Imatges d'Arenys

Pràctica La fotografia i la càmera.

Pràctica de fotomuntatge.

Presentació en format digital (Powerpoint o altres).

1. Exposició del concepte de fotomuntatge. Breu història en imatges del fotomuntage. Anàlisi i reflexió en relació al poder connotatiu i denotatiu en la tècnica del fotomuntatge.

Història i artistes del fotomuntatge.

2. Triar un autor exposat al primer apartat (clica a l'enllaç) i aprofundir en el coneixement del treball creatiu d’aquest autor en la tècnica del fotomuntatge. Cercar obres del l'autor i explicar el coneixement ideològic i significatiu de les seves imatges (internet). Analitza i explica els recursos tècnics que utilitza (com els fa, amb quin material...). 

3. Creació d’una imatge utilitzant la técnica del fotomuntage inspirant-se en l’estil de l’autor triat i imitant algún aspecte creatiu de l’artista, la técnica o bé l’estètica. Es valorarà amb més nota l'ús de fotografies pròpies.
La imatge es pot crear amb retalls d'altres imatges (superposant, retallant...) de forma manual o digitalment a través d'editors d'imatge (Gimp, Pixelmator, Photoshop...).

4. Memòria d’anàlisi del treball realitzat. Presentació d’una memoria escrita. Punts a desenvolupar:

1. 1-  Perqué has triat aquest autor?. Qué és el que més t’ha interessat o t’ha atret?
   
2. 2- Descripció de la teva imatge: elements connotatius i denotatius. Intencions simbóliques i estètiques.
   
3. 3-  Descripció del procediment tècnic emprat.
   
4. 4-  Proposta d’autoavaluació: Has aconseguit el que pretenies?. 
   

PAUTES PER FUSIONAR IMATGES MITJANÇANT UN PROGRAMA DE RETOC DIGITAL.

Aquest exercici s’ha de treballar en capes, a cadascuna de les quals introduirem una imatge: la fotografia de fons i l’altra imatge en una capa a sobre. Abans de fer això comprovem que les dues imatges tenen la mateixa resolució i també l’arxiu creat. Per situar les imatges una a sobre l’altra, aplicarem una opacitat del 40 % a la capa del quadre i podrem visionar també la fotografia. Ens fixarem com a punt d’anclatje els ulls dels personatges. Trobarem que un retrat és més gran que l’altre, o està una mica més girat. Farem servir les eines per a reduir l’escala de la capa en questió, per a girar, etc. Però procurarem no deformar la imatge, donat que no estem desvirtuant la imatge, sinó tant sols fusionant-la. Es pot triar l’eina del programa per a esborrar, amb diferents opacitats, aquells detalls del quadre que ens fan nosa. També es poden clonar parts del quadre (o la foto) i superposar-les.

FOTOMUNTAGE from marsolerpons

El fotomuntatge from Clara Febrer

Fotomuntatge: Artistes i obres.

Sean Hillen

The Oracle at O'Connell St Bridge, Dublin, IRELANTIS 1995

The Great Cliffs of Collage Green, Dublin, IRELANTIS 1997

Sun, Sand and Cement in Temple Bar, IRELANTIS 1997

The Lia Fáil of Waterford, IRELANTIS 1997

An Unfortunate and Impossible Explosion of the core of the THORP reactor, viewed from The Taj Mahal

of Carlingford, IRELANTIS 1994

Peter Kennard

Defended To Death 1982

Protect and Survive 1981

Broken Missile 1980

Telephone Tapping 1980

Untitled 1982

Kurt Schwitters

Kots 1930

Merz 163 1920

Oorlog 1930

NB 1947

Merzbau

Raoul Hausmann

Tatlin At Home 1920

Dada Cino 1920

ABCD 1924

The Art Critic 1919

Dada Conquers 1920

John Heartfield

Adolph The Superman 1932

Through Light To Night 1933

Millions Stand Behind Me 1932

Göring The Executioner 1933

The Spirit of Geneva 1932

Hannah Höch

Cut With The Kitchen Knife 1919

Balance 1925

Strong-Armed Men 1931

Burst Unity 1955

Grotesque 1963

Cut With The Kitchen Knife 1919

German Postcard

Anon 1902

Man With the Rubber Head Film Still 1902

John P. Morrissey

Composite Photograph 1896

H. P. Robinson

Nor' Easter 1890

Oscar G. Rejlander

The Two Ways of Life 1857

REPÀS GENERAL de FOTOGRAFIA (PAU)

REPÀS GENERAL de FOTOGRAFIA a través de les preguntes PAU dels darrers anys

Primera part (part teòrica)

1. Expliqueu quins dos mecanismes regulen el pas de la llum en fotografia.
   Diafragma i Obturador. Diafragma que mesura la quantitat de llum que passa per l’objectiu mentre l’Obturador és obert, i l’Obturador que regula el temps d’exposició, temps durant el qual entra llum a la càmera. (1 punt)
   
   
2. Quina diferència hi ha entre una lent d’aproximació (macro) i un teleobjectiu? Poseu un exemple d’ús de cadascun d’aquests dos conceptes.
   La lent d’aproximació o macro és un tipus de lent d’angle ample que serveix per enfocar i ferfotografies amb detall d’objectes molt petits i es fa servir per exemple a la fotografia d’insectes, dejoies o d’experiments de laboratori. El teleobjectiu és un tipus de lent d’angle estret que serveix perenfocar i fer fotografies d’objectes situats en una posició distant de la càmera i es fa servir sobretotquan la càmera no es pot acostar a l’objecte per impediments com ara les dificultats del terreny, elperill o les mesures de seguretat, per exemple la fotografia de fauna salvatge. La diferencia entre ots dos és l’angle de la lent. (1 punt)
   
   
3. Definiu breument els conceptes enfocar i enquadrar.
   Enfocar és l’acte d’aconseguir nitidesa sobre l’objecte que volem mostrar, modificant per fer­ho ladistància focal de la càmera; enquadrar és seleccionar l’espai físic que volem que aparegui reflectita la imatge final, situant­lo dins dels paràmetres de l’objectiu. (1 punt)
   
   
4. Descriviu breument el concepte d’aire, aplicat al fotograma d’una pel∙lícula.
   L'aire és l'espai buit que amb una funció narrativa determinada es deixa al voltantdels objectes/personatges que surten al fotograma de una pel∙lícula. Per exemplequan un personatge camina cap a la dreta l'habitual és que l'aire el tingui en aquestamateixa direcció, significant l'espai que encara li queda per recórrer.(1 punt)
   
   
5. Digueu què és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom.
   Un objectiu de tipus zoom és aquell que té una distància focal variable, i serveix peenfocar objectes a diferents distàncies focals sense haver de canviar la òptica.
   
   
6. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG o JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d’aquests formats.
   TIFF: És un arxiu sense comprimir i fiable. És un format en mapa de bits que pot ser llegit iintercanviat, sense cap problema, per qualsevol plataforma, ja sigui Mac o PC. El TIFF és tambéuna opció molt recomanable si es desitja incloure la imatge dins d’un text generat amb unprocessador. Té l’inconvenient d’ocupar bastant espai, cosa que redueix les possibilitats deenviar­lo via internet. Tot i així permet una lleugera compressió (LZW). És molt utilitzat enautoedició. JPG o JPEG: És un dels més populars entre els usuaris no professionals de la imatge digital (ésl’arxiu més utilitzat per als qui envien imatges a través d’internet). Permet raus elevats decompressió, redueix la mida de l’arxiu a una dècima part (1:10), però a xò afecta notablement laqualitat de la imatge alhora de descomprimir­la. Utilitzat a ni ells mínims de compressió la pèrdua dequalitat és quasi imperceptible.GIF : És el format més utilitzat per il∙lustrar pàgines web. Comprimeix la mida de l’arxiu a u natercera o quarta part. Produeix una certa pèrdua de qualitat respecte als formats més estables. Aquest format tant sols s’utilitza per transmetre imatges per internet i mai s ha de fer servir per imprimir­les o publicar­les. (1 Punt)

7. Relacioneu cada objectiu fotogràfic amb l’efecte o característica corresponent:

A. Ull de peix
B. Gran angular

C. Objectiu normal (50 mm)

D. Teleobjectiu

La relació correcte seria: (1 Punt)

A) Ull de peix­ 4
B) Gran angular­ 3

C) Objectiu normal (50mm)­ 1 
D) Teleobjectiu­ 2

1. No deforma la perspectiva

2. Redueix la profunditat de camp 
3. Exagera la perspectiva

4. Deforma la imatge

8. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guardar­la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.
   La resolució que s’obté enregistrant a baixa resolució és suficient per visionar fotos en la pantalla de l’ordinador, rebre­les per internet o enviar­les per e­mail. També es poden imprimir en un paper, sense perdre massa detall, sempre i quan la mida del paper sigui reduïda. Per tant aquests compressors resulten molt útils per certs usos comercials, com per exemple: fer fotografies de carnet, per bases de dades, o per les fotografies que s’inclouen en els anuncis classificats, etc. (1 punt)
   
   
9. Definiu què és, en fotografia, la profunditat de camp.
   La profunditat de camp fa referència al marge de distància per el qual els objectes fotografiats apareixen nítids, es a dir, és la zona de la imatge compresa entre l'objecte més proper i l'objecte més distant perfectament enfocats. (1 punt)

10. Quina funció té el diafragma en una càmera fotogràfica?
El diafragma és la part de l'objectiu de la càmera fotogràfica que controla l'entrada de llum. (1 punt)

11. Quines diferències hi ha entre un zoom òptic i un zoom digital?

El zoom òptic és una lent que es mou endavant i enrere per apropar o allunyar la imatge sense comportar pèrdua de qualitat de imatge, treballa sobre la imatge real. El zoom digital el que fa és ampliar una part de la imatge, no apropar­la, actua com una lupa, ampliant nomes una part del que es vol fotografiar, la qualitat és molt més inferior amb l'ús del zoom digital. (1 punt)

12. Expliqueu què és i per a què serveix un balanç de blancs.

El balanç de blancs és el procés que es realitza a la càmera per adequar la temperatura de color en el moment de la gravació. Consisteix en enfocar sobre un objecte de color blanc, tancant l'objectiu al màxim, i prémer sobre el dispositiu indicat a la mateixa càmera, que gravarà a la seva memòria una temperatura de color determinada i corresponent a aquelles condicions de llum. Cal fer balanç de blancs cada vegada que aquestes condicions canvien.

13. En fotografia, què és el flaix i en quines circumstàncies s’ha d’utilitzar?

Anomenem flash (paraula anglesa que vol dir llampec) a l’aparell productor d’intensos impactes de llum utilitzat per il∙luminar l’escenari d’una fotografia. Per extensió, també es denomina flash al propi cop de llum. Es fa servir quan les condicions llumíniques fan impossible la pressa de la fotografia, o en fotografia creativa per alterar les condicions d’il∙luminació natural. (1 punt)

14. Quin resultat s’obté en fer una fotografia en color d’un paisatge assolellat i nevat d’alta muntanya sense utilitzar cap tipus de filtre? Com es pot corregir aquest resultat? Raoneu les respostes.

La imatge surt cremada per la doble exposició a la llum, la del sol i la de la neu, si no fem servir cap mena de filtre, el mètode per evitar aquest efecte és tancar el diafragma, impedint l'entrada de la llum. (1 punt)

15. Les càmeres digitals poden fer fotografies en blanc i negre? Raoneu la resposta.

Sí, en el moment d'enregistrar les fotografies digitals hi ha l'opció d'enregistrament en blanc i negre, fins i tot en sèpia. També és possible fer l'impressió en monocrom, tot i que no es pregunta la possibilitat de imprimir­les sinó d'enregistrar­les. (1 punt)

16. Com s’anomena el procés pel qual la informació continguda en un suport digital s’encabeix en un espai més reduït? [1 punt]

Es tracta del procés de compressió digital, que suposa la reducció del número de bits normalment utilitzats per la captura, emmagatzematge o transmissió d'un arxiu. Un cop numeritzades les dades es suprimeix allò que és menys útil o menys significatiu de la senyal original i es guarda en suports digitals concrets, ja siguin targes de memòria, CDs, DVDs, DVix, etc. (1 punt)

17. Anomeneu com a mínim dos tipus de targetes de memòria –picture card– utilitzades en fotografia digital per a l’emmagatzament d’arxius. [1 punt]

Al mercat actual hi ha molts tipus de targes de memòria fotogràfiques, depenen normalment de les marques comercials que les posen al mercat. Els alumnes poden anomenar qualsevol de les següents: xD picture card (xD no corresponen a sigles, es un acrònim de les paraules "extreme digital"); SmartMedia Card (SMC); CompactFlash (CF); Secure Digital (SD); Multimedia Card (MMC); Mini SD; Memory Stick Pro; Memory Stick Duo; Magic Gate Memory Stick i Micro Drive. (1 punt)

18. Quins tipus d’òptica fixa podeu fer servir en el procés de producció d’una fotografia d’un objecte molt proper si voleu que es vegi sencer? [1 punt]

Gran angular o "ull de peix" donat que la distància focal que ofereix aquest tipus d’òptica permet obtenir àmplies vistes a distàncies pròximes especialment a espais reduïts, a causa de la gran profunditat de camp que permet l'enfocament es menys crític. (1 punt)

19. Si disposeu de dos carrets fotogràfics, un de 200 ISO i un altre de 100 ISO, quin necessita més llum? Quina quantitat de llum necessita l’un més que l’altre i per què? [1 punt]

Necessita més llum el de 100 ISO. El de 100 ISO necessita el doble de llum que el de 200 ISO, ja que és menys sensible a la llum.

20. En fotografia el control de la profunditat de camp es regula en funció de tres factors. Enumereu­-los i descriviu­-los. [1 punt]

Els tres factors són: obertura de diafragma, distància d'enfocament i longitud focal. Obertura de diafragama: quan menor sigui l'obertura de diafragma major serà la profunditat de camp. Distància d'enfocament: quan major sigui la distància d'enfocament major serà la profunditat de camp. Longitud focal: quan menor sigui la longitud focal major serà la profunditat de camp.

21. Què ens indica la sensibilitat d’una pel∙lícula fotogràfica? Quina és l’escala uti­litzada actualment per mesurar la sensibilitat? [1 punt]

La sensibilitat es correspon amb el temps necessari d'exposició d'una pel.lícula a la llum per obtenir una imatge óptima. La escala utilitzada actualment s'anomena escala ISO, i consisteix en una combinació de les mesures ASA americanes i les DIN alemanyes.

22. Què és i per a què serveix un perifèric d’entrada? [1 punt]

Són les vies a través de les quals introduïm informació a l’ordinador, o bé l’intercanviem amb d’altres ordinadors (la càmera digital i l’escàner).

23. Com es diu la pantalla que fa les funcions de monitor en una càmera digital? [1 punt]

Pantalla LCD (Liquid Crystall Display)

24. Què és un píxel?

Un pixel és la unitat més petita d’una imatge digital, de fet són petits quadrats que es disposen l’anomenat mapa de bits. Es defineix pel seu color i brillantor. (1 punt)

25. En fotografia digital ens referim a la resolució per a expressar la relació següent: nombre de píxels per unitat de mesura lineal. Indiqueu a quina resolució és millor la qualitat de la fotografia en el moment d’imprimir­la.

Indicant a més resolució la fotografia tindrà millor qualitat perquè els pixels seran més petits i concentrats, es fa servir menys paper, la fotografia és més petita. A menys resolució (menys pixels per polsada) la fotografia s’imprimirà més gran però amb pitjor qualitat. (1 punt)

26. En fotografia digital ja no es fa servir la profunditat de camp, un concepte estrictament vinculat a la fotografia analògica. Veritat o fals? Raoneu la resposta.

Fals. La profunditat de camp fa referència al marge de distància pel qual els objectes fotografiats apareixen nítids. Es part de la necessitat de l’ajustament del focus de la càmera, operació que s'ha de fer tant a la fotografia digital com a l’analògica. (1 punt)

27. Què és el procediment HDR?
En fotografia, processament d'imatges i gràfics per ordinador, les imatges d'alt rang dinàmic (HDR) són un conjunt de tècniques que permeten un millor rang dinàmic de luminàncies entre les zones més clares i les més fosques d'una imatge del que les tècniques de imatge digital estàndard o mètodes fotogràfics poden oferir. La fotografia d'alt rang dinàmic permet obtenir imatges més d'acord a les visualitzades per l'ull humà, que quan observa el món que ens envolta és capaç de distingir detalls en zones amb una diferència d'il·luminació molt superior a la suportada per altres formats com la pel·lícula o els formats d'imatges comprimides. Aquest rang dinàmic més extens permet a les imatges HDR representar amb més exactitud l'extens rang de nivells d'intensitat trobats en escenes reals, que van des llum solar directa fins a la feble llum de les estrelles.

28. Què és el trípode i en quines circunstàncies es pot utilitzar?
El trípode és un aparell de tres potes i part superior circular o triangular, que permet estabilitzar un objecte i evitar el moviment propi d'aquest.
Amb aquest material és possible preparar muntatges que necessiten estar una mica més alts, amb fermesa perquè la càmera no es mogui i amb l'ajuda de les varetes això és possible. Serveix per fixar la càmera en altura i inclinació el que evita el seu moviment al moment del tret.

Segona part (part pràctica)

1. Apliqueu la regla del terç a la imatge següent, de la pel∙lícula Els cosins, dirigida per Claude Chabrol l’any 1959, i analitzeu­ne els resultats.

Amb la llei de terços es divideix el fotograma en 9 rectangles iguals amb dues línies paral∙leles horitzontals i verticals i es senyala la diagonal que marca l’ordre de lectura de la imatge, que en aquest cas coincideix amb la mirada del protagonista masculí.

Amb l'encreuament de les línies queden dividits i remarcats els espais visuals amb més força dramàtica. En aquest cas concret tenim que els personatges estan perfectament situats en dos dels tres eixos verticals. A més, amb la diagonal de la mirada de la protagonista ens adreça cap al noi i la mirada del noi cap a la noia situada a l'altre quadrant; queda en el quadrant central –amb tot el pes visual­ la ma del protagonista a punt de tocar la de la noia. Finalment poden afegir els examinands els punts on es tallen les línies dels quadrants on hi ha major pes visual es coneixen com a punts de intersecció.

Recorda que...

PER REALITZAR UN ANÀLISI DE TRES TERÇOS cal seguir els següents passos:

1) Dibuixar la quadrícula, dos horitzonals i dos verticals

2) Veure si hi ha algun element que queda en l’encreuament dels punts. Si hi ha alguna element, es dóna la llei dels tres terços. 3) Comprovar d’altres aspectes com ara:

a) Què queda en la primera, en la segona i en la tercera columna horitzontals? b) Què queda en la primera, en la segona i en la tercera fila verticals?

c) Què queda en el quadrant del mig (zona àuria)?

Els elements importants quan es tracta d’analitzar la llei dels tres terços els trobarem en les interseccions però també cal comentar què queda en la zona àuria, pot ser important, així com la distribució en columnes i en files.

 

2. Pregunta sobre la preparació d’una fotografia.

1. Tipus:
   • ○  analògica
   • ○  digital (només han sortit fotos analògiques, si fos dels anys 90)
2. Escenari
   
   
   Tipus:
   ■ natural
   ■ escenari tancat 
   Quin és aquest escenari?

3. Hi ha hagut modificació

○ No

○ Sí (si hi ha alteració de la fotografia, ens oposem al naturalisme, es fuig de la versemblança per tal de guanyar expressivitat)

• Tècnica digital (photoshop)
• Superposició de negatius 
  ■ Fotomuntatge
  ■ L’apertura de diafragma i sobreexposició en la imatge per generar efectes de llum

4. La situació és...

○ Espontània

○ Posada en escena prèvia 

■ Il∙luminació

● Artificial

● Natural

• Què s’ha de preparar prèviament?
  ● Personatges 
  
  
  ● Elements
  ● Espais
  
  
• Què no cal preparar prèviament?

5. Ha tingut cura de...

○ L’enquadrament

○ Expressivitat de la imatge (què ha volgut transmetre amb aquella imatge?)

6. Ha usat el trípode per fer algun tipus d’angle?
7. Conceptes a tenir en compte i que poden aparèixer quan es comenta
   • ○  És una fotografia humanista? Quan reflecteix l’àmbit quotidià en la seva realitat.
   • ○  És una fotografia naturalista? Quan no hi ha cap artifici en la posada en escena ni cap
     manipulació al laboratori. S’utilitza molt a la postguerra.
     EN EL CAS QUE LA FOTOGRAFIA HAGUÉS ESTAT MODIFICADA, cal analitzar:

1. Per quina tècnica? (si som capaços de saber­la)
2. Quins són els elements
   1. De fons
   2. Elements principals
3. Com sabem que ha estat modificada? És irreal la fotografia?
4. Què és el que provoca el fet que hagi estat modificada
5. Quins elements s’han superposat que fa que hagi estat modificada?

Habitació amb un punt de fuga i amb dos punts de fuga.