FOTOPERIODISME
Foto 1: Guardia de asalto, Agustí Centelles, 1936
Foto 2: Napalm strike, Huynh Cong Ut, 1972.
Tot i que entre les dues fotografies hi ha gairebé quatre dècades de diferència, totes dues pertanyen al mateix gènere fotogràfic. Identifiqueu quin és aquest gènere i expliqueu-ne les característiques principals.
El gènere fotogràfic al que ambdues fotografies pertanyen és el fotoperiodisme, tot i que reflecteixen dues formes molt diferents de fer periodisme fotogràfic, l’un amb la preparació i construcció de la imatge, i l’altre com a testimoni de l’instant. Aquest gènere neix a l’any 1880 amb la primera fotografia publicada amb un diari, sorgeix vinculat amb el moviment de la fotografia humanista de després de la Segona Guerra Mundial i ha evolucionat fins els nostres dies sempre molt vinculat a la representació gràfica dels conflictes armats. Així, formen part de la història visual del món les imatges de la Guerra Civil Espanyola, de la II Guerra Mundial, de la Guerra del Vietnam i d’altres conflictes o esdeveniments mundials, com ara els Jocs Olímpics.
El fotoperiodisme és la representació gràfica d’un esdeveniment en qualsevol dels seus formats (escrit, digital o audiovisual) vinculat amb l’actualitat i molt lligat a l’evolució de les noves tecnologies. Com a gènere periodístic s’organitza en seccions i especialitats, així podem parlar de fotoperiodisme de guerra, polític, esportiu, etc.
El fotoperiodisme comparteix, tot i que amb matisos, els principals trets diferencials del periodisme. D’aquesta manera es pot dir que el fotoperiodista utilitza la càmera com el periodista ha fet servir la ploma, la màquina d’escriure i, ara, l’ordinador per copsar la realitat i fer-la arribar al seu públic.
Les seves característiques principals son:
*Actualitat: El contingut de les imatges del fotoperiodisme ha de reflectir un fet actual, es tracta de portar a la audiència allò que està esdevenint en aquell moment, allò que es notícia per que és rellevant, important o interessant.
*Objectivitat: El fotoperiodisme ha de fugir per definició de qualsevol manipulació de la imatge prèvia o posterior a la seva realització. Es suposa que allò que reflecteix l’objectiu del fotoperiodista ha de ser la realitat, un reflex de la veritat sense filtrar, i adequat al principis de l’ètica del periodisme i el seu codi deontològic. Així, són habituals en les seves fotografies les imatges crues i dures dels conflictes bèl·lics o altres esdeveniments dramàtics.
*Qualitats estètiques: Al fotoperiodisme coincideixen la voluntat periodística de reflectir la realitat amb la capacitat del artista plàstic d’evocar sensacions i sentiments mitjançant les seves imatges. D’aquesta manera, ens troben amb una estètica molt cuidada i una construcció visual molt treballada (llum, enquadrament…). Són habituals les imatges visualment molt espectaculars, que inclouen grans esdeveniments històrics i moments claus del nostre passat immediat.
*També es caracteritza per la espontaneïtat del fet que reflecteix, el que fa que el fotoperiodista hagi de triar entre la perfecció tècnica de la fotografia i la necessitat de copsar el moment just en que es produeix l’acció.
Tradicionalment associem el fotoperiodisme amb les imatges en blanc i negre, ja que els diaris no solien publicar fotografies en color, això a fet que després, tot i generalitzar-se l’ús del color en diaris i revistes, encara i hagi molts autors que prefereixin el blanc i negre a l’hora de realitzar el seu treball.
BREU HISTÒRIA
- L’inici del fotoperiodisme es considera el 1880, la primera vegada que un diari utilitza una fotografia (Daily Graphic, New York).
- L’època daurada del fotopeiodisme es considera entre el 1930-1950.
- El paper dels fotoperiodistes (o reporters gràfics) ha estat vital per a enregistrar la història d’esdeveniments com la Guerra Civil Española, la Guerra de Vietnam i les dues Guerres Mundials, entre d’altres.
- El segle XXI, amb tres grans fets històrics importants (atemptats de l’11 de setembre al World Trade Center (2001), l’invasió d’Irak (2003) i el Tsunami de l’oceà índic (2004) han influenciat la realitat del fotoperiodisme ja que la gran quantitat de material de primera mà dels esdeveniments que es van publicar en els mitjans de comunicació van ser aficionats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada