Pagines

dissabte, 8 de febrer del 2014

Conceptes 3: teoria Tema 1AB

VISUAL I PLÀSTICA               3r ESO          Grup AB

Examen Tema 1: El llenguatge visual i plàstic.


1. Explica els elements que intervenen en la comunicació:
          Emissor.Persona, grup o objecte que emet un missatge.
          Receptor. Qui rep el missatge.
          Missatge. Els continguts que reben els nostres sentits.
          Codi. Conjunt de regles i signes estructurats de manera convenient per fer comprensible el missatge.
          Canal. Medi que fa possible la transmissió (fotografia, televisió, cartell, etc.).
          Referent. Fi que pretén la comunicació.

2. Explica les funcions de la comunicació visual:
Informativa. Les imatges  centren el missatge a transmetre informació.
Expressiva. Les imatges provoquen i fan aflorar els nostres sentiments.
        Estètica. Les imatges volen comunicar principalment bellesa i harmonia.
        Representativa. Representen la realitat i estan realitzades per l'ésser humà.

3. Símbol: és un signe que representa una realitat de forma abstracta, fonamentant-se en unes idees que han d'ésser conegudes per comprendre el seu significat.

4. Marca: és un signe distintiu que les empreses posen als seus productes per informar del seu origen, qualitat, etc.
    Logotip: és una imatge que està formada per aquelles característiques més significatives d'una marca; és el signe que acostuma a identificar-la.

5. Pictograma: és un signe molt simplificat, però el missatge del qual és entés ràpidament pel receptor. És una imatge informativa i figurativa.
    Senyal: és similar al pictograma però de configuració abstracta i utilitza figures geomètriques senzilles, indiquen prohibicions, perillositat, etc.

6. Imatge estàtica: representen un instant de la realitat, com si l'acció que capten s'hagués quedat aturada, fixa en el temps i en l'espai.
      Cita sis exemples: premsa, fotografia, disseny, pintura, escultura, arquitectura i còmic.

7. Dissenyar: és una operació tècnica, creativa i estètica que consisteix a concebre, idear, projectar i representar un objecte o imatge abans que aquesta es fabriqui en sèrie.
       El seu objectiu: és unir dos conceptes, utilitat amb estètica en la creació d'un producte.

8. Disseny gràfic: es centra en el camp de les publicacions com llibres, revistes, cartells, periòdics, etc.
     Disseny industrial: es dedica al disseny d'objectes de producció industrial, com a cadires, cotxes, etc.

9. Cita el nom d'un escultor espanyol contemporani i una obra arquitectònica contemporània del tema: Gregorio Fernández, Eduardo Chillida. Museu Guggenheim, Casa Milà.

10. Ordena amb números les següents fases d'un disseny (aquí es presenten ordenades a l’examen estaran desordenades):
1
Detectar les necessitats i analizar les preferències estètiques dels consumidors sobre el producte que es dissenyarà.
2
Precisar la possible demanda que es pot presentar del producte i fer un estudi avaluant els aspectes econòmics de la situació.
3
Observar les característiques que tenen d'altres productes semblants al que es dissenyarà per millorar-les.
4
Reflexionar sobre les idees que es volen desenvolupar, tenint en compte els aspectes anteriors.
5
Concretar alternatives mitjançant la realització d'esbossos, plans, maquetes i prototips de la idea.
6
Estudiar els materials que s'empraran.
7
Realitzar el projecte tècnic, compost per esbossos, plànols amb cotes i perspectives, tots ells a escala, necessaris per a la seva fabricació.
8
Construir la maqueta del producte desenvolupat, també a escala.

                                                                                                    
11. Escultura exempta: es coneix com de bulto rodó, és una forma aïllada que permet girar al seu voltant i observar-la des de múltiples punts de vista.

12. Relleu i tipus: el relleu és quan les formes estan adherides a un pla. Segons sobresurti del pla es denomina alt relleu, mig relleu o baix relleu.

13. Arquitectura: és un art funcional la finalitat del qual és la creació i el disseny d'espais per albergar i servir de refugi a l'ésser humà i realitzar tota mena d'activitats.
        Quatre materials utilizats: atovó, fusta, ciment, maó, pedra, ferro, alumini.

14. Planta: és la representació horitzontal d'un edifici. Aquesta vista permet de percebre millor la distribució de l'espai arquitectònic.
       Proporció: és l'aspecte que s'ocupa d'ordenar les diferents parts d'un edifici en relació al conjunt.

15. Columnes: element arquitectònic de sustentació de forma cilíndrica.
       Pilars: element arquitectònic de sustentació de forma  prismàtica.

16. Llindes: és una peça horitzontal que serveix per suportar càrregues com la part horitzontal superior de portes i finestres.
        Arcs: és un element corb de construcció que s'utilitza per cubrir el buit creat entre dos pilars.

17. Explica els tipus de cobertes.
Planes: són sostrades, horitzontals. 
Voltes: amb forma d'arc, per cobrir l'espai entre dos murs o diversos pilars. 
Cúpules: amb forma semiesfèrica, cubreixen un espai quadrat o circular.

18. Què és el còmic: és un mitjà d'expressió i comunicació que narra una història a través d'imatges i text.

19. Digues quan i on va ser la primera publicació: a la fi del s. XIX, als Estats Units.


20. Vinyeta: representa un espai i un temps de l'argument o història que es narra. La forma de les vinyetes pot variar segons les necessitats expressives i narratives del guió.

21. Identifica i escriu cada tipus d'enquadrament i plans segons les següents definicions (a l’examen l’ordre es presenta diferent):
És el punt des del qual s’observa l’acció en un espai concret dins la vinyeta. Enquadrament
Mostra la figura humana o un grup i l'espai que l'envolta per situar l'escena. Pla general
Mostra una gran extensió d'espai, la figura humana passa a un pla secundari. Gran pla general
Mostra els personatges des dels genolls o cintura cap amunt. Pla mitjà
Mostra una part molt petita d'un objecte o figura, com l’ ull d’una cara. Pla de detall
Representa una part petita del cos d’una figura, ja sigui persona o objecte, com la cara. Primer pla
22. Línies cinètiques: transmeten la sensació de moviment a figures o objectes.
      Onomatopeies: són expressions verbals que imiten el so mitjançant lletres.
23. Globus: representen les expressions verbals dels personatges, poden tenir diferent forma si es refereix a diàleg o pensament.
24. Quadrícules o cartutxos: són textos que expliquen el que la imatge representa i traslladen al lector a un altre lloc.
25. Quan i qui va projectar la primera pel.lícula cinematogràfica: el 1895, Louis i Auguste Lumière.
26. Explica com s'aconsegueix la sensació de moviment en el cinema: es projectar a gran velocitat unes imatges fixes, en les que apareixen petits canvis de posició, color, llum, etc. en les seves formes.
27. Seqüencia: és la part de la pel.lícula que conté la narració completa d’una acció concreta.
28. Escena: relata l’acció que es porta a terme en un mateix temps i lloc.
29. Presa: és l’enregistrament obtingut en el temps transcorregut des del moment en que es comença a funcionar la càmera fins que s’atura.
30. Pla: és la imatge immediata de cada acció.
31. Travelling: és el pla que descriu la càmera en acompanyar al personatge o qualsevol altre element durant el seu desplaçament d’un lloc a un altre.
32. Panoràmica: mostra una visió general de l’escena. S’obté en realitzar un moviment de càmera de dreta a esquerre.
33. Quan i qui va idear la televisió: començament del s. XX, pel nord-americà Carey.
34. Quan i on van ser les primeres emisions: la britànica BBC el 1929 amb imatges en blanc i negre; la nord-americana CBS, en 1940, en color. A Espanya TVE en 1956 i TV3 en 1983.
35. Com es produeixen les imatges televisives: les imatges estan formades per línies lluminoses contínues compostes, per punts de llum (vermell, verd i blau) molt petits que van alternant-se i mesclant-se entre si de forma additiva, generant tota la gamma de colors que percebem.
36. TV per cable: és independent de les antenes de recepció de les ones hertzianes, es transmet mitjançant un cable òptic que envia els senyals de forma codificada.
37. TDT: la informació a transmetre es codificada en forma de codi binari i després és captada i decodificada, donant lloc a les imatges i sons que visualitzem. Permet una transmissió de la informació més ràpida i amb una major qualitat i com fa servir menys ample de banda permet transmetre més canals de televisió.
38. Qui i quan va enregistrar la primera imatge fotogràfica: Joseph Nicéphore Niépce, el 1839.
39. Vessants de la fotografia: d’una banda, permet captar la realitat i informar sobre ella i per una altre, possibilita l’expressió i interpretació de la realitat de manera creativa i lliure.
40. Comunicació multimèdia: és el conjunt de treballs realitzats mitjançant l’ordinador que uneixen diferents mitjans d’expressió, com imatges fixes i en moviment, text i so.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada