinamisme, vitalitat, subtilesa, desordre, agressivitat…

20. Explica com es crea una textura amb la línia:

Controlant l’espaiat entre línies, segons estiguin més o menys juntes, transmet més sensació d’ombra i profunditat.

Controlant la intensitat del to de la línia, per crear diferents sensacions com suavitat, força…

Canviant la direcció de la línia, fent paral·leles, creuant-les, seguint la direcció de la forma o del volum, per explicar diferents plans.

21. Explica com es crea una textura amb el color: es poden obtenir textures amb la barreja de colors, les barreges s’aconsegueixen superposant els tons (uns tons damunt d’altres) o superposant-los (uns tons al costat d’altres).

22. Anomena tres estils artístics que utilitzin la textura com a element configurador de l’obra artística: l’Informalisme, l’Impressionisme i l’Expressionisme.

23. Anomena i explica les tècniques que utilitzan la textura com a principal element expressiu:

Collage: enganxar sobre el suport diferents materials.

Grattage: raspats i fissures,

Dripping: acolorir deixant degotar la pintura.

24. Anomena quatre pintors que es caracteritzin per treballar la textura en les seves obres pictòriques:

Jackson Pollock, Albert Gleizes, Jean Dubuffet i Antoni Tàpies.

25. Explica en què consisteix el procés de la percepció.

A través dels estímuls rebuts, la percepció relaciona la imatge que veiem amb el coneixement que tenim d’ella i l’associem a altres experiències. Percebre no significa veure tots els elements, si no els més significatius. De vegades es percebem elements que no estan objectivament a la imatge i altres que si estan, no es perceben.

26. Op-art: l’art òptic basa les seves obres en la creació d’il·lusions òptiques que transmeten la sensació de moviment i inestabilitat.

27. Post-imatge i efecte moaré: davant els canvis de lluminositat l’ull s’adapta lentament per tant, davant un contrast llampant, a l’ull es produeix una post-imatge que es desplaça quan nosaltres movem l’ull. Quan es produeixen una superposició de post-imatges és quan es produeix l’efecte moaré.

28. Dibuix picat: consisteixen a esquitxar la superfície amb pintures utilitzant un polvoritzador, un raspall de dents..Aquesta tècnica es pot realitzar sobre paper humit (amb aquarel·la, sucre o sal) o sobre paper sec (amb líquid d’emmarcarar i tinta).

29. Carbonet: són palets que es presenten amb diferents gruixos i s’obtenen de la combustió de pals de fusta. És una tècnica tradicional que s’utilitza molt en el dibuix d’estàtues i del natural. És caracteritza per la seva inestabilitat (s’ha de fixar) i amb ell s’obtenen negres intensos i vellutats.

30. Compostos: es presentan en barra o en llapis, s’anomenen compost perquè afegeixen al carbonet un aglutinant (substància que uneix les partícules de pigment) que els atorga més estabilitat. Aquest material és més difícil d’esborrar i els seus negres són més intensos.

31. Crayons conté: són unes barretes prismàtiques que els seus colors provenen de l’òxid de ferro (ocres, vermellosos i negres) la terracota (sanguines), la tinta del calamar o la sépia (marrons) i el sutge de fusta (bistre). És freqüent tenyir el suport per utilitzar-lo com a to intermedi.

32. Tintes: són transparents i de colors molt purs, de manera que es poden mesclar entre elles i realitzar veladures amb superposicions de colors. Les tintes no són solubles a l’aigua però es pot utilitzar si es vol aclarir el color. Els colors més tradicionals són el negre i el sépia.

33. Plomes: existeixen diferents tipus, per una banda hi ha la ploma d’au o de canya que permet una gran capacitat de modulació del traç, els plomins metàl·lics que varien el gruix del traç en funció de la pressió exercida i els estilògrafs que fan traços uniformes i llargs, utilitzats en el dibuix tècnic i que presenta diferents gruixos de punta 0.2, 0.4 i 0.8 mm.

34. Pinzells: el pinzell fa un traç sensible a la força i al moviment de qui el manipula, per tant és important controlar la força que apliques (més pressió traços més gruixuts, menys pressió per taços més fins) la posició de la mà i l’altura a la que agafes el pinzell (aprop dels pèls per treballar detalls o més a l’extrem per fer esboços…).

35. Retoladors: existeixen una gran varietat segons la tinta, la forma i el gruix de la punta. La permanéncia del color està directament lligada a la qualitat de la tinta. Les puntes poden ser rodones, permeten un sol tipus de traç, o bisellades, permeten traços diferents segons com la recolzes al suport.

36. Papers: és fabrica bàsicament amb una mescla de fibres vegetals, aigua i pasta de fusta que s’estén sobre una reixa, després es premsa i es deixa eixugar. Segons cada tècnica s’utilitza un paper diferent: per tècniques a l’aigua es necessita un paper absorbent amb un cert gruix, per tècniques seques, un paper de gra més fi,més llis i prim.

37. Grafit: es troba en llapis o en barra, està compost per grafit i argila. Amés quantitat d’argila presenta més duresa. Es classifiquen segons les lletres i numeracions que els acompanya, els més tous amb la lletra B, d’ells s’obté un negre més intens i s’utilitzen pel dibuix artístic. Els més durs s’identifiquen amb la lletra H, amb un to gris i s’utilitzen per dibuix tècnic. Amb una duresa mitjana serien els HB.