Pagines

dimarts, 26 d’agost del 2014

CRITERIS D’AVALUACIÓ D'ESO

ÀREA  D'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

CRITERIS D’AVALUACIÓ  D'ESO

La nota d’avaluació de final de trimestre vindrà donada per la mitjana corresponent, dels continguts amb un valor del 30%, dels procediments amb un valor del 40% i per l’actitud amb un valor del 30%.

Es valoraran els continguts en relació als següents criteris:
  • Es realitzarà una presentació digital per desenvolupar cadascun dels temes treballats amb un valor del 10%.
  • Es realitzarà una exposició oral de cadascun dels temes treballats amb un valor del 10%.
  • Es realitzarà un qüestionari on line o presencial en base als continguts treballats amb un valor del 10%.
         Altres items que es valoraran:
El treball diari a classe.
La recerca d’informació, apunts i consultes.
L’ús adequat de les TIC.
La correcta utilització de la terminologia pròpia de la matèria.
La participació i col·laboració en les diferents activitats proposades en grup.
La capacitat d’anàlisi i síntesi que mostra l’alumne/a.

Es valoraran els procediments en relació amb els següents criteris:
  • Treballs de caràcter pràctic.
       Altres items que es valoraran:
          * La realització dels treballs proposats, tant a classe com a casa.
* La presentació de la feina amb ordre, pulcritud, precisió i correcta ortografia.
* Portar el material sempre que toqui classe i en condicions adequades.
* Puntualitat en l’entrega de treballs.
* El mètode de treball i domini dels procediments i/o tècniques proposades.

Es valorarà l’actitud en relació amb els següents items:
        * Interès i esforç demostrat envers la matèria.
        * Actitud de respecte vers el professor i els companys.
        * Tenir cura del material propi i de l’escola.
* La falta de puntualitat en la presentació dels treballs comporta un 5 en l'actitud i la no entrega d’algun treball una actitud suspesa.

En el cas que la conducta del grup-classe no respongui a uns criteris mínims de respecte i convivència a l’aula, els treballs de caràcter pràctic passaran a ser teòrics i igualment avaluables.

Tema 2 Elements visuals de la imatge. (38 imatges)

CONCEPTE DE VISUAL I PLÀSTICA  I/II ESO

Tema 2: Elements visuals de la imatge.

1. Punt geomètric:
El punt geomètric s’utilitza en dibuix tècnic i sorgeix quan dues rectes es tallen. Aquest tipus de punt no té dimensions, és a dir, no té alçada, amplada ni profunditat.
 2. Punt graficoplàstic:
El punt graficoplàstic o signe gràfic, és el més simple dels elements que s’utilitzen per dibuixar formes. Els punts poden presentar colors, dimensions i formes diferents. La seva utilització és artística.
 3. La quantitat de punts (elements visuals) i la seva ubicació determinan les següents sensacions:

 4. El punt com element abstracte i element figuratiu:
Si utilitzem el punt com a element figuratiu, podem construir formes conegudes que estan relacionades amb les imatges de la realitat. En canvi com a element abstracte podem fer composicions amb formes imaginàries no relacionades amb la realitat.
 5. Digues dos autors que utilitzin principalment els punts en les seves obres artístiques.
Un exemple de pintor que utilitza el punt per crear formes figuratives en les seves obres seria Paul Signac. Un altre pintor que utilitza el punt en les seves obres seria Joan Miró , però aquest l’utilitza amb formes imaginàries.
 6. En un treball artístic com donaries volum i sensació de profunditat amb els punts.
La concentració de punts (punts molt junts) genera espais més foscos, mentre que la separació produeix zones més clares. El canvi gradual de punts junts a separats dóna la sensació de volum, el clarobscur el podem accentuar amb el canvi gradual de tonalitat i lluminositat. La utilització de mides diferents de punts pot donar la sensació de divesos plans en l’espai: els punts més petits s’allunyen i els més grans sembla que són més aprop, creant així una sensació de profunditat.
 7. Definició de línia. Diferècia entre línia geomètrica i línia graficoplàstica:
La línia és la representació gràfica de la trajectòria d’un punt en moviment. Per dibuixar una línia geomètrica cal utilitzar eines de dibuix tècnic, en canvi la línia gràficoplàstica és més lliure i es pot realitzar variant la forma i modulant el tamany.
 8. Funció de la línia a l'espai del suport:
La línia és el principal element estructurador de l’espai, ens permet organitzar el suport dividint-lo en camps visuals i centrar l’atenció en una part de l’espai. Per tant la línia s’utilitza per organitzar i distribuir l’espai en diferents zones. Per exemple, quan dibuixem la línia de l’horitzó i separem el terra del cel.
 9. Línies de tensió:
En una obra artística les línies de tensió són les línies imaginàries que uneixen els punts més atractius de les formes que apareixen en la composició. Per tant són línies que dirigeixen de forma inconscient la mirada de l’espectador, cap els centres d’interés de l’obra.
 10. Línies d’ordenació:
Les línies d’ordenació són línies generades pels contorns de les figures i per canvis de plans. Aquestes últimes es veuen gràcies als canvis de colors de les superfícies i als contrastos dels tons clars i foscos en una imatge o obra artística.
 11. Segons els tipus de línia obtindrem les següents sensacions:
recorregut en tensió, sensació d’inestabilitat: línies inclinades.
sensació d'elevació i espiritualitat: línies verticals.
sensació de repós, estabilitat: línies horitzontals.
sensació de temps, de concentració i d’interiorització: línies espirals i concurrents.
 12. Què significa modular la línia.
La línia configura formes, sovint utilitzem línies de contorn que delimiten els objectes d’una obra artística o imatge i per tal d’accentuar les zones més importants variem el gruix de la línia. D’aquests canvis subtils en el gruix de la línia s’en diu modular la línia.
 13. Obtenim diferents efectes d'ombrejat segons com utilitzem la línia, identifica les següents:
zones fosques: línies paral·leles juntes.
zones clares, de llum o llunyania dels objectes: separades i fines.
dinamisme i expressivitat: diferents tipus de línies superposades.
 14. Definició dels diferents tipus de plans:
El pla geomètric es representa per una successió de línies juxtaposades, és a dir, de línies paral·leles traçades una al costat de l’altra que originen una superfície bidimensional (amplada i alçada). El pla graficoplàstic és la porció de superfície limitada per una línia tancada (línia de contorn). En el pla graficoplàstic podem modificar el gruix de la línia del contorn i la seva direcció, la forma i la mida del pla i com s’ordena en la composició, també podem crear la sensació de volum i de profunditat utilitzant plans clars i foscos, contrast de colors…
 15. Equilibri visual:
L’equilibri visual és el que es deriva de la justa distribució i proporció de les formes i els objectes que participen i configuren una imatge o obra artística.
 16. Llei de la balança i llei de la compensació de masses:
La llei de la balança consisteix a col·locar les formes més importants en el centre del suport i les menys importants repartides a l’esquerra i la dreta per igual. La llei de compensació de masses consisteix a situar les formes més importants a la dreta o a l’esquerra i repartir la resta de manera que el conjunt produeixi equilibri visual.
 17. Què és la textura. Diferència entre textura gràfica i textura tàctil. Diferència entre el modelat i la talla.
La textura és una qualitat de la superfície i està relacionada amb altres elements gràfics que configuren la imatge com el pla, la taca i el color. La textura gràfica és bidimensional i en canvi la textura tàctil és tridimensional, és a dir, amb relleu. Les textures tàctils les podem conseguir de dues formes diferents, modelant el material com el fang, la plastilina, etc., (per addició) o tallant el material com el guix, la fusta, etc., (per substracció).
 18. Fregaments:
La tècnica del frottage consisteix a col·locar fulls de paper sobre diferents superfícies rugoses amb relleus, i fregar cada full amb llapis, ceres, llapis de colors, etc.
 19. Estampats:
La tècnica de l’estampat consisteix a estampar un tampó entintat sobre una superfície. Es pot utilitzar com a tampó una esponja o qualsevol superfície amb relleu o irregular. En primer lloc s’entinta el tampó amb pintura i després s’imprimeix sobre el suport (paper, tela…).
 20. Raspats (grattage) amb pintura i esgrafiats amb ceres:
La tècnica del raspat o grattage consisteix a raspar una superfície prèviament pintada amb acrílic, oli o altre tècnica sobre un suport rígid (tela, fusta...).Es pinta la superfície i a continuació, es raspa la superfície amb algun instrument com una espàtula o un punxó creant diferents traços linials. 
L’esgrafiat consisteix a pintar amb ceres toves la superfície d’un paper i cobrir-la després completament amb cera negra o tinta xinesa. Finalment, s’hi dibuixen formes amb un punxó o un escuradents.


dilluns, 25 d’agost del 2014

Tema 1 La imatge i el llenguatge visual. (35 imatges)

CONCEPTES DE VISUAL I PLÀSTICA  I/II ESO

Tema 1: La imatge i el llenguatge visual.

 1. Digues els tres components de la imatge i explica els elements visuals, els materials i tècniques.
La imatge es compon de tres elements fonamentals: el significat que té, els elements visuals que la formen i els materials i les tècniques amb els quals està realitzada.
Els elements visuals són els mitjans i recursos que s’han d’utilitzar per aconseguir el significat que la imatge transmet, és a dir, els punts, línies, plans, colors, textures i també l’ordenació espacial o composició.
Els materials i suports són els pigments, papers, cartons, plàstics, teles, etc. i les tècniques com el dibuix, la pintura, la fotografia, etc. amb les que realitzem les imatges.
 2. Hiperrealisme:
El Hiperrealisme és un moviment artístic que va sorgir a mitjan del s. XX i que es caracteritza per la gran semblança que tenen les obres plàstiques (dibuixos, pintures, escultures…) amb la realitat.
 3. Expressionisme:
L’Expressionisme és un moviment artístic del principi del s. XX que es distingeix pel tractament apassionat dels temes i també per la forma violenta d’utilitzar el traç i els colors en la pintura.
 4. Impressionisme:
L’Impressionisme és un moviment artístic del final del s. XIX que es caracteritza per expressar en les obres, normalment paisatges, fenòmens lluminosos i atmosfèrics de la realitat.
 5. Imatges mentals i imatge abstracta:
Les imatges mentals són les que produeix el cervell per mitjà de la reflexió i el pensament, per tant són imatges generades per l’activitat intel·lectual de les persones. També s’anomenen creatives, de la memòria o de la imaginació.
Les imatges abstractes són les formes en les que no es reconeix la realitat.
 6. Imatges simbòliques:
Les imatges simbòliques són les que es fan servir per representar idees o unes altres imatges més complexes. Consisteix a establir relacions entre la imatge i la idea i de vegades sorgeixen de l’existència de convencionalismes tradicionals que associen una idea amb una imatge, com per exemple quan relacionen un colom blanc a la idea de la pau.
 7. Imatge figurativa i iconocitat:
Les imatges figuratives són les que representen la realitat de forma plàstica i amb el màxim grau de definició possible. S’anomena iconocitat el grau de semblança entre una forma o imatge i la realitat que representa.
 8. El cinema, el còmic i els dibuixos animats:
El cinema és un mitjà audiovisual que ha esdevingut el vehicle de comunicació i d’espectacle més important des que va aparèixer l’any 1895, data en què els germans Lumière van projectar la primera pel·lícula.
El còmic i els dibuixos animats combinen la imatge i, normalment, el so, en el cas dels dibuixos animats, i la imatge i el text, en el còmic. A través d’una seqüencia d’imatges, es descriuen uns personatges i les accions que desenvolupen al llarg de la història que ens narren.
 9. Publicitat:
La publicitat és el conjunt de canals i mitjans audiovisuals (mass media) que s’utilitzen per divulgar o comunicar idees i productes amb la finalitat d’atraure el nombre més gran possible d’espectadors, usuaris o compradors.
 10. Tipus d'anuncis publicitaris:
Segons el contingut, es poden distingir tres tipus d’anuncis: de productes, de serveis públics o privats i de consells institucionals.
 11. Mitjans audiovisuals:
Els mitjans audiovisuals són aquells anuncis publicitaris que tenen un suport sonor (àudio) i gràfic (visual) amb textos incorporats. Els principals canals de difusió són el cinema i la televisió.
 12. Espots i videoclips:
Els espots són missatges molt breus que comuniquen les característiques d’un producte, servei o consell i els videoclips són breus pel·lícules comercials en les que apareix una gran varietat d’imatges.
 13. Premsa:
La premsa són els diferents tipus de publicació sobre paper. És un mitjà molt barat i s’adreça a un grup de consumidors i lectors molt definits segons la professió, les aficions, etc.
 14. Mitjà gràfic o visual:
Els mitjans gràfics o visuals no tenen suport sonor i la comunicació es produeix exclusivament amb imatges gràfiques sense moviment. S’utilitza sobretot en el món de la publicitat en tanques, cartells, imatges corporatives (merchandising), fullets informatius, etc.
 15. Els mitjans sonors.
Els mitjans sonors són els que no utilitzen el suport visual, com la ràdio. Es caracteritzen per la rapidesa per gravar i emetre missatges publicitaris i per ser més barats que la televisió. Els anuncis radiofònics poden ser espots, programes patrocinats o anuncis per paraules.
 16. Disseny:
El disseny consisteix a idear i dibuixar un objecte, una imatge o un producte que, d’una banda, pugui ser produït en sèrie i, d’una altra, sigui útil i, a més, estètic.
 17. Disseny gràfic:
El disseny gràfic s’encarrega d’elaborar missatges per al món publicitari. Aquests missatges es creen en superfícies bidimensionals amb diferents suports, i els recursos gràfics que s’hi utilitzen són les imatges i els textos.
 18. Analogia i personificació:
L’analogia i la personificació són recursos utilitzats pels dissenyadors. El primer consisteix a col·locar dos elements un al costat de l’altre per tal d’establir-hi comparacions. Aquestes imatges associen un “abans” amb un “després”, i la personificació es tracta d’atribuir qualitats humanes a objectes i animals.
 19. Metàfora visual i hipèrbole:
La metàfora visual i la hipèrbole són recursos utilitzats pels dissenyadors. El primer s’utilitza per substituir uns objectes per uns altres de semblants, més atractius i en la hipèrbole es recorre a una gran exageració per qualificar o destacar un producte o una idea.
 20. Explica els tipus de textos en un disseny gràfic:
Els textos s’utilitzen per evitar interpretacions que no tenen relació amb el missatge que es vol transmetre. Amb el text es destaca o es contradiu el missatge de la imatge de forma intencionada. Cal destacar tres tipus de textos:l’eslògan, el cos del text i el peu, en un mateix anunci poden estar o no, els tres tipus alhora.
L’eslògan és una frase breu i directa que vol captar l’atenció de l’espectador. El cos del text són textos explicatius que estan relacionats amb el producte i amb el consumidor al qual s’adreça. Amb el peu l’anunci mostra el símbol, logotip o anagrama de la marca del producte.